CaliuCampanya contra les patents de programari -- English


Última modificació 2003-05-02

Taducció a l'anglès per Matt Bonner

Proinnova ha fet una traducció lliure/ adaptació al castellà de la versió de març de 2002.


Índex

Resum

Antecedents

Maniobra Desesperada

Raons que desaconsellen les patents de programari

Mites a favor de les patents de programari

Perills que suposaria la directiva

Oposició a la directiva

Interès de CALIU en la qüestió: les patents atempten contra el programari lliure

NECESSITAT URGENT D'ACTUACIÓ

Per més informació

Referències

Antecedents

La Convenció Europea de Patents[3], entre 24 països europeus, va instituir l'Oficina Europea de Patents[4] i especifica en l'article 52, punt 2 que els programes d'ordinador no podran ser patentats (estan protegits pels drets d'autor). Tanmateix, l'Oficina Europea de Patents ha atorgat més de 30 000 patents de programari, en part per pressions dels EUA i el Japó i en part perquè en treu un bon profit econòmic de les taxes quan les concedeix, i no pas quan les rebutja.

La Comissió Europea no només ha consentit que l'Oficina Europea de Patents ignori la llei sinó que ha intentat modificar la Convenció Europea de Patents per donar cobertura a les extralimitacions de la oficina sense aconseguir-ho. Tots els estudis econòmics seriosos [6] i pràcticament tots els informàtics desaconsellen la patentabilitat del programari, que només beneficiaria les oficines de patents, els agents de la propietat industrial i, segons com, algunes multinacionals d'EUA i Japó. Ni tan sols l'estudi econòmic [5] encarregat per la Comissió a una consultoria del gremi de les patents (i per tant poc imparcial) pot justificar-ho, "cap extensió de la patentabilitat podria pretendre basar-se en raonaments econòmics" diu.

La Comissió va llençar una consulta pública al respecte, esperant potser el suport de funcionaris i intermediaris de patents, però el sector informàtic també va participar i els resultats van superar el 90% d'oposició a les patents de programari. L'anàl·lisi de les respostes [8] que va encarregar en fa un mal resum i ignora moltes de les opinions rebudes [7]. Arriba a dir que el menys de 10% a favor és una "majoria econòmica".

Per comptes d'entendre que s'equivoca en insistir en la patentabilitat del programari i prendre mesures per aconseguir que l'Oficina de Patents Europea respecti el seu marc rector, la Comissió encara va voler augmentar-ne les competències atorgant-li l'execució de la nova patent comunitària [9] (5 països, inclosa Espanya, es van oposar a aquesta mesura envoltada de polèmiques lingüístiques).

Recentment, per acabar-ho d'agreujar, l'Oficina Europea de Patents, veient confirmada la manca de control democràtic efectiu sobre la seva gestió, ha emès un reglament[28] que, excusant-se en sofismes inconsistents, exhorta els seus examinadors a concedir patents per programari.

Maniobra Desesperada

A mitjans de febrer va començar a circular per la comissió una proposta de directiva europea que es va filtrar a Eurolinux, una associació d'empreses i entitats en contra de les patents de programari. Eurolinux va denunciar que la proposta de directiva d'imminent presentació havia estat escrita per la Business Software Alliance, una associació de grans empreses multinacionals americanes, controlada per Microsoft, Adobe...,

Eurolinux va advertir del perill [10] que grans multinacionals estiguessin controlant la política europea a la Direcció General de Mercat Interior. És sabut que les patents de programari suposarien grans riscos legals per al programari lliure, inclòs el GNU/linux, que és el principal competidor emergent de Microsoft, amb una important presència a Europa.

En efecte, el 20 de febrer de 2002 la Direcció General de Mercat Intern va publicar una proposta de directiva (COM(2002) 92 2002/0047) [1], un comunicat de premsa i una llista de preguntes i respostes. La directiva era la mateixa que s'havia filtrat, amb algun petitíssim retoc.

Patentabilitat ilimitada com qui no vol la cosa

La directiva proposa estendre la patentabilitat al programari, tot forçant als països membres de la UE a ignorar l'article 52.2 de la convenció europea de patents, a base de malabarismes reinterpretatius [11]. El que fa és codificar la jurisprudència de la Oficina Europea de Patents com a llei, exactament com l'ha anat aplicant en desviar-se de la Convenció Europea de Patents. Com que no han pogut modificar la convenció Europea de Patents, volen introduir legislació contradictòria per fer la confusió regnant més difícil de controlar i així cobrir les espatlles de l'Oficina Europea de Patents. D'aquesta manera, volen dificultar qualsevol iniciativa de control democràtic de l'Oficina Europea de Patents i desincentivar qualsevol recurs contra patents concretes concedides, perquè quedaria clar que el que l'oficina diu, lligui o no lligui amb la llei, va a missa. A més a més, les contradiccions allunyaran la llei dels administrats i faran més necessària encara la intervenció de professionals de la propietat industrial per saber distingir entre redaccions patentables o no per a la mateixa cosa.

La proposta parteix de suposicions equivocades, es justifica amb dogmes generalistes sobre patents, que no s'apliquen al sector del programari, i ignora l'opinió d'experts i interessats. Primer declara els programes d'ordinador com un camp de la tècnica. Llavors imposa com a condició per a la patentabilitat que hi hagi "contribució a la tècnica". Però el propi programa seria una contribució a la tècnica, i per tant no deixa exclòs de patentabilitat res que es pugui fer amb un ordinador. A més a més, la directiva conté força redundància en les mesures per fer patentables les creacions lògiques (està escrita a prova d'esmenes parcials)[30].

La directiva expandeix el camp de la patentabilitat, però en canvi no dóna cap definició clara i estricta d'on s'acabaria la patentabilitat. Els mètodes de negoci, els jocs, els algorismes matemàtics, i qualsevol altra cosa que es pugui expressar en termes informàtics es pot considerar que aporta noves aplicacions a la informàtica, i per tant a la tècnica, i seria patentable.

La proposta intenta simular que deixa àrees sense patentar, que els programes d'ordinador "com a tals" no es poden patentar, i interpreta que "com a tals" són només algorismes abstractes i programes emmagatzemats o en transmissió. En canvi, els mateixos programes quan es fan servir esdevenen processos i sí que són patentables. Aquesta limitació no és tal, perquè permet patentar tots els usos d'algorismes abstractes i qualsevol programa que funcioni. El sentit original de la convenció europea de patents era merament explicatiu, s'excloien tots els programes de patentabilitat, però s'aclaria que si un invent és patentable, el fet que incorpori un programa d'ordinador (com en un sistema de control industrial) no fa que l'invent patentable esdevingui impatentable. La patentabilitat s'ha de jutjar sense considerar el programa, i no és el programa com a tal el que es patenta, sinó el sistema que el conté. Aquesta és la interpretació que en feia un tribunal alemany [13] que defensa el criteri de tecnicitat[29] (és a dir que l'important no és els mitjans que fa servir una invenció o com s'expressa, sinó el que aporta de nou en l'ús controlat de forces de la natura per a fins definits).

La Comissió es contradiu, desinforma i dissimula

La Comissió va emetre un comunicat de premsa [14] al mateix temps que va publicar la proposta, per explicar-ne el contingut, i una llista de preguntes i respostes [15]. Aquests materials contenen algunes contradiccions[31] amb la directiva en si i amb la realitat:

Diu que és necessària per harmonitzar la legislació dels estats membres. Però només es refereix a diferents interpretacions dels tribunals (alguns segueixen la llei escrita i alguns les decisions de l'Oficina Europea de Patents, però en realitat hi ha divergències fins i tot dins un mateix estat). La llei és molt semblant a tota la Unió pel que fa a matèria patentable. De fet, hi ha una llei, el Conveni Europeu de Patents, que és el mateix text per als 15 estats membres (més força estats candidats i 5 de no membres). No es pot fer la llei més uniforme que això. Si de cas, es podria harmonitzar alguna altra cosa (com els incentius fiscals a les patents), però no el que tracta la directiva. Afegir una directiva que contradiu el conveni únic en vigor a Europa no fa més que embolicar la troca. La causa de les divergents interpretacions judicials és la interferència d'una pràctica irregular a l'Oficina Europea de Patents i només es pot corregir reformant o substituint l'Oficina Europea de Patents, no la llei.

Diu que serà més estricta que als EUA. I en canvi la directiva no posa més límits a la patentabilitat que la pura retòrica. De fet, hi ha un manual[70] (que no hem llegit perquè costa uns 300 EUR) sobre com patentar programari a l'Oficina Europea de Patents.

Diu que no canvia la llei, però buida de contingut el punt 52.2.c de la Convenció Europea de Patents. De fet confon l'actuació de l'oficina amb la llei per dir que al canviar la llei per dir el que l'administració ja fa, no s'està canviant res. En realitat, es validen 30 000 patents de programari impròpiament concedides (majoritàriament a multinacionals d'EUA i Japó) que fins ara eren potencialment inútils als tribunals. La funció del legislatiu no és reflexar la pràctica de l'administració, sinó decidir quin és el comportament desitjat de l'administració per al bé de la societat.

Diu que clarificarà, però no posa cap exemple de coses no patentables. Fins i tot quan posa com exemple la polèmica patent d'un sol clic d'Amazon en comerç electrònic, només arriba a dir que "seria altament improbable" que es patentés sota la directiva, però que no es vol pronunciar perquè l'Oficina Europea de Patents s'ho està pensant. Això suposa una renúncia a exercir qualsevol control legislatiu sobre la oficina, i demostra que els nous criteris són tan ambigus que ni qui els proposa és capaç d'aplicar-los amb seguretat a un exemple triat per ell mateix. L'objectiu de clarificar queda doncs en entredit, i l'únic efecte de la directiva seria dificultar la solució de l'actual garbuix.

Diu que no s'aplica als algorismes abstractes, però s'aplica a qualsevol aplicació d'aquests, per general que sigui, perquè només cal patentar-los en argot informàtic (que ara serà considerat tècnica patentable) per fer-los contribuir a la tècnica i que s'accepti la patent.

Diu que l'Oficina Europea de Patents fa una bona feina i en canvi els exemples de patents trivials i perilloses abunden [12]. No només això sinó que els problemes han demostrat ser estructurals, amb el poder judicial i l'executiu en la mateixa organització i incentius econòmics esbiaixats cap a atorgar patents i no rebutjar-ne[16]. Per això el parlament holandès va demanar no expandir-ne l'abast fins poder solucionar els problemes actuals [17].

Diu que la consulta organitzada per la comissió justifica la proposta de directiva, quan en realitat l'esbiaixat estudi encarregat per la pròpia comissió[5] demostra que més del 90% de les respostes rebutgen la patentabilitat del programari, i una anàlisi més acurada[7] revela que els únics interessats en la directiva són la Oficina Europea de Patents, la Comissió i alguna multinacional d'EUA o Japó, que així eliminaria més fàcilment la competència de Pimes i empreses europees, en reforçar els seus monopolis.

Diu que les patents fomenten la innovació quan tots els estudis seriosos [18] demostren que en el camp de la informàtica és al contrari.

Raons que desaconsellen les patents de programari

Hi ha moltes raons que desaconsellen l'aplicació de patents al programari. Encara que l'esforç de justificar un canvi de legislació hauria de ser de qui el proposa, i el de justificar una actuació contrària a la llei de qui la comet, ve't aquí alguns motius per mantenir la interpretació tradicional [13] de la convenció europea de patents:

Bloqueig de la innovació

La construcció de programari és molt incremental. Qualsevol aplicació conté moltíssimes petits patrons i pràctiques que si es patentessin imposarien un llast insuportable al desenvolupament i comercialització de programari, pel cost de comprovar si cada detall del que es fa està o no patentat. De fet, hi ha organismes d'estandarització com ara l'Internet Engineering Task Force (IETF[38]) o el Institute for Electrical and Electronical Engineering (IEEE[37]) que tenen polítiques de patents que no obliguen als participants a un estàndard a declarar totes les patents que tinguin que el puguin afectar, perquè consideren que les empreses trobarien massa car haver de buscar totes les patents que tenen per veure si afecten l'estàndard i no hi participarien. Doncs si buscar entre les patents de la pròpia empresa és car, buscar entre les de totes les altres per veure si n'infringeixes cap pot resultar impossible.

Pel fet que la informàtica és pràcticament matemàtica aplicada, una tècnica pot tenir aplicacions molt diverses, i una o poques patents poden bloquejar tota una branca de la informàtica. Per als grans oligopolistes això no és problema perquè poden acumular moltes patents i llicenciar-se patents entre ells per evitar ser denunciats (acumulació defensiva de patents). Les pimes amb prou feines poden pagar-se'n una, i no la podran usar en contra de grans corporacions perquè segur que infringiran alguna patent de la gran corporació. Ningú pot reinventar tota la ciència de la computació tot sol i encara portar una empresa.

Recompensa desproporcionada a l'esforç

Les patents de programari monopolitzen idees. Per obtenir-les només cal presentar una descripció del que es vol aconseguir i una explicació de com fer-ho. En altres àrees que treballen amb una realitat física (mecànica, química, farmàcia...) aquesta fase de descobrir com fer alguna cosa nova requereix inversions importants perquè calen experiments i assajos per comprovar que realment la solució és viable, perquè en realitat el que es fa és explorar una petita part del funcionament de l'univers i comprovar que se'n pot treure profit. En informàtica, en canvi, les possibilitats d'un ordinador es coneixen d'entrada i tot el que cal per formular el problema i planificar la solució és raonar lògicament sobre el que ja es coneix. La inversió important ve després, en aconseguir que allò que se sap possible funcioni correctament, en combinar totes les petites parts i controlar-ne les interaccions, en escriure el programa, vaja. Això ho demostra, per exemple, el fet que és freqüent fer una anàlisi prèvia de franc abans de signar un contracte, encara que si s'acorda el desenvolupament, el preu pot ser molt gran. La part important de la inversió en la innovació informàtica queda doncs ja protegida pels drets d'autor, i no coincideix amb la que podrien recompensar les patents.

Reforç de monopolis

La informàtica és un sector amb forta tendència natural a la monopolització. Els efectes de xarxa (el fet que el mateix programa és més útil si l'utilitza molta gent que si l'utilitza poca), els problemes d'interoperabilitat i compatibilitat, els pocs costos de reproducció massiva de programes, la dificultat d'inspeccionar programes distribuïts només en forma binària i sense el codi font, el cost d'aprenentatge i la velocitat del mercat, tot ajuda a la creació de monopolis perjudicials per al consumidor. Les patents de programari encara introduirien més monopolis (limitats a 20 anys, però aquest límit és una eternitat en informàtica).

Patentar informació és contradictori

Els programes es poden contemplar com a mecanismes, però no deixen de ser descripcions de processos, i per tant informació. Un enginyer automobilístic podrà patentar un motor, però no patentarà els plànols del motor, que només són informació, per detallats que siguin. La patent no imposarà cap restricció sobre els plànols (ans al contrari, l'objectiu del sistema de patents és la publicació i difusió de coneixement industrial que altrament podria quedar secret), només hi ha límits sobre la comercialització de motors fets com descriuen els plànols. Els programes, en canvi, són els seus propis plànols, i el fet de pretendre difondre els plànols i monopolitzar els programes és essencialment contradictori. El fet que siguin informació canvia el seu comportament en el mercat i la societat. Voler aplicar les patents al programari és extrapolar un sistema dissenyat per a una indústria de fabricació de bens a un negoci de distribució d'informació, o encara pitjor, a una comunitat de persones (equipades amb ordinadors i xarxes) que intercanvien coneixements més efectivament que mai, una societat de la informació.

La informàtica no necessita incentius a la innovació

Així ens trobem que allò que en una indústria de fabricació calia incentivar amb patents, la innovació, en informàtica és conseqüència gairebé inevitable del mercat. En una indústria de fabricació, les empreses poden competir en molts fronts: mitjans de subministre de matèries primeres, capacitat de producció, logística de distribució... No tenen per què innovar, poden simplement construir més fàbriques i assegurar-se que són els únics que poden servir comandes prou grans. O poden situar els magatzems en llocs estratègics per disminuir costos. Res d'això resulta en nous coneixements ni millors productes per a la societat. Per això el sistema de patents aporta un incentiu per fer importants despeses en recerca i obtenir noves solucions.

En informàtica, no es pot competir en gran cosa més que en innovació. La capacitat de producció i distribució és gairebé infinita per a tots els participants, perquè els sistemes d'emmagatzematge d'informació i les xarxes telemàtiques són abundants i relativament barates i el subministre de matèries primeres (programes, biblioteques, rutines, protocols, formats i coneixement) és igualment abundant, al menys en absència de patents, que crearien una escassetat artificial de matèries primeres. Wordperfect no pot esperar competir amb Microsoft Office simplement perquè és capaç de fabricar més CD-ROMs amb el programa, ni perquè els faci arribar més de pressa al consumidor. Per competir, cal que el WordPerfect faci coses que el MS Office no fa, o que les faci més bé. L'únic cas en què un informàtic es pot permetre no innovar és quan gaudeix d'un monopoli (com, per exemple, el que atorga una patent).

El fenomen del programari lliure, i altres programes que es distribueixen amb el codi font (necessari per entendre el seu funcionament), demostra que no només hi ha prou incentiu per innovar sense patents, sinó que a més hi ha prou incentius com per divulgar la innovació. Per tant, el sistema de patents és innecessari. Potser durant la revolució industrial era d'agrair tenir una biblioteca de patents que organitzés el coneixement tècnic. Però els informàtics no fan servir les bases de dades de patents, que són críptiques, difícils de cercar i llegir, poc àgils per seguir el ritme de la innovació en informàtica i de poc valor pràctic. El programari lliure no només revela una innovació i permet un expert reproduir-la (com les patents), sinó que ofereix la relevació i la innovació llesta per a ser estudiada, provada i usada, o modificada per adaptar-la a un problema semblant, sense haver de tornar-la a reconstruir. Per tant, els informàtics reutilitzen, innoven i divulguen les innovacions i prescindeixen del sistema de patents.

Això sí, la innovació en informàtica és incremental, combinatòria i difícil d'avaluar. Al cap i a la fi, seguim movent bits amunt i avall, però avui els ordinadors dissenyen medicines, guanyen campions d'escacs, i s'interconnecten en una immensa biblioteca d'Alexandria virtual i fa uns quants anys no. Si repasséssim els avenços en informàtica al llarg de la història veuríem que han sigut més fructífers com més oberts i menys restringits. Per tant, potser conclouríem que, en informàtica, més important encara que la innovació (que de tota manera queda garantida) és la disponibilitat per usar lliurement les innovacions, les simbiosis i l'explosió combinatòria en creativitat que suposa l'accés a grans quantitats d'informació i a una màquina universal per tractar-la: l'ordinador.

Patentar informació atempta contra la llibertat d'expressió

El fet que els programes siguin informació també te repercussions sobre drets fonamentals. Les patents de programari poden comportar restriccions en la llibertat d'expressió que no comporten les patents en altres àrees. Si les patents sempre han sigut un bescanvi de llibertat de comerç per nous coneixements, ara ens podem trobar que per coneixements que ja era probable que obtinguéssim estem pagant amb llibertat de comerç i d'expressió. Al cap i a la fi, encara que un professor o escriptor pugui seguir explicant un programa patentat incloent-ne el codi (perquè les patents només limiten la comercialització, no la recerca o docència), no hi ha manera de separar aquesta funció d'un ús comercial, perquè qui el rebi el pot utilitzar directament per a allò que la patent prohibeix. Per exemple, un autor que vulgui explicar tècniques de compressió LZW farà bé en acompanyar el llibre amb un CD-ROM que contingui programes d'exemple que el lector pugui examinar i provar. Però si ven el llibre podrà ser acusat de comercialitzar un programa patentat perquè permet al lector fer el mateix que ha monopolitzat la patent, a més d'estudiar el programa. Aquesta restricció en la publicació no la té un autor sobre motors d'automòbils, perquè per molts plànols, esquemes i simulacions que inclogui ningú l'acusarà d'estar venent motors patentats.

D'altra banda, per a expressar-se en la societat de la informació cal transmetre informació digital. I si permetem patentar protocols i formats (com ara video ASF[32] o MPEG[2], audio MP3[33], els dos formats d'imatge més usats a la web, GIF[35] i JPEG[34]) estarem donant a companyies privades la possibilitat de controlar els nostres mitjans d'expressió, els estarem venent el dret a censurar[36] o posar peatges a la comunicació[2].

Consumidors afectats, no només fabricants

Finalment, una altre desajust del model manufacturer de les patents al camp de la informàtica l'il·lustra el fet que les restriccions que les patents tradicionals imposen a la comercialització de productes afecta només una petita part de la població, aquells que disposen d'una fàbrica per poder fabricar el producte patentat. En canvi, els beneficis obtinguts (nous productes) beneficien una gran part de la població (els consumidors). En informàtica, la "fabricació" de programes patentats està a l'abast de tothom que tingui un ordinador. Fer-ne de nous pot requerir coneixements (res de l'altre món) i temps, però la maquinària per "fabricar" programes patentats està disponible per una gran part de la població, per tant, la restricció imposada per la patent afecta molta més gent, tanta com beneficien les innovacions.

Discriminació per model de negoci i afebliment dels drets d'autor

A més a més, les patents de programari discriminen uns models de negoci sobre altres. Per exemple, els autors de shareware (programari que es pot redistribuir per facilitar-ne la prova i s'ha de pagar només quan l'usuari decideix quedar-se'l), programari gratuït (que es distribueix de franc per fer negoci amb formació, manteniment, personalització, serveis o qualsevol altra cosa), i programari lliure (en parlarem més endavant) no poden saber quantes còpies dels seus programes hi ha pel món i, per tant, difícilment poden pagar llicències per còpia, ni hi guanyen prou com per pagar llicències d'ús il·limitat. No només aquests autors, qualsevol autor, sigui quin sigui el seu model de negoci, si és que en té, es veurà privat de comercialitzar o distribuir el programari creat per ell independentment, i per tant s'atemptarà contra els seus drets d'autor i se li causarà inseguretat jurídica per la impossibilitat de saber si algun dels mètodes que utilitza el programa estan patentats.

Més càrrega de treball per a un sistema de patents amb problemes de qualitat

Totes aquestes qüestions són fonamentals i independents de la qualitat de les patents i de la correcció de les oficines de patents. Simplement sorgeixen de la incompatibilitat de la naturalesa del programari amb el sistema de patents. Si, a més a més, hi afegim oficines de patents poc motivades per avaluar correctament la sol·licitud (com denuncien els propis examinadors de patents[19]), la situació encara s'agreuja més i porta a situacions com la patent de tècniques trivials [12] (per exemple l'ús d'un operador binari universal, el XOR, per pintar i esborrar una mateixa imatge en la pantalla[20]), patents exageradament àmplies (com la patent de British Telecom sobre els enllaços a la web[21]), o patents d'estàndards fonamentals per a la interoperabilitat. No hi ha cap indici que la qualitat de les patents de programari emeses es pugui millorar [27] (certament, la Comissió no ho ha intentat), i ens sembla contraproduent dedicar experts en informàtica que podrien estar innovant en la indústria a examinar patents dels informàtics de la indústria que, per comptes de dedicar-se a innovar, estan entretinguts redactant patents i mirant d'evitar d'infringir les dels altres.

Hi ha nombrosos estudis[22] que elaboren en termes més sofisticats i rigorosos aquests i altres inconvenients de les patentes de programari, però esperem que per mostra serveixi un botó. No sembla haver-hi cap estudi econòmic que justifiqui l'extensió de patentabilitat al programari.

Mites a favor de les patents de programari

Per molt que hem buscat no hem sabut trobar arguments reals a favor de les patents de programari que ens portessin a pensar que estar-hi a favor o en contra depenia dels principis o valors de partida. Tots els textos que hem trobat favorables a les patents es limiten a repetir una sèrie de dogmes no justificats. A base de repetir el mantra, la gent se'ls acaba creient o al menys s'acostuma a posar-ho com a excusa per no pensar-hi.

Les patents promouen la innovació

Fals. Potser en enginyeria mecànica sí (caldria demanar-li a un enginyer mecànic). Però en informàtica només es pot competir innovant, i les patents frenen la competència, i per tant la innovació. Ja hem vist abans que només es pot deixar d'innovar en informàtica si es disposa d'un monopoli com el d'una patent.

Les patents permeten les PIMEs competir amb els peixos grossos.

Fals. Al revés. Les patents són un cost (mitjana: 29800 EUR/patent europea[71]) i una distracció (entre 2 i 6 anys de tràmit). Cada programa n'infringeix moltes, i els peixos grossos tenen grans carteres de patents. Així les PIMEs no poden usar els patents contra els peixos grossos, perquè no es poden arriscar al contraatac. Els peixos grossos poden llicenciar-se carteres de patents entre ells (si tu no em denuncies, jo tampoc), i no noten els efectes perjudicials de les patents (excepte en el cas dels paràsits, companyies que només patenten i no comercialitzen les innovacions, de manera que no poden ser atacades amb patents[72]). Però les PIMEs amb les seves minúscules carteretes de patents no tenen poder de negociació per pactar llicències mútues. Tenen les de perdre. I a Catalunya més de 2/3 dels treballadors en tecnologies de la informació i comunicació d'empreses de més de 10 empleats estan en empreses de menys de 200 [73]. Això vol dir que els efectes sobre les PIMEs haurien de ser una política prioritària. No són els peixos grossos els que donen més llocs de treball.

Les patents ajuden les empreses joves a obtenir capital risc

Fals (o ho hauria de ser). Ja hem vist que les patents són un cost i una distracció per a les PIMEs. Per tant els inversors no haurien de valorar positivament les patents, perquè la nova empresa no les podrà utilitzar efectivament. Les idees en informàtica no són tan cares d'obtenir (perquè el funcionament d'un ordinador segueix exactament els models formals). Tenir idees patentades en informàtica tampoc assegura cap éxit demostrat[74], cal portar-les a terme amb encert perquè donin fruit, per tant és dubtós que s'hagi de concedir valor a un capital tan eteri (en altres camps, com la farmàcia, on obtenir una patent requereix experiments i assajos, hi ha més garanties de que la idea funcioni). Tot i això, valorar les idees no requereix monopolis ni segells de l'Oficina de Patents Europea, que és la primera en admetre que una patent no és cap segell d'excel·lència tècnica.

Després de la crisi de les empreses .com, que van atreure capital risc exageradament basant-se en potencialitats i models de negoci que eren més prometedors que demostrats, si queden inversors de capital risc que tinguin ganes d'arriscar diners, faran bé d'assegurar-se que entenen el negoci en què inverteixen, per comptes d'esperar que una autoritat idealitzada com una Oficina de Patents els faci la feina d'avaluació. Valorar una nova empresa per les patents que hagi obtingut, sense considerar les patents de la resta del mercat que la puguin afectar, és somiar truites, i tota la societat es beneficiarà quan el capital risc ho aprengui. Alguns inversors ja ho saben i demanen que no es legalitzin les patents de programari[89]

Justificar les patents de programari perquè serveixen per enlluernar el capital risc i aconseguir diners per a empreses que altrament no els tindrien és deshonest i insostenible a mig o llarg termini.

El programari és una tecnologia com qualsevol altra i no es pot distingir del maquinari. Per tant, no es pot prohibir que es patenti

Fals. No demanem excloure de patentabilitat exactament el programari. És ben cert que totes les creacions lògiques són en certa manera equivalents, i és complicat decidir si un fitxer de full de càlcul, un document postscript, un circuit dissenyat amb VHDL o una botiga a la web és o no és programari. Però no importa. Cap d'aquestes coses haurien de ser patentables. La qüestió és si la patent ens ensenya res de nou sobre el món material, no si està implementada en programari o maquinari. I el món material és fàcilment separable del món de les idees. Qualsevol cosa que no requereixi experimentació (observació del comportament del món físic) no mereix una patent.

Hi ha moltíssimes sol·licituds de patents de programari, per tant el sector vol que el programari sigui patentable

Fals. Si el batlle ven pistoles, és possible que vulgueu comprar-vos una pistola, fins i tot si creieu que el batlle no n'hauria de vendre. Les patents funcionen de manera semblant a una cursa armamentista, on tothom n'acumula per dissuadir l'adversari que l'ataqui amb les seves. Això no implica que ningú en volgués si els altres no en tinguessin.

La realitat és que malgrat que la Comissió va plantejar una consulta poc imparcial, i va encarregar l'estudi de les respostes a una consultoria del gremi de les patents, no va poder amagar que més del 90% de les 1 400 respostes eren contràries a les patents de programari. Hi ha una petició demanant que no es legalitzin les patents de programari amb més de 140 000 signatures, i no en coneixem cap de semblant a favor de les patents de programari.

Els drets d'autor són una protecció massa feble per al programari perquè no prohibeixen la imitació

Fals. No hi ha cap motiu per prohibir la creació intel·lectual independent. La lliure competència es basa en què diferents proveïdors ofereixen coses semblants perquè els consumidors puguin triar. Els drets d'autor permeten prohibir que ningú faci servir el treball d'un altre, perquè la part cara del desenvolupament informàtic és la que queda reflectida en el codi del programa (veure arguments més amunt). El fet que coses com la funcionalitat, les interfícies d'usuari, els algorismes, les estructures de dades o altres bens immaterials no quedin sotmesos a un règim de propietat no té per què ser dolent. L'aire, la llum del sol i els sentiments tampoc són apropiables, i així és com han de ser. De fet, els règims de propietat, especialment els de recursos que no s'exhaureixen en compartir-los, cal justificar-los, i les patents per a creacions lògiques no tenen justificació.

La gent que fa servir aquest argument, normalment busca una seguretat addicional per a ells mateixos, voldrien tenir patents per controlar la seva competència, que consideren injustificada, i no s'aturen a pensar en els efectes que tindrien sobre ells les patents dels altres. És possible que els ciutadans ens sentíssim més segurs si anéssim amb llença-míssils pel carrer, però tenir els carrers plens de gent amb llença-míssils no és en absolut la manera de millorar la seguretat ciutadana.

Els acords internacionals (TRIPS) ens obliguen a acceptar la patentabilitat il·limitada

Hi ha estudis jurídics que neguen que això sigui cert[75]. L'acord TRIPS de l'organització mundial del comerç obliga que les patents estiguin disponibles per "invencions en tots els camps de la tecnologia [...] sempre que tinguin aplicació industrial". Però això no implica que el programari hagi de formar part de la tecnologia, ni que s'hagi de considerar invenció, ni que tingui aplicació industrial. Això ho han de definir els estats signants, i no hi ha cap motiu per fer-ho tot patentable.

De tota manera, si un acord internacional ens obligués a fer coses contràries a l'interés públic, la reacció natural seria utilitzar el pes de la Unió Europea per modificar l'acord (o surtir-nos-en).

Encara que les patents de programari siguin problemàtiques si a EUA en tenen, nosaltres també n'hem de tenir per poder competir amb ells.

Fals. Això pressuposa que tenir patents de programari és un avantatge competitiu, però en realitat és un cost i una distracció. Els europeus volem innovar, no pleitejar. Deixem els ianquis que s'entretinguin amb judicis si els fa gràcia (però no els en fa[80], i és d'esperar que un dia canvïin el seu sitema, per tant no cal copiar-los). Aquest mite també pressuposa que les patents discriminen per nacionalitat, i no és cert. D'ençà de la convenció de Paris de finals del segle XIX que els ciutadans estrangers se'ls tracta com als del país, pel que fa a obtenir patents. Com que les patents s'atorguen per estats específics, les empreses europees poden patentar i patenten programari als EUA si pensen vendre allà i ho creuen interessant. A Europa no haurien de poder patentar-lo ni els europeus ni els nordamericans. Això no és discriminatori: cada mercat té les seves regles, però tots els participants juguen amb les mateixes regles. Si de cas, l'absència de patents de programari seria favorable a Europa, perquè nosaltres només ens hem de preocupar de les patents si venem a EUA. Les PIMEs poden crèixer en un àmbit més favorable a Europa i, quan estiguin a punt per tenir presència a EUA, pensar en patentar. A més, la majoria de les patents de programari ja concedides a Europa pertanyen a empreses d'EUA o el Japó[76], de manera que els desenvolupadors europeus estaríem en desavantage si les legalitzen.

Perills que suposaria la directiva

La directiva legalitzaria les 30 000 patents de programari que la oficina de patents europea ha emès durant aquests anys, i l'encoratjaria a emetre'n més. Això tindria greus conseqüències:

La innovació i competència en informàtica es veuria molt deteriorada. Un cop un monopolista obté una cartera de patents té molts pocs incentius per innovar més, i pot pujar arbitràriament els preus. Els perjudicats són els usuaris, que en el cas de la informàtica és pràcticament tota la societat, empreses, organitzacions i individus.

Les llibertats personals quedarien malmeses pel control amb patents de mitjans d'expressió informàtica, i per la dificultat de desenvolupar activitats creatives en l'àmbit informàtic.

Els estàndards que asseguren la compatibilitat entre productes de diferents cases es veurien monopolitzats.

La disponibilitat d'informació en xarxa quedaria sotmesa a peatges tant per productors com per a consumidors (com per exemple 0,02 EUR / hora pel format de vídeo digital MPEG 4 [2]).

Totes aquestes dificultats provocarien una frenada o avortament de la societat de la informació, un augment del control mediàtic a internet per les multinacionals i condemnarien a la població a ser mers consumidors d'informació sense aportar res a la xarxa per por d'infringir patents (com ha passat amb el format d'imatge GIFi JPEG[23]).

Les 30 000 patents de programari il·legals que la indústria pot ignorar actualment passarien a ser vàlides de sobte i qualsevol empresa o institució n'infringiria unes quantes, amb aquells productes que ha desenvolupat o adquirit sense preocupar-se de patents en matèries no patentables.

S'afeblirien els drets d'autor en informàtica, que són la base de tot el desenvolupament que ha tingut la indústria europea de programari, perquè les creacions independents protegides per drets d'autor serien atacables per patents.

El mercat informàtic europeu quedaria en mans de grans empreses d'EUA o Japó, que estan més avesades a demanar patents i acaparen la majoria de patents de programari concedides per la Oficina Europea de Patents. Seria una mesura proteccionista, però que protegiria el capital estranger.

Hi hauria moviment de capitals del sector informàtic a intermediaris de patents i l'oficina de patents europea, i moviment de capitals de tots els sector econòmics a aquests poques grans empreses d'EUA i Japó.

El programari lliure desapareixeria o es marginalitzaria, i això suposaria un retrocés important en la història de la informàtica i una retallada de llibertats i opcions dels usuaris de programari, fins i tot una involució cultural.

Oposició a la directiva

La Comissió Europea està recolzada per algunes grans empreses estrangeres (normalment les que deixen parlar el seu departament de patents), l'oficina de patents europea i tots aquells intermediaris que poden lucrar-se amb aquest canvi, però pràcticament tots els altres s'hi oposen.Ja han expressat el seu rebuig sindicats europeus, associacions de PiMES, associacions de consumidors i d'usuaris, col·legis professionals, científics, economistes, alguns polítics, algunes grans empreses,uns quants juristes i també aquesta llista no actualitzada d'opositors:

A favor de patents de programari 85 respostes de 1447   - 6% 
En contra de patents de programari                      - 94%

En contra per grups:

Individuals                                - 98,5%
PIMEs                                      - 95%
Grans empreses                             - 81%
Associacions                               - 45%

Usuaris                                    - 99,6%
Estudiants                                 - 99,5%
Acadèmics                                  - 98,0%
Desenvolupadors de programari              - 95,8%
Professionals de la propietat industrial   - 33%
Governs                                    - 22%

Interès de CALIU en la qüestió: les patents atempten contra el programari lliure

CALIU [25] és una associació sense ànim de lucre que té com a objectiu col·laborar en l'ús, la difusió i la contribució al sistema operatiu GNU/Linux entre usuaris i usuàries de parla catalana. El sistema operatiu GNU/Linux és programari lliure, i juntament amb altres programes lliures ha tingut un creixement important en els últims anys, escampant-se per servidors, ordinadors personals, grans ordinadors corporatius, assistents digitals, etc.

El programari lliure[64] es distribueix protegit pels drets d'autor i amb llicències que permeten a tothom l'ús, estudi, modificació i redistribució lliure, i per tant amb el codi font que ha generat el programa lliurement accessible. Hi ha molta gent que crea programari lliure, el tradueix, i ajuda a millorar-lo per motius diversos: altruisme, afició, recerca, negoci...

Els usuaris hem demostrat apreciar les llibertats i la qualitat del programari lliure, i cada cop es fa servir per més coses a més llocs. Aquest creixement sembla preocupar Microsoft perquè podria perjudicar la seva situació de monopoli i no ha semblat ser capaç d'evitar-ho.

Els governs europeus han reconegut algunes de les virtuts del programari lliure (amb més o menys grau de comprensió i compromís) i han pres mesures per utilitzar-los en l'administració pública i/o fomentar-ne l'ús privat. Un informe[55] d'Unisys per al programa europeu "intercanvi de dades entre administracions" recomana utilitzar programari lliure a l'administració pública. Ja ho proposava[56] un comité temporal del parlament europeu sobre el sistema d'intercepció Echelon i una iniciativa més recent sobre la creació d'una agència de seguretat europea [84]. Altres governs d'arreu d'Europa també recolzen el programari lliure: Regne Unit [57], Alemanya[58], França[59], Espanya [60], Extremadura [61], Finlàndia [62], Catalunya [63]...

Però la política europea no sembla buscar la consistència quan proposen programari lliure per una banda i patents de programari per l'altra. Per poder progressar, el programari lliure necessita un règim jurídic just. Les patents de programari són perjudicials per tota mena de programari, però en el cas concret del programari lliure el podrien fer desaparèixer o marginalitzar-lo per diferents motius:

Com que un dels objectius del programari lliure és facilitar-ne el seu estudi, qualsevol gran empresa que vulgui eliminar la competència que li faci un programa lliure, pot analitzar molt més fàcilment si el programa fa servir cap tècnica patentada que si el programa fos restringit (no lliure), per tant és més vulnerable a querelles.

El programari que es distribueix amb una llicència que no en permet el seu ús sense pagar al distribuïdor pot dedicar una part del preu a pagar les llicències de patents que calgui (encara que això possiblement l'encareixi tant que hagi de plegar). El desenvolupador de programari lliure ha triat permetre la lliure distribució i ús del programari, per tant no pot ni tan sols estar segur de quantes còpies del programa hi ha. I difícilment podrà pagar una llicència il·limitada amb els beneficis que n'obtingui.

Un dels motius de la superior qualitat que sovint exhibeix el programari lliure és que hi contribueix gent de tot el món a través d'internet. Un programa lliure típic és la suma de les contribucions de molta gent i pot incloure codi provinent de molts altres programes lliures. Els programes restringits sovint no tenen aquesta possibilitat, perquè les seves llicències no permeten ni contribuir-hi ni aprofitar el seu codi (que sovint no està ni disponible) per a altres projectes, i molt sovint el programari lliure no es pot combinar amb programari no lliure perquè la llicència ho prohibeix. Quan un programa es desenvolupa d'una manera tan descentralitzada com és la norma amb el programari lliure, la responsabilitat per saber si alguna aportació infringeix una patent suposa uns riscos legals inassumibles.

Per això el patrimoni mundial del programari lliure, inclòs el GNU/Linux[54], es perdria si s'aprovés la proposta de directiva de la Comissió, i el CALIU s'apagaria (o tindria problemes legals). Això és el que ens ha portat a reclamar una actuació que no només eviti la nostra desaparició i la del programari que defensem, sinó que eviti greus perjudicis per a la informàtica en general.

NECESSITAT URGENT D'ACTUACIÓ

Les patents de programari desperten l'oposició de molta gent, perquè són molt perjudicials, però la Comissió Europea i l'oficina europea de patents semblen ser més sensibles a la minoria de buròcrates i oligopolistes que en sortirien beneficiats. La comissió ignora les opinions rebudes i presenta la qüestió de manera poc precisa. Si la comissió aconsegueix que s'aprovi aquesta proposta les conseqüències poden ser terribles.

La posició de la Comissió és tan esbiaixada que ha nomenat[77] com a representant al grup de treball del Consell de ministres la pròpia Oficina de Patents Europea, que no forma part de la UE i que té interessos en encobrir el seu comportament irregular i assegurar-se l'entrada de taxes per com més patents millor. Els estats membres són igualment parcials en enviar a gent de les respectives oficines de patents estatals a les negociacions. I la presidència danesa del Consell es va afanyar a proposar un text pro patents de programari [85] a mitjan novembre de 2002, per pressionar el Parlament Europeu.

Pel que fa al Parlament Europeu, l'esborrany d'informe [86] de la ponent del comité d'afers legals i mercat intern (JURI) recolza l'actuació de la OEP i reforça la patentabilitat del programari que proposa la Comissió. Ignora completament les opinions dels altres dos comités que havia de considerar, ITRE i CULT[81] (i que havien solucionat la major part de problemes amb la proposta de la Comissió), i també ignora la opinió del Comité Econòmic i Social de la UE [78]. Els primers documents de treball[65][66] del comité JURI ja eren favorables a les patents de programari i no s'ha fet resó de cap de les crítiques aportades. El comité va presentar un estudi crític però que passa per alt els problemes principals[67]. El 7 de novembre de 2002 hi va haver una compareixença d'experts en el comité jurídic[79], amb punts de vista diferents, i pocs estaven d'acord amb la directiva tal i com estava proposada. Per molts la proposta de la comissió no defineix límits clars a la patentabilitat. El mateix passa amb l'esborrany de la ponent. Tanmateix hi ha força esmenes [87] presentades per altres membres del comité JURI, algunes força positives.

El dia 7 i 8 de maig de 2002 hi va haver actes reivindicatius i debats [88] , al Parlament Europeu (a Brussel·les) i fora amb alguns dels millors experts del mon, professionals de la informàtica i de les patents, parts interessades i eurodiputats.

Si s'ha d'emetre una directiva sobre patentabilitat del programari, hauria de ser per demanar els estats membres que eliminin la clàusula "com a tal" de l'article 52 de la convenció europea de patents per tal d'evitar futures interpretacions mal intencionades. Més important que això, però, és resoldre que la interpretació correcta de la convenció és que les patents només s'han d'atorgar per invents que aportin nous coneixements sobre el funcionament de la natura, i no per creacions lògiques o informacionals com ara programes d'ordinador, fórmules matemàtiques o plans de negoci, que utilitzin aparells ja coneguts, com ara un ordinador.

Justament això és el que proposa un text alternatiu a la directiva [68] que podria ser utilitzat com esmena a la totalitat i que valdria la pena que consideressin el Parlament Europeu i el Consell. I més enllà de la directiva, hem proposat mesures [69] per corregir l'actual desgavell, que ja han estat recolzades per polítics, empresaris, juristes, acadèmics i associacions.

Per això, Caliu demana que els polítics, els partits i les institucions es pronunciïn clarament en contra de les patents de programari i demanin mesures de control efectives per evitar que l'oficina europea de patents continuï fent-se la seva pròpia llei al marge de la llei a costa de la prosperitat d'Europa. En aquest sentit, també seria important que la nova modalitat de patent anomenada Patent Comunitària [9] no sigui gestionada per una institució tan fora de control democràtic i poc fidel a la llei com l'Oficina de Patents Europea[4].

Cal tornar a la línia tradicional que il·lustra la decisió Dispositionsprogramm d'un tribunal federal alemany [13].

I no hi ha massa temps per fer-ho. Per això us agrairíem que:

Per contactar amb nosaltres:

CALIU
seu social:
Passeig de Fabra i Puig, 376, 2-2
08031 Barcelona
Inscrita en el registre oficial d'associacions de la Generalitat de Catalunya amb el número 25400.

Persones de contacte:

Xavi Drudis Ferran <xdrudis@tinet.org>

Francesc Genové <sly@grn.es>

Eduard Fabra i Bori <edufabra@teleline.es>

Josep Maria Fabrega Sanchez <jah@ant.eupvg.upc.es>

Emili Masnou <emasnou@cruzverde.com> o emasnou@netscape.net

Per més informació

Trobareu abundant material sobre les patents de programari als següents llocs web:

http://cip.umd.edu/Aigrain.htm
http://swpat.ffii.org
http://www.aful.org
http://proinnova.hispalinux.es
http://www.freepatents.org
http://www.pro-innovation.org
http://petition.eurolinux.org
http://www.researchoninnovation.org
http://lenz.als.aoyama.ac.jp/Stellungnahmen/Sink_the_software_patent_propasal.htm

I als enllaços de les referències de més avall.

Referències

[1] proposta de directiva
Alemany http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92de.pdf Anglès http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92en.pdf Francès http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92fr.pdf Castellà http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92es.pdf Danès http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92da.pdf Italià http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92it.pdf Neerlandès http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92nl.pdf Portuguès http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92pt.pdf Finès http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92fi.pdf Suec http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92sv.pdf Grec http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92el.pdf
[2] peatge a les autopistes de la informació (per veure video MPEG 4)
Anglès  http://petition.eurolinux.org/pr/pr18.html
[3] convenció europea de patents
Anglès  http://www.european-patent-office.org/legal/epc/ 
Alemany http://www.european-patent-office.org/legal/epc/index_d.html 
Francès http://www.european-patent-office.org/legal/epc/index_f.html
[4] Oficina Europea de Patents
Pàgina de l'FFII sobre l'OEP
Anglès http://swpat.ffii.org/players/epo/index.en.html
Desembre http://swpat.ffii.org/players/epo/index.de.html
A Can Ribot malcrien el porc
Català http://patents.caliu.info/porc.html
Pàgina oficial de l'OEP
Anglès http://www.european-patent-office.org/ 
Francès http://www.european-patent-office.org/index_f.htm 
Alemany http://www.european-patent-office.org/index_d.htm
[5] Estudi encarregat per la Comissió
Anglès http://europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/studyintro.htm
[6] Un dels estudis econòmics que desaconsellen les patents de programari 
James Bessen & Eric Maskin 
Sequential Innovation, Patents and Imitation, 
Working Paper, Department of economics MIT, Cambridge, Massachusets. 
Anglès  http://www.researchoninnovation.org/patent.pdf
[7] recull i estudi independent de les respostes a la consulta de la Comissió 
Anglès  http://swpat.ffii.org/vreji/papri/eukonsult00/
[8] informe oficial de la consulta de la Comissió 
Anglès  http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/softpatanalyse.htm 
Francès http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/softpatanalyse.htm 
Alemany http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/de/indprop/softpatanalyse.htm
[9] Posició d'Eurolinux sobre la patent comunitària 
Anglès   http://www.eurolinux.org/news/cpat01B/indexen.html 
Castellà http://www.eurolinux.org/news/cpat01B/indexes.html
[10] Avís d'Eurolinux sobre la directiva de la BSA 
Anglès   http://www.eurolinux.org/news/warn01C/indexen.html 
Castellà http://www.eurolinux.org/news/warn01C/indexes.html 
Alemany  http://www.eurolinux.org/news/warn01C/indexde.html 
Francès  http://www.eurolinux.org/news/warn01C/indexfr.html 
Italià   http://www.eurolinux.org/news/warn01C/indexit.html
[11] Comentari d'Eurolinux sobre la proposta de directiva 
Anglès  http://swpat.ffii.org/vreji/papri/eubsa-swpat0202/indexen.html
[12] European software patents horror gallery 
Anglès  http://swpat.ffii.org/vreji/pikta/index.en.html 
Alemany http://swpat.ffii.org/vreji/pikta/index.de.html 
Francès http://swpat.ffii.org/vreji/pikta/index.fr.html
[13] Sentència judicial que delimita què hauria de ser patentable i què no, 
i el significat de "programes d'ordinador com a tals". 
BGH 1976-06-22: Dispositionsprogramm
Alemany http://swpat.ffii.org/vreji/papri/bgh-dispo76/indexde.html 
Anglès  http://swpat.ffii.org/vreji/papri/bgh-dispo76/indexen.html 
Francès http://swpat.ffii.org/vreji/papri/bgh-dispo76/indexfr.html
[14] Comunicat de premsa de la Direcció General de Mercat Intern 
Anglès  http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/02-277.htm 
Alemany http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/de/indprop/02-277.htm 
Francès http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/fr/indprop/02-277.htm
[15] Llista de preguntes i respostes de la Comissió 
Anglès  http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/02-32.htm 
Alemany http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/de/indprop/02-32.htm 
Francès http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/fr/indprop/02-32.htm
[16] Corrupció moral del sistema de patents. 
Anglès  http://swpat.ffii.org/stidi/tisna/indexen.html
[17] Resolució del parlament holandés demanant que no s'expandeixi 
la patentabilitat fins que se solucionin els problemes 
de l'actual sistema de patents.
Anglès http://www.linuxjournal.com/article.php?sid=5085
[18] Estudis sobre innovació i patents en programari. 
Anglès  http://swpat.ffii.org/vreji/minra/siskuen.html 
Francès http://swpat.ffii.org/vreji/minra/siskuen.html 
Alemany http://swpat.ffii.org/vreji/minra/siskude.html
[19] Examinadors de patents denuncien que no poden fer bé la feina 
Union Syndicale, Bulletin Agora, Juin 2000, pages 12-13 (ja no està a la web) 
Frrancès http://patents.caliu.info/usoeb/usoeb_juin_2000.pdf
Francès http://home.tvd.be/rc20042/public/

Nota del Sindicat de treballadors de l'Oficina Europea de Patents, que va 
estar a la seva web el maig 2002 i ja no hi és
Anglès http://patents.caliu.info/usoeb.html
[20] Un estudiant explica com els seus companys van "reinventar"
en minuts la tècnica de pintar amb XOR patentada. 
Anglès  http://petition.eurolinux.org/consultation/sqlGetMail/170/viewMail?NO_COOKIE=true
[21] BT patenta els enllaços a la web.
Català http://nosaltres.vilaweb.com/vilaweb//cerca_u.noticia?p_idint=100000465074
[22] Biliografia en contra de les patents de programari. 
  Danès i Anglès http://www.softwarepatenter.dk/economics_articles.html

  Anglès  http://swpat.ffii.org/vreji/prina/index.en.html
          http://swpat.ffii.org/vreji/minra/sisku.en.html
          http://swpat.ffii.org/vreji/papri/index.en.html
  Alemany http://swpat.ffii.org/vreji/prina/index.de.html
          http://swpat.ffii.org/vreji/minra/sisku.de.html
          http://swpat.ffii.org/vreji/papri/index.de.html
  Francès http://swpat.ffii.org/vreji/prina/index.fr.html
          http://swpat.ffii.org/vreji/minra/sisku.fr.html
          http://swpat.ffii.org/vreji/papri/index.fr.html
[23] Problemes amb el format d'imatge GIF. 
Anglès http://lpf.ai.mit.edu/Patents/Gif/lpf_position.html
Problemes amb el format d'imatge JPEG
Català http://patents.caliu.info/nota180702.html
[24] Posició del Comité de Regions de la Unió Europea 
Anglès  http://swpat.ffii.org/vreji/cusku/indexen.html#cor 
Francès http://swpat.ffii.org/vreji/cusku/indexfr.html#cor 
Alemany http://swpat.ffii.org/vreji/cusku/indexde.html#cor
[25] CALIU
Català http://www.caliu.info
[26] Opinió de Philippe Aigrain, 
Head of Sector "Software Technologies" 
in the unit "Technologies and Engineering for Software, 
Systems and Services" 
of the European Commission Information Society Technologies 
R&D Programme,
Anglès  http://cip.umd.edu/Aigrain.htm
[27] Les patents de programari trivials no es poden evitar 
Anglès http://swpat.ffii.org/stidi/frili/indexen.html
[28] Nou reglament de l'OEP
Anglès http://www.european-patent-office.org/legal/gui_lines/e/c_iv_2.htm
[29] Criteri de tecnicitat
Anglès http://swpat.ffii.org/analysis/invention/index.en.html
[30] Col·lecció de mesures redundants a la 
directiva proposada per fer que el programari sigui patentable
Català http://patents.caliu.info/dgiv.ca.html#trucs

Anglès http://patents.caliu.info/dgiv.html#trucs
[31] Preguntes i respostes sobre les preguntes i respostes de la 
Comssió
Anglès http://swpat.ffii.org/papers/eubsa-swpat0202/faq/index.en.html
[32] El format de vídeo ASF està afectat per patents
Anglès http://swpat.ffii.org/patents/effects/asf/index.en.html
[33] El format d'audio MP3 està afectat per patents
Anglès http://swpat.ffii.org/patents/effects/mpeg/index.en.html
[34] El format de fotografies JPEG està afectat per patents
Català http://patents.caliu.info/nota180702.html
[35] El format d'imatge GIF està afectat per patents
Anglès http://swpat.ffii.org/pikta/xrani/gif-lzw/index.ca.html
[36] Censura amb patents: 
Un crític (tot i que pro patents) denunciat per patents
Anglès http://swpat.ffii.org/patents/effects/rozmanith/index.en.html
[37] Política de patents de l'IEEE
Anglès http://www.ftc.gov/os/comments/intelpropertycomments/ieee.pdf
[38] Política de patents de l'IETF
Anglès http://www.ietf.org/html.charters/ipr-charter.html
[39] Reivindicacions consensuades amb Eurolinux.
Multilingüe http://swpat.ffii.org/papers/eubsa-swpat0202/demands
[40] L'estat francès rebutja la directiva
Anglès http://swpat.ffii.org/papers/eubsa-swpat0202/france020301/france020301.en.html
[41] Notícia sobre el posicionament de tots els partits 
francesos contra les patents de programari
Francès http://www.liberation.fr/quotidien/semaine/020312-040031013ECON.html
[42] La comissió anti-competència alemana contra la directiva
Alemany http://www.monopolkommission.de 
[43] Sindicat SPECIS contra les patents de programari
Francès http://linuxfr.org/2001/12/16/6375,0,1,0,0.html
[44] Associació de professionals de T.I. danesos PROSA.DK
Danès i anglès http://www.prosa.dk/
[45] Internet Society France contra les patents de programari 
Francès http://swpat.ffii.org/papiers/eukonsult00/isf/index.fr.html

[46] Internet Society Luxembourg contra les patents de programari
Francès http://swpat.ffii.org/papers/eukonsult00/walle/index.fr.html

[47] La BBC contra les patents de programari
Anglès http://swpat.ffii.org/papiers/eukonsult00/bbc/index.en.html

[48] El partit laborista holandés s'oposa a la directiva de patentabilitat.
Anglès http://swpat.ffii.org/papers/eubsa-swpat0202/pvda020220/index.en.html

[49] L'empresa Opera contra les patents de programari
Anglès http://lists.w3.org/Archives/Public/www-patentpolicy-comment/2001Oct/1415

[50] l'empresa ILOG contra les patents
Anglès http://swpat.ffii.org/archive/quotes/index.en.html#haren01

[51] Campanya contra patents de programari de l'empresa ESR Pollmeir
Alemany i Anglès http://www.esr-pollmeier.de/swpat/

[52] Associació de professionals FENIT a Holanda contra les patents
Anglès http://www.vosn.nl/patenten/kriteria_fenit_vosn_english/

[53] Grup proinnova de ATI.  
Castellà http://www.ati.es/noticias/doc/20020711101106.html

[54] Linus Torvalds no vol ni saber els riscs 
legals que corre el Linux per culpa de patents
Anglès http://lwn.net/Articles/7001/

[55] Informe d'Unisys sobre ús del programari 
lliure a a l'administració pública
Anglès http://europa.eu.int/rapid/start/cgi/guesten.ksh?p_action.gettxt=gt&doc=IP/02/1010|0|RAPID&lg=EN
El document titulat "Part 3: The Open Source Market Structure"
parla de patents de programari 
Pàg. 54-55
Anglès http://europa.eu.int/ISPO/ida/jsps/index.jsp?fuseAction=showDocument&parent=news&documentID=550

[56] La UE proposa usar programari lliure per millorar la seguretat
La referència està a la pàg. 56 de la nostra referència 55
Esborrany d'informe del Comité Temporal del Parlament Europeu sobre 
el Sistema d'Intercepció Echelon 

[57] Programari lliure a l'administració del Regne Unit
Anglès http://zdnet.com.com/2100-1104-945784.html

[58] Programari lliure a l'administració alemana
Anglès http://www.gnupg.org/aegypten/
Anglès http://techupdate.zdnet.com/techupdate/stories/main/0,14179,2869075,00.html
Anglès http://www.computerworld.com/softwaretopics/os/linux/story/0,10801,71659,00.html
Anglès http://www.nwfusion.com/newsletters/linux/2002/01383301.html
Anglès http://www.pcmag.com/article2/0,4149,16097,00.asp

[59] Programari lliure a l'estat francés 
Veure la referència 55. Document "Part 2: Use of Open SOurce in Europe", 
pàgines 28-36

[60] Programari lliure a l'administració de l'estat espanyol
Projecte Rhodas del Ministeri d'Administracions Públiques, 
que també recomana evitar les patents de programari
Castellà http://lucas.hispalinux.es/Articulos/0000otras/doc-proyecto-rhodas/doc-proyecto-rhodas/
(també a la pàgina 55 de la referència 55, document 
"Part 2: Use of Open SOurce in Europe",

[61] Versió de Debian de la Junta de Extremadura 
Castellà http://www.linex.org/

[62] Programari lliure a l'administració finlandesa
Anglès  http://linuxtoday.com/news_story.php3?ltsn=2002-06-17-011-26-NW-DP-PB&tbovrmode=1#talkback_area

[63] Programari lliure a l'administració pública catalana.
 pàg. 37 del  Butlletí Oficial
del Parlament de Catalunya n. 318
Català http://www.parlament-cat.es/pdf/06b318.pdf 

[64] Sobre programari lliure
Multilíngüe http://www.fsf.org/

[65] Document de la ponent del comité jurídic del parlament europeu 
sobre fets
Català http://patents.caliu.info/mcCarthy-facts.ca.html 
Anglès http://patents.caliu.info/mcCarthy-fact.html 

[66] Document de la ponent del comité jurídic del parlament europeu 
sobre qüestions
Català http://patents.caliu.info/mcCarthy-opinion.ca.html
Anglès http://patents.caliu.info/mcCarthy-opinion.html 

[67] Informe de Bakels i Hugenholtz sobre patents de programari,
presentat per la comissió jurídica del parlament europeu
Català http://patents.caliu.info/dgiv.ca.html
Anglès http://patents.caliu.info/dgiv.html

[68] Text alternatiu a la directiva
Anglès, Francès i Alemany (HTML i PDF) http://swpat.ffii.org/papers/eubsa-swpat0202/prop/ 

[69] Reivindicacions consensuades amb Eurolinux
Multilingüe http://swpat.ffii.org/papers/eubsa-swpat0202/demands/

[70] Patenting Software Under the European Patent Convention  
Keith Beresford
Sweet & Maxwell; ISBN: 0752006339
Anglès http://www.smlawpub.co.uk/products/cat/mydetails.cfm?title=5414&detail=5414

[71] Preu mitjà d'una patent europea
Anglès http://www.european-patent-office.org/epo/new/kosten_e.pdf

[72] Paràsits de patents, com la companyia que acaba d'acusar eBay.
eBay declara afrontar possibles pèrdues incalculables i potser haver
de tancar a EUA. 
Anglès  http://news.com.com/2100-1017-956638.html

[73] Estadístiques de la Secretaria de Telecomunicacions i 
Societat de la Informació
Català http://www.gencat.es/csi/pdf/cat/estadistiques/Oferta_TIC_2001/2_Situacio_actual.pdf

[74] Converting Capital Into Software That Works
Joel Spolsky
Anglès http://www.joelonsoftware.com/articles/fog0000000074.html

[75] Resum del contraargument sobre els efectes de l'acord TRIPS
Anglès http://swpat.ffii.org/analysis/trips/index.en.html

[76] Estimacions estadístiques de nombre de patents de programari
Anglès http://swpat.ffii.org/patents/swpatperled/index.en.html 

[77] La Comissió Europea nomena, com a representant 
al grup de treball del Consell, l'Oficina Europea de Patents
Anglès http://swpat.ffii.org/papers/eubsa-swpat0202/epo020621/index.en.html

[78] Opinió CES1031-2002 del Comité Econòmic i Social de la UE 
en contra de la directiva de patentabilitat de programari
http://europa.eu.int/eur-lex/pri/en/oj/dat/2003/c_061/c_06120030314en01540163.pdf
 
[79] Pàgines sobre l'audiència del comité d'afers legals i mercat intern 
del Parlament Europeu sobre la directiva de patentabilitat del programari
Pàgina oficial 
http://www.europarl.eu.int/hearings/20021107/juri/default_en.htm
Relat d'un membre de Caliu que hi va ser
http://patents.caliu.info/audiencia.html
Relat d'un dels qui hi va parlar, en Hartmut Pilch
http://swpat.ffii.org/events/2002/europarl11 

[80] Algunes opinions des de EUA que critiquen el seu sistema de patents:

Acadèmics: Lawrence Lessig








The Exclusive Right to Stagnate








Anglès http://news.ft.com/servlet/ContentServer?pagename=FT.com/StoryFT/FullStory&c=StoryFT&cid=1045510979794&p=1012571727092









Empreses: Oracle, Borland, Cisco, etc.








Anglès http://www.jamesshuggins.com/h/tek1/software_patent_oracle.htm








Angles http://www.jamesshuggins.com/h/tek1/software_patent_borland.htm








Anglès http://swpat.ffii.org/vreji/quotes/index.en.html#ftc020228-cisco









Advocats: 








Gary Reback (antic advocat de Sun)








Anglès (orginal) http://www.forbes.com/asap/2002/0624/044.html








Català (extracte) http://patents.caliu.info/presentacio/ibmsun.html









Director de  l'oficina de patents  dels EUA 








Anglès http://news.com.com/2100-1017-956638.html?tag=fd_top









Alan Greenspan, director del banc central d'EUA
Anglès http://www.federalreserve.gov/BoardDocs/speeches/2003/20030404/default.htm


[81] Opinions de comités parlamentaris del Parlament Europeu
 Segons l'opinió del comitè de Cultura l'article 2.a permetria que 
es considerés invenció una cosa on totes les característiques només 
fossin programari.







L'opinió del comitè d'indústria no va aprovar l'esmena que definia 
el concepte "tècnic" i va quedar un articulat ple de usos de la paraula 
"tècnic" sense definir. Com que l'OEP considera que n'hi ha prou amb 
optimitzar memòria, velocitat d'execució o seguretat d'un sistema 
informàtic per tenir "efectes tècnics" qualsevol programa en tindria.

Tret d'això, arreglen la resta de problemes de la direciva.

Opinió del comitè de Cultura del Parlament Europeu 
Anglès http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030219/487019en.pdf







Alemany http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030219/487019de.pdf







Francès    http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030219/487019fr.pdf







Castellà  http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030219/487019es.pdf







Danès      http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030219/487019da.pdf







Italià      http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030219/487019it.pdf







Neerlandès http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030219/487019nl.pdf







Portuguès   http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030219/487019pt.pdf







Finès       http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030219/487019fi.pdf







Suec        http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030219/487019sv.pdf







Grec       http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030219/487019el.pdf








Opinió del comitè d'Indústria del Parlament Europeu 







Anglès http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030317/490455en.pdf







Alemany http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030317/490455de.pdf







Francès http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030317/490455fr.pdf







Castellà http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030317/490455es.pdf







Italià http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030317/490455it.pdf







Danès http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030317/490455da.pdf







Neerlandès http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030317/490455nl.pdf







Grec http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030317/490455el.pdf







Portuguès http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030317/490455pt.pdf







Finès http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030317/490455fi.pdf







Suec http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030317/490455sv.pdf









[82] Petició de 30 científics informàtics de primera al Parlament 
Europeu, en contra de les patents de programari
Català, Francès i Anglès http://el-attacante.levillage.org/modules.php?name=News&file=article&sid=44#2

[83] El programa electoral del partit liberal del Regne Unit s'oposa a les patents
Anglès http://www.makeitpolicy.org.uk/PP-ISociety-Copyright.html

[84] La UE vol crear una agència de seguretat, un dels objectius de la qual 
seria "promocionar el desenvolupament i implantació de plataformes 
de seguretat informàtica de codi obert"
Anglès http://www.theregister.co.uk/content/6/29269.html

[85] Comentaris sobre la proposta danesa al Consell
Anglès http://swpat.ffii.org/papers/eubsa-swpat0202/dkpto0209/ 

[86] Esborrany d'informe de la ponent al comité JURI






Portuguès http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030324/488980pt.pdf





Finès http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030324/488980fi.pdf





Suec http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030324/488980sv.pdf





Castellà http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030324/488980es.pdf





Alemany http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030324/488980de.pdf





Grec http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030324/488980el.pdf





Francès http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030324/488980fr.pdf





Italià http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030324/488980it.pdf





Holandès http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030324/488980nl.pdf





Anglès http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030324/488980en.pdf





Danès http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030324/488980da.pdf






Crítica a l'esborrany d'opinió de McCarthy 





Anglès http://swpat.ffii.org/papers/eubsa-swpat0202/amccarthy0302/index.en.html







[87] Esmenes d'altres membres del comité JURI
Portuguès http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030422/495297pt.pdf
Finès http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030422/495297fi.pdf
Suec http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030422/495297sv.pdf
Castellà http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030422/495297es.pdf
Alemany http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030422/495297de.pdf
Grec http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030422/495297el.pdf
Francès http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030422/495297fr.pdf
Italià http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030422/495297it.pdf
Holandès http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030422/495297nl.pdf
Anglès http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030422/495297en.pdf
Danès http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030422/495297da.pdf

[88] Programes de debats i actes del 7-8.5.2003
Anglès http://www.greens-efa.org/fr/agenda/detail.php?id=998&lg=fr
Anglès http://swpat.ffii.org/events/2003/europarl/05/index.en.html
 
[89] Laura Creighton, inversora de capital risc en negocis informàtics
opina sobre les patents de programari
Anglès http://www.vrijschrift.org/swpat/030508_1/index.html

[]
$Id: explicacio.html,v 1.24 2004/05/28 09:28:29 xdrudis Exp $