CaliuCampanya contra les patents de programari (English)


Escepticisme creixent sobre patents de programari.

El 7 de novembre de 2002 el Parlament Europeu va celebrar una audiència sobre la proposta de directiva COM(2002)92 sobre patents de programari. Onze experts externs i 4 eurodiputats van debatre la situació actual a l'Oficina de Patents Europea (OEP) i els canvis, o no, que causaria la proposta de la Comissió o les alternatives.

Malgrat que els participants externs estaven dividits gairebé per igual entre partidaris i detractors de les patents de programari, pocs veien amb bons ulls la directiva sense modificar. Hi hagué consens en que a la situació actual li falta claretat, i per molt que un ponent de l'OEP va defensar la legalitat de la seva pràctica, un altre representant de l'OEP va celebrar l'harmonització de la llei amb la pràctica, cosa que implica que alguna diferència hi ha. Uns quants oradors opinaven que convé una directiva o altra per permetre al Tribunal de Justícia Europeu controlar indirectament l'OEP. Els que no creien que convingui una directiva de cap mena bàsicament criticaven la vaguetat en la proposta de la Comissió, o renuciaven a decidir què és patentable perquè volien deixar-ho pels tribunals.

Les posicions dels eurodiputats anaven de la neutralitat a l'escepticisme, alguns amb preguntes molt crítiques. Tot plegat, l'audiència va aportar més preguntes que respostes, malgrat que els ponents contraris a les patents de programari van donar algunes respostes sòlides. Algunes de les qüestions obertes més punyents van ser:

Dominic Sweetman, un director de programari d'una PIME que va declarar que va provar d'entendre durant sis mesos la norma de l'OEP per a concedir patents de programari i encara no pot imaginar quina mena de programari s'hauria d'excloure de la patentabilitat sota la doctrina actual de l'OEP o de la proposta de directiva, va demanar un exemple. No va obtenir resposta.

Michel Rocard, eurodiputat francès del grup socialista i ponent del comitè de Cultura, va fer cinc preguntes que va adreçar a les qüestions polítiques sobre la directiva. Venia a preguntar quin bé feien a la societat o a la economia. Aquestes qüestions es van obviar en certa mesura al debat (especialment per una de les parts), que va estar més centrat en qüestions legals, malgrat que alguns dels ponents crítics van apuntar problemes per a les PIMEs, la competència i la innovació.

Alguns volien saber l'efectivitat de qualsevol directiva per a controlar la pràctica de l'OEP, ja que l'OEP és independent de la UE. Es va trobar que la directiva no lligava l'OEP directament, i per comptes, es van alegar mecanismes indirectes: bona fe dels caps de l'OEP i el pes de les decisions de la Cort Europea de Justícia als estats de la UE (que també són estats membres de l'OEP).

El requeriment de contribució tècnica es va veure generalment com a indefinit a la directiva. Gairebé tothom va reconéixer que si hem de respectar conveni TRIPS tal com és, hem de definir la patentabilitat en termes d'"invenció", "tècnica" i "aplicació industrial". Pocs volien mantenir aquests termes sense definició de manera que l'OEP pogués "adaptar-se" a les noves tecnologies per la seva pròpia jurisprudència. Es van presentar algunes propostes per a recuperar el sentit tradicional d'aquests termes: El text alternatiu de l'FFII per a la directiva reforçaria el criteri de "tècnic" ("solució a un problema mitjançant l'ús de forces controlables de la natura"). I el criteri d'"aplicabilitat industrial" (procès que comporti producció en sèrie de béns materials ) el va explicar el professor Alberto Bercovitz Rodriguez-Cano. Ambdós criteris estan arrelats en economia i filosofia i són estables al llarg de l'evolució tecnològica.

Els efectes de la directiva sobre el programari lliure també es van tocar, ja que alguns tenien la impressió que el programari lliure i les patents de programari coexistien als EUA (on la legalitat de les patents de programari és més clara). Mentre M. Christian N'Guyen, advocat de patents de l'UNICE (una associació de negoci) va minimitzar la importància del programari lliure i va fer veure que no era un problema, Hartmut Pilch, d'Eurolinux (una aliança d'empreses, desenvolupadors i usuaris de programari lliure i no lliure) va proveir una documentada llista de casos on les patents de programari bloquegen actualment el desenvolupament i la disponibilitat de programari lliure.

En general, el primer bloc de ponents (un advocat de patents, un jutge de patents, i els de l'OEP) eren favorables de les patents de programari. Mentre que Dr. Hans-Georg Landfermann va proposar lleugeres restriccions a la directiva, Bob Hart volia permetre encara més reivindicacions (per a programari enregistrat o descarregat).

El segon bloc (grup d'interesats) estava dividit. Els dos advocats de patents d'associacions de negocis van sostenir que qualsevol negoci multibilionari necessitava de les patents, i demanaven campanyes d'educació per a explicar els seus avantatges a les PIMEs i als programadors, qui s'oposen a elles. Els altres dos ponents van ser crítics amb la directiva:

Sweetman va explicar aquesta oposició de les PIMEs és perfectament racional i ben fundat, no un producte de la ignorància (i el van secundar després experts acadèmics), i clarament explicava la vaguetat de la doctrina de tecnicitat a la directiva i l'OEP.

Hartmut Pilch va explicar enèrgicament el vast suport al punt de vista d'Eurolinux, va qüestionar la representativitat dels dos advocats de patents de l'UNICE i l'EICTA referint-se a documents sobre els seus membres que no van ser tinguts en compte, i va mostrar indignació sobre la proposta de directiva que causaria seriosos problemes a la infraestructura i als negocis europeus de TIC. Eurolinux va distribuir documentació sobre els problemes i les mesures a adoptar, va donar suport a l'Observatori de Patents per a supervisar el sistema de patents (com va proposar Bakels), va aportar una esmena a la totalitat de la proposta de directiva i va demanar que es fessin servir exemples concrets de patents desitjables i indesitjables a l'hora de contruir una legislació per tal de superar l'inacabable joc de paraules ambígües.

El tercer bloc, el d'experts acadèmics, estava completament en contra de la directiva, malgrat que les raons i suggerències presentades eren diferents.

Reiner Bakels, investigador de l'Institut de Llei de la Informació de la Universitat d'Amsterdam, i coautor de l'estudi de la directiva per al Parlament Europeu, fou molt crític amb la directiva per contradictòria, i va explicar que acceptar-la donaria la falsa impressió d'haver solucionat alguna cosa. Per a ell, el criteri de tecnicitat no es pot esperar que distingeixi entre bones i males patents i la trivialitat i l'ús agressiu de les patents són un problema greu. Per comptes d'oferir un criteri alternatiu de patentabilitat, va proposar de recollir més dades empíriques dels fets reals, institutuïnt un Observatori de Patents.

El professor Alberto Bercovitz Rodriguez-Cano defensà els drets d'autor i s'oposà a les patents, alertant dels efectes de la inflació de patents al sistema de patents i les PIMEs, i l'efecte indesitjable d'aprofitar dels drets d'autor i de les patents només les parts més favorables als propietaris, negligint els interessos de la societat en el seu conjunt. Es va queixar d'un dèficit democràtic estructural a l'OEP i va criticar la directiva tal com s'havia proposat. Per contra, va proposar de reforçar la llei bàsica de patents, exactament el criteri d'aplicabilitat industrial, per a evitar expandir l'abast de la llei de patents i passar del liberalisme al neofeudalisme. Va urgir a recordar que fer servir programari no converteix en patentable allò que no ho és, així com fer servir programari no converteix en impatentable allò que ho és.

El professor Michel Vivant es va afegir a la idea de definir patentabilitat d'acord amb el procés, i no amb el producte, i no li agradaven les propostes de la Comissió. Va alertar que la societat de la informació no és la societat industrial i va proposar de definir "invenció" com a "solució tècnica a un problema tècnic", deixant que el significat de "tècnic" el decideixin els jutjats. També va fer notar que les exclusions explícites (com ara l'exclusió proposada dels "mètodes de negoci") han demostrat no ser efectives en la jurisprudència de l'OEP, i va demanar més control de l'OEP.

Efectivament, en les qüestions que van seguir, els eurodiputats van intentar de trobar maneres efectives de controlar l'OEP, i es van discutir alternatives com llicències obligatòries, lleis antimonopoli i una directiva.

Després de l'audiència hi va haver més reunió informal que bàsicament va tractar sobre maneres de resoldre els molts problemes detectats a la directiva. Gairebé simultàniament, es va celebrar un sopar cortesia de la European Internet Foundation, amb alguns dels ponents de l'audiència, alguns eurodiputats i funcionaris i alguns representants de grans corporacions a Brussel·les en favor de les patents de programari.

El Parlament Europeu encara ara la difícil tasca d'arreglar una proposta de directiva que no és apreciada per la majoria, però que alguns creuen que hauria de sortir, amb un contingut més apropiat, per tal de redressar la pràctica de l'OEP (l'opció de refusar la directiva sembla tenir relativament poc suport). En esmenar la proposta de la Comissió, el text alternatiu de l'FFII seria de gran ajuda, ja que probablement pot resoldre la majoria de crítiques que van sorgir a l'audiència, i aixecaria principalment l'inquietud de la direcció de la pròpia OEP (que és ben bé el que es pot esperar de qualsevol legislació que propugni un control més estricte sobre ella) i potser, només potser, d'unes poques grans corporacions de programari que de tota manera representen un petit percentatge de llocs de treball en TIC.

L'audiència va ser molt útil per a plantejar algunes qüestions i deixar a tothom expressar el seu punt de vista, però la feina no està ni de bon tros acabada, i el repte ara és de trobar solucions als assumptes. Els eurodiputats tenen poc temps abans de la votació per a prendre les decisions correctes (i la societat en general per a tenir una altra opinió). Una oportunitat única per a discutir és la Conferència dels Verds/EFA Group, on advocats de programari, professionals i emprenedors, examinadors de patents, economistes, administració i polítics es trobaran per a ajudar a trobar la via per a una legislació justa i útil.

Conferència del grup ALE/Verds: Parlament Europeu (sala ASP 1E2)
Dimarts 26 de novembre de 2002 (13:30 - 18:30)

$Id: audiencia.html,v 1.6 2004/05/28 09:28:29 xdrudis Exp $