CaliuCampanya contra les patents de programari


Aquest resum telegràfic dels principals arguments contra les patents de programari és breu però pot resultar poc entenedor, i li falten més referències a les fonts i a documentació addicional.

Potser us serà útil llegir una presentació esquemàtica de 15 o 26 transparències, o una explicació una mica més com cal per entendre allò que aquí no queda clar.

Sinopsi

Per interessos de multinacionals i intermediaris[1] l'Oficina Europea de Patents s'ha anat desviant de la llei[2]. Ara la Comissió ha proposat la directiva COM(2002)92 [3], en contra dels professionals[4] i dels estudis econòmics[5], per encobrir aquestes irregularitats.

La directiva vol permetre que els programes d'ordinador es puguin patentar, en contra del conveni europeu de patents[6] (que no modifica). Aquesta directiva és innecessària, contraproduent, perillosa i inconsistent.

Les conseqüències de la directiva:

Arguments

La directiva és innecessària

La comissió preten que cal harmonitzar i clarificar la situació perquè hi ha incertesa legal. Però:

Les patents de programari són innecesàries

Les patents en general es justifiquen teóricament perquè suposen un incentiu a la innovació i a la publicació d'innovacions que sense l'incentiu potser romandrien com secrets industrials.

Però la innovació és inherent en el programari, perquè és l'única manera de competir. La "fabricació" i "distribució" (fer arribar còpies de programes als usuaris) i les "matèries primeres" són igual de barates per a tots els competidors.

El programari lliure demostra que hi ha prou incentiu no només per innovar sinó per revelar creacions en programari, sense l'incentiu de les patents.

Les patents no protegeixen programes complets, com els drets d'autor, sinó conceptes, pràctiques més generals. Els drets d'autor sobre un processador de textos prohibirien a tothom distribuir el processador de textos sense permís de l'autor, però la patent sobre un processador de textos prohibiria que ningú programés un processador de textos pel seu compte, per tant "pretegiria" el concepte de processador de textos. En informàtica el que és car no són els conceptes (potser en farmàcia o química sí que ho són), perquè ja sabem d'entrada el que pot i no pot fer un ordinador. El que és car és portar els conceptes a la pràctica, i això ja està protegit per drets d'autor. Per tant les patents protegirien la part barata i erosionarien la protecció de la cara.

Cap actor de la innovació en programari demana patents de programari, o bé ignoren els moviments per legalitzar-les o bé s'hi oposen. Només algunes oficines de patents, advocats de patents i algunes de les grans companyies que deleguen l'opinió en el departament de patens demanen patents de programari.

Les patents de programari són contraproduents

El programari té molta tendència natural a la monopolització, per culpa dels effectes de xarxa (un programa és més útil quan el fa servir molta gent) i per altres causes. Atorgar monopolis de 20 anys per idees en programari només faria que reforçar els oligopolis actuals, perjudicar els consumidors, la qualitat i la innovació.

El desenvolupament de programari és molt incremental i combina moltes idees prèvies en cada projecte. Patentar el programari eliminaria la disponibilitat de matèries primeres i bloquejaria la creativitat.

És impossible que un programador o PIME comprovi que el seu programari no viola cap patent. Tant és així que molts organismes d'estandarització no requereixen als seus participants que informin de les patents que tenen que puguin impedir l'ús de l'estàndard, perquè els sembla que les companyies no voldrien fer la despesa que suposa buscar en la seva pròpia cartera de patents. No diguem buscar les patents dels altres per assegurar-te que no n'infringeixes cap.

Les patents de programari són perilloses

La possibilitat de patentar algorismes i estructures de dades donaria a les companyies privades control sombre massa recursos de la societat de la informació. Gràcies a patents sobre formats de dades (o programari per llegir i escriure aquests formats) les multinacionals podrien impedir als autors crear o distribuir art digital de tota mena. A hores d'ara ja hi ha patents que afecten els dos formats d'imatges més usats a la web (JPEG i GIF), de manera que les fotos dels nostres eurodiputats a la web del Parlament segurament infringeixen alguna patent. El mateix passa amb audio (MP3) o video (MPEG, ASF). Aquests i altres posseïdors de patents poden censurar o posar peatges a gran part del contingut multimedia en el món.

Com que l'Oficina Europea de Patents ja ha atorgat ilegalment unes 30000 patents per programari, la majoria a empreses d'EUA o el Japó. La directiva les legalitzaria i aquestes empreses forasteres sortirien amb un avantatge monopolístic molt important sobre les empreses europees.

Com que el programari és informació, una restricció en el comerç de programari també és una restricció en la llibertat d'expressió. Mentre que un enginyer mecànic sempre podrà publicar plànols de motors patentats, un expert en programari no podria publicar plànols de programari patentat, perquè el programari és el seu propi plànol, i publicar-lo infringiria la patent.

Les patents mecàniques o industrials tradicionals només afecten (directament) aquell qui tingui una fàbrica per fabricar l'invent patentat o realitzar el procés industrial. Però les patents de programari afecten a tothom que tingui un ordinador, perquè per "fabricar" una nova còpia d'un programa només cal una comanda (o gest de ratolí).

Els informàtics no només estarien sotmesos a més trabes legals i incertesa jurídica, sinó que a més l'experiència acumulada tindria menys valor si allò que han fet per una companyia no ho poguessin fer per la següent per culpa de patents de la primera companyia.

Pel que sembla (estaria bé comprovar-ho) el règim fiscal de les patents és molt més favorable que el dels drets d'autor (una patent compta com a inversió i els drets d'autor com a benefici, potser). I diu que a Irlanda els beneficis per patents estan exclosos d'impostos. Si això és així la directiva suposa una reforma fiscal encoberta per al sector informàtic, que si s'ha de fer, s'hauria de plantejar com a tal, i no com a política de propietat industrial.

Les patents de programari són inconsistents

Patentar el programari és contradictori: una patent és un monopoli sobre una màquina a canvide la difusió d'informació (no disponible anteriorment) sobre la màquina. Si intentes fer que les màquines que es pantenten siguin programari, com que el programari és informació, et trobes amb patents que són un monopoli sobre informació a canvi de la difusió de la informació. Però no pots difondre informació i monopolitzar-la alhora, per tant l'intercanvi no pot existir realment.

Legalitzar les patents de programari a la UE també és inconsistent amb l'estratègia e-Europe i la voluntat de ser capdavanters en el món en economia del coneixement la propera dècada. La majoria de patents concedides fins ara (i de dubtosa validesa) pertanyen a emprese d'EUA o del Japó, que quedarien de sobte en una posició de domini si es legalitzen les patents. Difícilment guanyarem els nostres competidors copiant-nos els seus errors. Seria millor que les nostres empreses puguessin innovar mentre les d'EUA s'entretenen als tribunals (com per exemple el judici contra eBay, una de les poques .com que es va salvar de la crema, que podria fer-los molt mal o fins i tot tancar la parada als EUA).

Les patents de programari són incompatibles amb el programari lliure, perquè el programari afectat per patents no és ben bé lliure, i els autors de programrai lliure no poden pagar llicències per còpia perquè ni tan sols intenten saber quantes còpies del seu programa hi ha pel món (idem per al shareware). El programari lliure com linux, o Samba o molts altres projectes ja té problemes actualmetn per això. Per tant, legalitzar les patents de programari es contradiria amb la tendència recent d0usar i promoure el programari lliure a l'administració pública europea, com per exemple proposa un informe d'Unisys per al programa europeu "intercanvi de dades entre administracions" (ja ho va proposar una comissió temporal del Parlament Europeu el 2001 per raons de seguretat). Hi ha més acciosn a favcor del programari lliure a l'administració pública que serien incompatibles amb les patents de programari: UK, Alemanya, França, Espanya, Extremadura, Finlàndia, Catalunya...

[1] Alguns dels interessats i participants en el debat sobre patents de programari

http://swpat.ffii.org/players/

[2] A can Ribot malcrien el porc

http://patents.caliu.info/porc.html

Crítiques dels propis treballadors de l'OEP

http://patents.caliu.info/usoeb

Crítiques de tercers

http://swpat.ffii.org/players/epo

[3] Anàlisi de la directiva i proposta d'esmena a la totalitat

Anglès http://swpat.ffii.org/vreji/papri/eubsa-swpat0202/indexen.html

Text de la directiva proposat per la Comissió

Alemany http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92de.pdf Anglès http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92en.pdf Francès http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92fr.pdf Castellà http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92es.pdfDanès http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92da.pdf Italià http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92it.pdfNeerlandès http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92nl.pdf Portuguès http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92pt.pdfFinès http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92fi.pdf Suec http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92sv.pdf Grec http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92el.pdf

[4] recull i estudi independent de les respostes a la consulta de la Comissió Anglès http://swpat.ffii.org/vreji/papri/eukonsult00/

[5] Biliografia en contra de les patents de programari.
Anglès http://swpat.ffii.org/vreji/prina/index.en.html
http://swpat.ffii.org/vreji/minra/sisku.en.html
http://swpat.ffii.org/vreji/papri/index.en.html

Alemany http://swpat.ffii.org/vreji/prina/index.de.html
http://swpat.ffii.org/vreji/minra/sisku.de.html
http://swpat.ffii.org/vreji/papri/index.de.html

Francès http://swpat.ffii.org/vreji/prina/index.fr.html http://swpat.ffii.org/vreji/minra/sisku.fr.html
http://swpat.ffii.org/vreji/papri/index.fr.html

[6] conveni europea de patents
Anglès http://www.european-patent-office.org/legal/epc/
Alemany http://www.european-patent-office.org/legal/epc/index_d.html
Francès http://www.european-patent-office.org/legal/epc/index_f.html

[7] Evasió fiscal gràcies a patents. Veure la transparència número 30 del material per a la compareixença de François Pellegrini al Parlament Europeu

.http://greens-efa.org/pdf/documents/SoftwarePatenting/TextPellegrini.pdf

Veure també

http://swpat.ffii.org/analysis/tax/index.en.html

[8] Un dels estudis econòmics sobre innovació i patents de programari
James Bessen & Eric Maskin
Sequential Innovation, Patents and Imitation, Working Paper, Department of economics MIT, Cambridge, Massachusets. Anglès http://www.researchoninnovation.org/patent.pdf

[9] Gary Reback, advocat de Sun, sobre l'ús de la cartera de patents d'IBM quan Sun era una empresa més petita.Original a Forbes en anglès
http://www.forbes.com/asap/2002/0624/044.html

Extracte traduït al català
http://patents.caliu.info/presentacio/ibmsun.html

Problemes per a les empreses informàtiques
http://patents.caliu.info/empreses.html.

[10] Un tècnic d'IBM, l'empresa amb més patents europees de programari, explica les trabes que suposen les patents (dels altres, és clar) per a la feina tècnica.

http://swpat.ffii.org/players/ibm/index.en.html#sslug0202

$Id: arguments.html,v 1.6 2004/05/28 09:28:29 xdrudis Exp $