CaliuCampanya contra les patents de programari


Hble. Sr. Andreu Mas-Colell
DEPARTAMENT D'UNIVERSITATS, RECERCA I SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ.
Via Laietana, 33
08003 BARCELONA (Barcelonès)

Sr. Josep Grifoll i Guasch
SECRETARIA GENERAL DEL DEPARTAMENT D'UNIVERSITATS, RECERCA I SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ
Via Laietana, 33
08003 BARCELONA (Barcelonès)

Sr. Antoni Oliva i Cuyàs (el 12 de juny de 2002 hem rebut acusament de rebuda amb data 29 d'abril de 2002)
DEPARTAMENT D'UNIVERSITATS, RECERCA I SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ
Adreça Via Laietana, 33
08003 BARCELONA (Barcelonès)

Sr. Jordi Alvinyà i Rovira
SECRETARIA DE TELECOMUNICACIONS I SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DEPARTAMENT D'UNIVERSITATS, RECERCA I SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ
Av. Diagonal, 605
08028 BARCELONA (Barcelonès)

Senyor,

el passat 1 de març de 2002 us vam trametre un escrit per correu electrònic sobre la proposta de directiva sobre patentabilitat de programes d'ordinador COM(2002)92 2002/0047 i no n'hem rebut resposta. Us tornem a enviar el nostre punt de vista i un resum, aquest cop per escrit.

Us agrairíem que reviséssiu els arguments que presentem i verifiquéssiu els fets que us exposem (us pot ser més còmode la versió a la web del document [1][4] per seguir els enllaços) per fer-vos una opinió sobre la proposta de directiva, i ens la feu saber. Creiem que malgrat que la Generalitat no tingui competències per esmenar o rebutjar la directiva, us interessen els efectes que tindrà sobre Catalunya, perquè poden resultar contraris als vostres objectius i responsabilitats.

D'ençà que us vam enviar el missatge anterior ja hi ha hagut nombrosos polítics que s'hi han pronunciat en contra (inclosos tots els partits polítics francesos[2] i membres del partit de govern alemany[3]). També polítics del nostre país s'han interessat pel tema. Per això no voldríem que una manca de reacció ràpida contra la directiva es pugui interpretar com un suport tàcit a la Comissió.

Les patents de programari són perjudicials per al sector informàtic europeu (especialment per al català, on segons les estadístiques del DURSI dos terços dels treballadors en TIC treballen a pimes, que no poden permetre's les despeses del sistema de patents) perquè augmenten els costos de desenvolupament, creen indefensió jurídica, discriminen models de negoci, afavoreixen els monopolis i així desincentiven la innovació, i lliuren el mercat europeu a grans multinacionals amb seu als EUA o al Japó. La literatura econòmica [5] coincideix en destacar els efectes macroeconòmics negatius de les patents en programari.

També són perjudicials per als consumidors d'informàtica (i per tant per totes les empreses, institucions i per l'economia en general). El programari és una eina cada cop més necessària per a la recerca i el desenvolupament en qualsevol branca, i entorpir el progrés d'eines de recerca no és cap bona idea.

Les patents a les universitats són una forma de privatitzar els beneficis de coneixement generat en institucions públiques i això ha resultat polèmic [6]. Però en el cas concret dels programes d'ordinador, que són informació, i constitueixen els seus pròpis plànols, el fet que no es pugui distingir la publicació del codi del programa de la seva distribució comercial, comporta perjudicis que no es presenten amb patents d'altres camps. Això repercuteix sobre la llibertat d'expressió i la capacitat de publicació d'universitats i el seu personal.

Si s'aprovés la directiva, la matèria primera de la creativitat informàtica, els mètodes i tècniques utilitzables, es veuria dividida i monopolitzada entre unes poques grans empreses estrangeres. Moltes de les patents bloquegen àrees senceres de la informàtica i sovint es monopolitzen problemes més que solucions, de manera que no es pot desenvolupar una solució alternativa. Així perdríem gran part de la recerca privada en informàtica.

Les lleis de patents són un llegat de la societat industrial. A la societat industrial l'activitat principal és la fabricació de bens. La producció d'objectes físics costa esforç i recursos, i només poden ser utilitzats per un propietari en cada moment. Per això calen molts operaris i màquines per fer-los si els ha de fer servir molta gent. La creació de coneixement és una activitat menys comú, per culpa de les ineficiències en la comunicació i els costos d'emmagatzematge d'informació. Les innovacions són útils i desitjables, però son escases i val la pena promoure la innovació donant monopolis limitats als innovadors. Això perjudica els competidors, però la societat obté nous coneixements que altrament no tindria. Per tant pot ser que sigui un bon negoci.

A la societat de la informació, els bens esdeven recursos d'informació, fàcils de traslladar i duplicar, i ja no té sentit tenir persones produint els mateixos bens una vegada i una altra. Les feines més habituals són les intel·lectuals i depenen de l'ús i la creació de nous coneixements. La innovació deixa de ser escassa i esdevé una activitat quotidiana. Els treballadors a la societat de la informació creen coneixement nou, basant-se en coneixement manipulable existent i gràcies a millors mitjans de comunicació i emmagatzematge.

Ja no hi ha cap necessitat de fomentar la innovació, tal i com no hi havia necessitat de fomentar el collar cargols en la societat industrial. Donar una patent a un desenvolupador de programari en la societat de la informació és com donar un monopoli limitat a un executiu de la societat industrial només per obrir una nova fàbrica, sense inventar un nou aparell o procés productiu. Igual com obrir una nova fàbrica és una activitat ja prou habitual i rendible en la societat industrial i no necessita incentius, innovar en informàtica és una activitat habitual i rendible en la societat de la informació i necessita ben pocs incentius i cap privilegi en absolut.

Però tot això més que la societat de la informació, té a veure amb a l'economia de la informació. La societat té a veure amb les persones. Una de les possibles activitats de lleure (o aficions) en la societat de la informació és el desenvolupament de programari, i moltes altres depenen de l'ús d'ordinadors i programari. El programari és un dels ingredients de la nostra cultura, i les patents de programari suposen un risc de repressió o inhibició culturals.

No és gens sorprenent que la societat de la informació nasqués de l'ús de tecnologies obertes i lliures de patents (TCP/IP, http, HTML, SMTP ... ). És l'accés lliure a les innovacions que fan que la tecnologia fructifiqui explosivament, no la quantitat o qualitat de la innovació. Però estem convençuts que tant la quantitat i la qualitat de la innovació com l'accés lliure a aquesta es beneficiarien de la supressió de tota mena de patents de programari.

Les patents de programari no només afecten l'economia d'una indústria determinada, sinó el benestar de la societat sencera, i una Europa lliure de problemes per patents de programari és un sòl molt més favorable per cultivar-hi una cultura de la informació rica i diversa. Les patents de programari centralitzen en unes poques empreses l'ús d'innovacions que serien més fèrtils si es deixessin lliures en mans de la gent.

Per tot això us tornem a demanar que feu els possibles per la recerca, la informàtica i la societat de la informació: que us posicioneu en contra de la proposta de directiva, feu la pressió que pogueu perquè el Consell i el Parlament Europeu la rebutgi i la Oficina Europea de Patents respecti més fidelment la llei, i ens comuniqueu la vostra opinió. Us agrairiem poder-ne parlar en una reunió.

Eduard Fabra i Bori,
vicepresident de CALIU.
Xavi Drudis Ferran
Campanya contra les patents de programari de CALIU

CALIU
seu social:
Passeig de Fabra i Puig, 376, 2-2
08031 Barcelona

Inscrita en el registre oficial d'associacions de la Generalitat de Catalunya amb el número 25400.

Persones de contacte:

Xavi Drudis Ferran <xdrudis@tinet.org>
Francesc Genové <sly@grn.es>
Eduard Fabra i Bori <edufabra@teleline.es>
Josep Maria Fabrega Sanchez <jah@ant.eupvg.upc.es>
Emili Masnou emasnou@netscape.net

Referències.

[1] Punt de vista de Caliu (versió web del document que us trametem).
http://patents.caliu.info/explicacio.html

[2] Notícia sobre el posicionament de tots els partits francesos contra les patents de programari
http://www.liberation.fr/quotidien/semaine/020312-040031013ECON.html

[3] Carta oberta d'un diputat responsable de la Societat de la Informació a la ministra de justícia Alemanya
http://swpat.ffii.org/papers/eubsa-swpat0202/tauss020312/index.en.html

[4] Adreça d'aquesta carta a la web (per poder seguir els enllaços)
http://patents.caliu.info/DURSI.html

[5] Bibliografia sobre patents de programari

Anglès  http://swpat.ffii.org/vreji/prina/indexen.html
        http://swpat.ffii.org/vreji/minra/siskuen.html
        http://swpat.ffii.org/vreji/papri/indexen.html
Alemany http://swpat.ffii.org/vreji/prina/indexde.html
        http://swpat.ffii.org/vreji/minra/siskude.html
        http://swpat.ffii.org/vreji/papri/indexde.html
Francès http://swpat.ffii.org/vreji/prina/indexfr.html
        http://swpat.ffii.org/vreji/minra/siskufr.html
        http://swpat.ffii.org/vreji/papri/indexfr.html

[6] Article sobre els efectes de les patents a universitats dels EUA
http://www.aaup.org/publications/Academe/01SO/so01lie.htm

$Id: DURSI.html,v 1.8 2004/05/28 09:28:29 xdrudis Exp $