CaliuCampanya contra les patents de programari


Aquesta és la versió de 1/3/2002 que vam enviar a alguns polítics i institucions. Però ja hi ha una versió més actualitzada d'aquest document disponible.

Proinnova ha fet una traducció lliure/ adaptació al castellà que està una mica més actualitzada.


Índex

Resum

Antecedents

Maniobra Desesperada

Raons que desaconsellen les patents de programari

Perills que suposaria la directiva

Oposició a la directiva

Interès de CALIU en la qüestió:les patents atempten contra el programari lliure

NECESSITAT URGENT D'ACTUACIÓ

Per més informació

Referències

Antecedents

La Convenció Europea de Patents[3], entre 20 països europeus, va instituir l'Oficina Europea de Patents[4] i especifica en l'article 52, punt 2 que els programes d'ordinador no podran ser patentats (estan protegits pels drets d'autor). Tanmateix l'Oficina Europea de Patents ha atorgat més de 30000 patents de programari, en part per pressions d'USA i el Japó i en part perquè en treu un bon profit econòmic de les taxes quan les concedeix, i no pas quan les rebutja.

La Comissió Europea no només ha consentit en que la Oficina Europea de Patents ignori la llei sinó que ha intentat modificar la Convenció Europea de Patents per donar cobertura a les extralimitacions de la oficina sense aconseguir-ho. Tots els estudis econòmics seriosos [6] i pràcticament tots els informàtics desaconsellen la patentabilitat del programari, que només beneficiaria les oficines de patents, els agents de la propietat industrial i, segons com, algunes multinacionals d'USA i Japó. Ni tan sols l'estudi econòmic [5] encarregat per la Comissió a una consultoria del gremi de les patents (i per tant poc imparcial) pot justificar-ho, "cap extensió de la patentabilitat podria pretendre basar-se en raonaments econòmics" diu.

La Comissió va llençar una consulta pública al respecte, esperant potser el suport de funcionaris i intermediaris de patents, però el sector informàtic també va participar i els resultats van superar el 90% d'oposició a les patents de programari. L'anàl·lisi de les respostes [8] que va encarregar en fa un mal resum i ignora moltes de les opinions rebudes [7]. Arriba a dir que el menys de 10% a favor és una "majoria econòmica".

Per comptes d'entendre que s'equivoca en insistir en la patentabilitat del programari i prendre mesures per aconseguir que l'Oficina de Patents Europea respecti el seu marc rector, la Comissió encara va voler augmentar-ne les competències atorgant-li l'execució de la nova patent comunitària [9] (5 països, inclosa Espanya, es van oposar a aquesta mesura envoltada de polèmiques lingüístiques).

Recentment, per acabar-ho d'agreujar, l'Oficina Europea de Patents, veient confirmada la manca de control democràtic efectiu sobre la seva gestió, ha emès un reglament que, excusant-se en sofismes inconsistents, exhorta als seus examinadors a concedir patents per programari.

Maniobra Desesperada

A mitjans de febrer va començar a circular per la comissió una proposta de directiva europea que es va filtrar a Eurolinux, una associació d'empreses i entitats en contra de les patents de programari. Eurolinux va denunciar que la proposta de directiva d'imminent presentació havia estat escrita per la Business Software Alliance, una associació de grans empreses multinacionals americanes, controlada per Microsoft, Adobe...,

Eurolinux va advertir del perill [10] de que grans multinacionals estiguessin controlant la política europea a la Direcció General de Mercat Interior. És sabut que les patents de programari suposarien grans riscos legals per al programari lliure, inclòs el GNU/linux, que és el principal competidor emergent de Microsoft, amb una important presència a Europa.

En efecte, el 20 de febrer de 2002 la Direcció General de Mercat Intern va publicar una proposta de directiva (COM(2002) 92 2002/0047) [1], un comunicat de premsa i una llista de preguntes i respostes. La directiva era la mateixa que s'havia filtrat, amb algun petitíssim retoc.

La directiva proposa estendre la patentabilitat al programari, tot forçant als països membres de la UE a ignorar l'article 52.2 de la convenció europea de patents, a base de malabarismes reinterpretatius [11]. El que fa és codificar la jurisprudència de la Oficina Europea de Patents com a llei, exactament com l'ha anat aplicant en desviar-se de la Convenció Europea de Patents, i com que no han pogut modificar la convenció Europea de Patents, volen introduir legislació contradictòria per fer la confusió regnant més difícil de controlar i així cobrir les espatlles de l'Oficina Europea de Patents. D'aquesta manera volen dificultar qualsevol iniciativa de control democràtic de l'Oficina Europea de Patents i desincentivar qualsevol recurs contra patents concretes concedides, perquè quedaria clar que el que l'oficina diu, lligui o no lligui amb la llei, va a missa. A més a més, les contradiccions allunyaran la llei dels administrats i faran més necessari encara la intervenció de professionals de la propietat industrial per saber distingir entre redaccions patentables o no per a la mateixa cosa.

La proposta parteix de suposicions equivocades, es justifica amb dogmes generalistes sobre patents, que no s'apliquen al sector del programari, i ignora l'opinió d'experts i interessats. Primer declara els programes d'ordinador com un camp de la tècnica. Llavors imposa com a condició per a la patentabilitat que hi hagi "contribució a la tècnica". Però el propi programa seria una contribució a la tècnica, i per tant no deixa exclòs de patentabilitat res que es pugui fer amb un ordinador.

La directiva expandeix el camp de la patentabilitat, però en canvi no dóna cap definició clara i estricta d'on s'acabaria la patentabilitat. Els mètodes de negoci, els jocs, els algorismes matemàtics, i qualsevol altra cosa que es pugui expressar en termes informàtics es pot considerar que aporta noves aplicacions a la informàtica, i per tant a la tècnica, i seria patentable.

La proposta intenta simular que deixa àrees sense patentar, que els programes d'ordinador "com a tals" no es poden patentar, i interpreta que "com a tals" són només algorismes abstractes i programes emmagatzemats o en transmissió. En canvi els mateixos programes quan es fan servir esdevenen processos i sí que són patentables. Aquesta limitació no és tal, perquè permet patentar tots els usos d'algorismes abstractes i qualsevol programa que funcioni. El sentit original de la convenció europea de patents era merament explicatiu, s'excloien tots els programes de patentabilitat, però s'aclaria que si un invent és patentable, el fet que incorpori un programa d'ordinador (com en un sistema de control industrial) no fa que l'invent patentable esdevingui impatentable. La patentabilitat s'ha de jutjar sense considerar el programa, i no és el programa com a tal el que es patenta, sinó el sistema que el conté. Aquesta és la interpretació que en feia un tribunal alemany [13].

La Comissió va emetre un comunicat de premsa [14] al mateix temps que va publicar la proposta, per explicar-ne el contingut, i una llista de preguntes i respostes [15]. Aquests materials contenen algunes contradiccions amb la directiva en si i amb la realitat:

Diu que serà més estricta que a USA. I en canvi la directiva no posa més límits a la patentabilitat que la pura retòrica.

Diu que no canvia la llei, però buida de contingut el punt 52.2.c de la Convenció Europea de Patents. De fet confon l'actuació de l'oficina amb la llei per dir que al canviar la llei per dir el que l'administració ja fa, no s'està canviant res. En realitat es validen 30000 patents de programari impròpiament concedides (majoritàriament a multinacionals d'USA i Japó) que fins ara eren potencialment inútils als tribunals. La funció del legislatiu no és reflexar la pràctica de l'administració, sinó decidir quin és el comportament desitjat de l'administració per al bé de la societat.

Diu que clarificarà però no posa cap exemple de coses no patentables. Fins i tot quan posa com exemple la polèmica patent d'un sol clic d'Amazon en comerç electrònic, només arriba a dir que "seria altament improbable" que es patentés sota la directiva, però que no es vol pronunciar perquè l'Oficina Europea de Patents s'ho està pensant. Això suposa una renúncia a exercir qualsevol control legislatiu sobre la oficina, i demostra que els nous criteris són tan ambigus que ni qui els proposa és capaç d'aplicar-los amb seguretat a un exemple triat per ell mateix. L'objectiu de clarificar queda doncs en entredit, i l'únic efecte de la directiva seria dificultar la solució de l'actual garbuix.

Diu que no s'aplica als algorismes abstractes però s'aplica a qualsevol aplicació d'aquestos, per general que sigui, perquè només cal patentar-los en argot informàtic (que ara serà considerat tècnica patentable) per fer-los contribuir a la tècnica i que s'accepti la patent.

Diu que l'Oficina Europea de Patents fa una bona feina i en canvi els exemples de patents trivials i perilloses abunden [12]. No només això sinó que els problemes han demostrat ser estructurals, amb el poder judicial i l'executiu en la mateixa organització i incentius econòmics esbiaixats cap a atorgar patents i no rebutjar-ne[16]. Per això el parlament holandès va demanar no expandir-ne l'abast fins poder solucionar els problemes actuals [17].

Diu que la consulta organitzada per la comissió justifica la proposta de directiva, quan en realitat l'esbiaixat estudi encarregat per la pròpia comissió[5] demostra que més del 90% de les respostes rebutgen la patentabilitat del programari, i un anàlisi més acurat[7] revela que els únics interessats en la directiva són la Oficina Europea de Patents, la Comissió i alguna multinacional d'USA o Japó, que així eliminaria més fàcilment la competència de Pimes i empreses europees, en reforçar els seus monopolis.

Diu que les patents fomenten la innovació quan tots els estudis seriosos [18] demostren que en el camp de la informàtica és al contrari.

Raons que desaconsellen les patents de programari

Hi ha moltes raons que desaconsellen l'aplicació de patents al programari. Encara que l'esforç de justificar un canvi de legislació hauria de ser per qui el proposa, i el de justificar una actuació contrària a la llei de qui la comet, ve't aquí alguns motius per mantenir la interpretació tradicional [13] de la convenció europea de patents:

La construcció de programari és molt incremental. Qualsevol aplicació conté moltíssimes petites tècniques i pràctiques que si es patentessin imposarien un llast insuportable al desenvolupament i comercialització de programari, pel cost de comprovar si cada detall del que es fa està o no patentat. Pel fet que la informàtica és pràcticament matemàtica aplicada, una tècnica pot tenir aplicacions molt diverses, i una o poques patents poden bloquejar tota una branca de la informàtica. Per als grans oligopolistes això no és problema perquè poden acumular moltes patents i llicenciar-se patents entre ells per evitar ser denunciats (acumulació defensiva de patents). Les pimes amb prou feines poden pagar-se'n una, i no la podran usar en contra de grans corporacions perquè segur que infringiran alguna patent de la gran corporació. Ningú pot reinventar tota la ciència de la computació tot sol i encara portar una empresa.

Les patents de programari monopolitzen idees. Per obtenir-les només cal presentar una descripció del que es vol aconseguir i una explicació de com fer-ho. En altres àrees que treballen amb una realitat física (mecànica, química, farmàcia...) aquesta fase de descobrir com fer alguna cosa nova requereix inversions importants perquè calen experiments i assajos per comprovar que realment la solució és viable, perquè en realitat el que es fa és explorar una petita part del funcionament de l'univers i comprovar que se'n pot treure profit. En informàtica en canvi, les possibilitats d'un ordinador es coneixen d'entrada, i tot el que cal per formular el problema i planificar la solució és raonar lògicament sobre el que ja es coneix. La inversió important ve després, en aconseguir que allò que se sap possible funcioni correctament, en combinar totes les petites parts i controlar-ne les interaccions, en escriure el programa, vaja. Això ho demostra, per exemple, el fet que és freqüent fer un anàlisi previ de franc abans de signar un contracte, encara que si s'acorda el desenvolupament, el preu pot ser molt gran. La part important de la inversió en la innovació informàtica queda doncs ja protegida pels drets d'autor, i no coincideix amb la que podrien recompensar les patents.

La informàtica és un sector amb forta tendència natural a la monopolització. Els efectes de xarxa (el fet que el mateix programa és més útil si l'utilitza molta gent que si l'utilitza poca), els problemes d'interoperabilitat i compatibilitat, els pocs costos de reproducció massiva de programes, la dificultat d'inspeccionar programes distribuïts només en forma binària i sense el codi font, el cost d'aprenentatge i la velocitat del mercat, tot ajuda a la creació de monopolis perjudicials per al consumidor. Les patents de programari encara introduirien més monopolis (limitats a 20 anys, però aquest límit és una eternitat en informàtica).

Els programes es poden contemplar con mecanismes, però no deixen de ser descripcions de processos, i per tant informació. Un enginyer automovilístic podrà patentar un motor, però no patentarà els plànols del motor, que només són informació, per detallats que siguin. La patent no imposarà cap restricció sobre els plànols (ans al contrari, l'objectiu del sistema de patents és la publicació i difusió de coneixement industrial que altrament podria quedar secret), només hi ha límits sobre la comercialització de motors fets com descriuen els plànols. Els programes, en canvi, són els seus propis plànols, i el fet de pretendre difondre els plànols i monopolitzar els programes és essencialment contradictori. El fet que siguin informació canvia el seu comportament en el mercat i la societat. Voler aplicar les patents al programari és extrapolar un sistema dissenyat per a una indústria de fabricació de bens a un negoci de distribució d'informació, o encara pitjor, a una comunitat de persones (equipades amb ordinadors i xarxes) que intercanvien coneixements més efectivament que mai, una societat de la informació.

Així ens trobem amb que allò que en una indústria de fabricació calia incentivar amb patents, la innovació, en informàtica és conseqüència gairebé inevitable del mercat. En una indústria de fabricació les empreses poden competir en molts fronts: mitjans de subministre de matèries primeres, capacitat de producció, logística de distribució... No tenen perquè innovar, poden simplement construir més fàbriques i assegurar-se que són els únics que poden servir comandes prou grans. O poden situar els magatzems en llocs estratègics per disminuir costos. Res d'això resulta en nous coneixements ni millors productes per a la societat. Per això el sistema de patents aporta un incentiu per fer importants despeses en recerca i obtenir noves solucions. En informàtica no es pot competir en gran cosa més que en innovació. La capacitat de producció i distribució és gairebé infinita per a tots els participants, perquè els sistemes d'emmagatzematge d'informació i les xarxes telemàtiques són abundants i relativament barates i el subministre de matèries primeres (programes, biblioteques, rutines, protocols, formats i coneixement) és igualment abundant, al menys en absència de patents, que crearien una escassetat artificial de matèries primeres. Wordperfect no pot esperar competir amb Microsoft Office simplement perquè és capaç de fabricar més CD-ROMs amb el programa, ni perquè els faci arribar més de pressa al consumidor. Per competir cal que el WordPerfect faci coses que el MS Office no fa, o que les faci millor. L'únic cas en el que un informàtic es pot permetre no innovar és quan gaudeix d'un monopoli (com per exemple el que atorga una patent). Això si, la innovació és incremental, combinatòria, i difícil d'avaluar. Al cap i a la fi, seguim movent bits amunt i avall, però avui els ordinadors dissenyen medecines, guanyen a campions d'escacs, i s'interconnecten en una immensa biblioteca d'Alexandria virtual, i fa uns quants anys no. Si repasséssim els avenços en informàtica al llarg de la història veuríem que han sigut més fructífers com més oberts i menys restringits. Per tant potser conclouríem que en informàtica, més important encara que la innovació (que de tota manera queda garantida) és la disponibilitat per usar lliurement innovacions, les simbiosis i l'explosió combinatòria en creativitat que suposa l'accés a grans quantitats d'informació i a una màquina universal per tractar-la: l'ordinador.

El fet que els programes siguin informació també te repercussions sobre drets fonamentals. Les patents de programari poden comportar restriccions en la llibertat d'expressió que no comporten les patents en altres àrees. Si les patents sempre han sigut un bescanvi de llibertat de comerç per nous coneixements, ara ens podem trobar en que per coneixements que ja era probable que obtinguéssim estem pagant amb llibertat de comerç i d'expressió. Al cap i a la fi, encara que un professor o escriptor pugui seguir explicant un programa patentat incloent-ne el codi (perquè les patents només limiten la comercialització, no la recerca o docència), no hi ha manera de separar aquesta funció d'un ús comercial, perquè qui el rebi el pot utilitzar directament per a allò que la patent prohibeix. Per exemple, un autor que vulgui explicar tècniques de compressió LZW farà bé en acompanyar el llibre amb un CD-ROM que contingui programes d'exemple que el lector pugui examinar i provar. Però si ven el llibre podrà ser acusat de comercialitzar un programa patentat perquè permet al lector fer el mateix que ha monopolitzat la patent, a més d'estudiar el programa. Aquesta restricció en la publicació no la té un autor sobre motors d'automòbils, perquè per molts plànols, esquemes i simulacions que inclogui ningú l'acusarà d'estar venent motors patentats.

Finalment, una altre desajust del model manufacturer de les patents al camp de la informàtica l'il·lustra el fet que les restriccions que les patents tradicionals imposen a la comercialització de productes afecta només a una petita part de la població, aquells que disposen d'una fàbrica per poder fabricar el producte patentat. En canvi els beneficis obtinguts (nous productes) beneficien a una gran part de la població (els consumidors). En informàtica la "fabricació" de programes patentats està a l'abast de tothom que tingui un ordinador. Fer-ne de nous pot requerir coneixements (res de l'altre món) i temps, però la maquinària per "fabricar" programes patentats està disponible per una gran part de la població, per tant la restricció imposada per la patent afecta a molta més gent, tanta com beneficien les innovacions.

A més a més les patents de programari discriminen uns models de negoci sobre altres. Per exemple, els autors de shareware (programari que es pot redistribuir per facilitar-ne la prova i s'ha de pagar només quan l'usuari decideix quedar-se'l), programari gratuït (que es distribueix de franc per fer negoci amb formació, manteniment, personalització, serveis o qualsevol altra cosa), i programari lliure (en parlarem més endavant) no poden saber quantes còpies dels seus programes hi ha pel món i per tant difícilment poden pagar llicències per còpia, ni hi guanyen prou com per pagar llicències d'ús il·limitat. No només aquests autors, qualsevol autor, sigui quin sigui el seu model de negoci, si és que en té, es veurà privat de comercialitzar o distribuir el programari creat per ell independentment, i per tant s'atemptarà contra els seus drets d'autor i se li causarà inseguretat jurídica per la impossibilitat de saber si algun dels mètodes que utilitza el programa estan patentats.

Totes aquestes qüestions són fonamentals i independents de la qualitat de les patents i de la correcció de les oficines de patents. Simplement sorgeixen de la incompatibilitat de la naturalesa del programari amb el sistema de patents. Si a més a més hi afegim oficines de patents poc motivades per avaluar correctament la sol·licitud (com denuncien els propis examinadors de patents[19]), la situació encara s'agreuja més i porta a situacions com la patent de tècniques trivials [12] (per exemple l'ús d'un operador binari universal, el XOR, per pintar i esborrar una mateixa imatge en la pantalla[20]), patents exageradament àmplies (com la patent de British Telecom sobre els enllaços a la web[21]), o patents d'estàndards fonamentals per a la interoperabilitat. No hi ha cap indici que la qualitat de les patents de programari emeses es pugui millorar [27] (certament, la Comissió no ho ha intentat), i ens sembla contraproduent dedicar experts en informàtica que podrien estar innovant en la indústria a examinar patents dels informàtics de la indústria que, per comptes de dedicar-se a innovar, estan entretinguts redactant patents i mirant d'evitar d'infringir les dels altres.

Hi ha nombrosos estudis[22] que elaboren en termes més sofisticats i rigorosos aquests i altres inconvenients de les patentes de programari, però esperem que per mostra serveixi un botó. No sembla haver-hi cap estudi econòmic que justifiqui l'extensió de patentabilitat al programari.

Perills que suposaria la directiva

La directiva legalitzaria les 30000 patents de programari que la oficina de patents europea ha emès durant aquests anys, i l'encoratjaria a emetre'n més. Això tindria greus conseqüències:

La innovació i competència en informàtica es veuria molt deteriorada. Un cop un monopolista obté una cartera de patents té molts pocs incentius per innovar més, i pot pujar arbitràriament els preus. Els perjudicats són els usuaris, que en el cas de la informàtica és pràcticament tota la societat, empreses, organitzacions i individus.

Les llibertats personals quedarien malmeses pel control amb patents de mitjans d'expressió informàtica, i per la dificultat de desenvolupar activitats creatives en l'àmbit informàtic.

Els standards que asseguren la compatibilitat entre productes de diferents cases es veurien monopolitzats.

La disponibilitat d'informació en xarxa quedaria sotmesa a peatges tant per productors com per a consumidors (com per exemple 0.02 EUR / hora pel format de vídeo digital MPEG 4 [2]).

Totes aquestes dificultats provocarien una frenada o avortament de la societat de la informació, un augment del control mediàtic a internet per les multinacionals i condemnarien a la població a ser mers consumidors d'informació sense aportar res a la xarxa per por d'infringir patents (com ha passat amb el format d'imatge GIF[23]).

Les 30000 patents de programari il·legals que la indústria pot ignorar actualment passarien a ser vàlides de sobte i qualsevol empresa o institució n'infringiria unes quantes, amb aquells productes que ha desenvolupat o adquirit sense preocupar-se de patents en matèries no patentables.

S'afeblirien els drets d'autor en informàtica, que són la base de tot el desenvolupament que ha tingut la indústria europea de programari, perquè les creacions independents protegides per drets d'autor serien atacables per patents.

El mercat informàtic europeu quedaria en mans de grans empreses d'USA o Japó, que estan més avesades a demanar patents i acaparen la majoria de patents de programari concedides per la Oficina Europea de Patents. Seria una mesura proteccionista, però que protegiria el capital estranger.

Hi hauria moviment de capitals del sector informàtic a intermediaris de patents i l'oficina de patents europea, i moviment de capitals de tots els sector econòmics a aquests poques grans empreses d'USA i Japó.

El programari lliure desapareixeria o es marginalitzaria, i això suposaria un retrocés important en la història de la informàtica i una retallada de llibertats i opcions dels usuaris de programari, fins i tot una involució cultural.

Oposició a la directiva

La Comissió Europea està recolzada per algunes grans empreses estrangeres, l'oficina de patents europea i tots aquells intermediaris que poden lucrar-se amb aquest canvi, però pràcticament tots els altres s'hi oposen. Ja ha expressat el seu rebuig:

A favor de patents de programari 85 respostes de 1447   - 6% 
En contra de patents de programari                      - 94%

En contra per grups:

Individuals                                - 98,5%
PIMEs                                      - 95%
Grans empreses                             - 81%
Associacions                               - 45%

Usuaris                                    - 99,6%
Estudiants                                 - 99,5%
Acadèmics                                  - 98,0%
Desenvolupadors de programari              - 95,8%
Professionals de la propietat industrial   - 33%
Governs                                    - 22%

Interès de CALIU en la qüestió:les patents atempten contra el programari lliure

CALIU [25] és una associació sense ànim de lucre que té com a objectiu col·laborar en l'ús, la difusió i la contribució al sistema operatiu GNU/Linux entre usuaris de parla catalana. El sistema operatiu GNU/Linux és programari lliure, i juntament amb altres programes lliures ha tingut un creixement important en els últims anys, escampant-se per servidors, ordinadors personals, grans ordinadors corporatius, assistents digitals, etc.

El programari lliure es distribueix protegit pels drets d'autor i amb llicències que permeten a tothom l'ús, estudi, modificació i redistribució lliure, i per tant amb el codi font que ha generat el programa lliurement accessible. Hi ha molta gent que crea programari lliure, el tradueix, i ajuda a millorar-lo per motius diversos: altruisme, afició, recerca, negoci...

Els usuaris hem demostrat apreciar les llibertats i la qualitat del programari lliure, i cada cop es fa servir per més coses a més llocs. Aquest creixement sembla preocupar a Microsoft perquè podria perjudicar la seva situació de monopoli i no ha semblat ser capaç d'evitar-ho.

Però per poder progressar, el programari lliure necessita un règim jurídic just. Les patents de programari són perjudicials per tota mena de programari, però en el cas concret del programari lliure el podrien fer desaparèixer o marginalitzar-lo per diferents motius:

Com que un dels objectius del programari lliure és facilitar-ne el seu estudi, qualsevol gran empresa que vulgui eliminar la competència que li faci un programa lliure, pot analitzar molt més fàcilment si el programa fa servir cap tècnica patentada que si el programa fos restringit (no lliure), per tant és més vulnerable a querelles.

El programari que es distribueix amb una llicència que no en permet el seu ús sense pagar al distribuïdor pot dedicar una part del preu a pagar les llicències de patents que calgui (encara que això possiblement l'encareixi tant que hagi de plegar). El desenvolupador de programari lliure ha triat permetre la lliure distribució i ús del programari, per tant no pot ni tan sols estar segur de quantes còpies del programa hi ha. I difícilment podrà pagar una llicència il·limitada amb els beneficis que n'obtingui.

Un dels motius de la superior qualitat que sovint exhibeix el programari lliure és que hi contribueix gent de tot el món a través d'internet. Un programa lliure típic és la suma de les contribucions de molta gent i pot incloure codi provinent de molts altres programes lliures. Els programes restringits sovint no tenen aquesta possibilitat, perquè les seves llicències no permeten ni contribuir-hi ni aprofitar el seu codi (que sovint no està ni disponible) per a altres projectes, i molt sovint el programari lliure no es pot combinar amb programari no lliure perquè la llicència ho prohibeix. Quan un programa es desenvolupa d'una manera tan descentralitzada com és la norma amb el programari lliure, la responsabilitat per saber si alguna aportació infringeix una patent suposa uns riscos legals inassumibles.

Per això el patrimoni mundial del programari lliure, inclòs el GNU/Linux, es perdria si s'aprovés la proposta de directiva de la Comissió, i el CALIU s'apagaria (o tindria problemes legals). Això és el que ens ha portat a reclamar una actuació que no només eviti la nostra desaparició i la del programari que defensem, sinó que eviti greus perjudicis per a la informàtica en general.

NECESSITAT URGENT D'ACTUACIÓ

Les patents de programari desperten l'oposició de molta gent, perquè són molt perjudicials, però la Comissió Europea i l'oficina europea de patents semblen ser més sensibles a la minoria de buròcrates i oligopolistes que en sortirien beneficiats. La comissió ignora les opinions rebudes i presenta la qüestió de manera poc precisa. Si la comissió aconsegueix que s'aprovi aquesta proposta les conseqüències poden ser terribles. I a més és previsible que la comissió vulgui enllestir com més aviat millor. El 1 o 4 de març sembla que hi podria haver les primeres discussions.

Per això CALIU demana que els polítics, els partits i les institucions catalanes es pronunciïn clarament en contra de les patents de programari i demanin mesures de control efectives per evitar que la oficina europea de patents continuï fent-se la seva pròpia llei al marge de la llei a costa de la prosperitat d'Europa. En aquest sentit és important que la nova modalitat de patent anomenada Patent Comunitària [9] no sigui gestionada per una institució tan fora de control democràtic i poc fidel a la llei com l'Oficina de Patents Europea.

Si s'ha d'emetre una directiva hauria de ser per demanar als estats membres que eliminin la clàusula "com a tal" de l'article 52 de la convenció europea de patents per tal d'evitar futures interpretacions mal intencionades. Més important que això, però, és resoldre que la interpretació correcta de la convenció és que les patents només s'han d'atorgar per invents que aportin nous coneixements sobre el funcionament de la natura, i no per creacions lògiques o informacionals com ara programes d'ordinador, fórmules matemàtiques o plans de negoci, que utilitzin aparells ja coneguts, com ara un ordinador. Cal tornar a la línia tradicional que il·lustra la decisió d'un tribunal federal alemany [13].

I no hi ha massa temps per fer-ho. Per això us agrairíem que:

Per contactar amb nosaltres:

CALIU
seu social:
Passeig de Fabra i Puig, 376, 2-2
08031 Barcelona
Inscrita en el registre oficial d'associacions de la Generalitat de Catalunya amb el número 25400.

Persones de contacte:

Xavi Drudis Ferran <xdrudis@tinet.org>

Francesc Genové <sly@grn.es>

Eduard Fabra i Bori <edufabra@teleline.es>

Josep Maria Fabrega Sanchez <jah@ant.eupvg.upc.es>

Emili Masnou <emasnou@cruzverde.com> o emasnou@netscape.net

Per més informació

Trobareu abundant material sobre les patents de programari als següents llocs web:

http://cip.umd.edu/Aigrain.htm
http://swpat.ffii.org
http://www.aful.org
http://proinnova.hispalinux.es
http://www.freepatents.org
http://www.pro-innovation.org
http://petition.eurolinux.org
http://www.researchoninnovation.org
http://lenz.als.aoyama.ac.jp/Stellungnahmen/Sink_the_software_patent_propasal.htm

I en els enllaços de les referències de més avall.

Referències

[1] proposta de directiva
Alemany    http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92de.pdf 
Anglès     http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92en.pdf 
Francès    http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92fr.pdf 
Castellà   http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92es.pdf
Danès      http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92da.pdf
Italià     http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92it.pdf
Neerlandès http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92nl.pdf 
Portuguès  http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92pt.pdf
Finès      http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92fi.pdf
Suec       http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92sv.pdf
Grec       http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92el.pdf
[2] peatge a les autopistes de la informació (per veure video MPEG 4) 
Anglès  http://petition.eurolinux.org/pr/pr18.html
[3] convenció europea de patents   
Anglès  http://www.european-patent-office.org/legal/epc/ 
Alemany http://www.european-patent-office.org/legal/epc/index_d.html 
Francès http://www.european-patent-office.org/legal/epc/index_f.html
[4] Oficina Europea de Patents
Anglès http://www.european-patent-office.org/ Francès http://www.european-patent-office.org/index_f.htm Alemany http://www.european-patent-office.org/index_d.htm
[5] Estudi encarregat per la Comissió
Anglès http://europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/studyintro.htm
[6] Un dels estudis econòmics que desaconsellen les patents de programari 
James Bessen & Eric Maskin 
Sequential Innovation, Patents and Imitation, Working Paper, Department of economics MIT, Cambridge, Massachusets. Anglès http://www.researchoninnovation.org/patent.pdf
[7] recull i estudi independent de les respostes a la consulta de la Comissió 
Anglès  http://swpat.ffii.org/vreji/papri/eukonsult00/
[8] informe oficial de la consulta de la Comissió 
Anglès  http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/softpatanalyse.htm 
Francès http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/softpatanalyse.htm 
Alemany http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/de/indprop/softpatanalyse.htm
[9] Posició d'Eurolinux sobre la patent comunitària 
Anglès   http://www.eurolinux.org/news/cpat01B/indexen.html 
Castellà http://www.eurolinux.org/news/cpat01B/indexes.html
[10] Avís d'Eurolinux sobre la directiva de la BSA 
Anglès   http://www.eurolinux.org/news/warn01C/indexen.html 
Castellà http://www.eurolinux.org/news/warn01C/indexes.html 
Alemany  http://www.eurolinux.org/news/warn01C/indexde.html 
Francès  http://www.eurolinux.org/news/warn01C/indexfr.html 
Italià   http://www.eurolinux.org/news/warn01C/indexit.html
[11] Comentari d'Eurolinux sobre la proposta de directiva 
Anglès  http://swpat.ffii.org/vreji/papri/eubsa-swpat0202/indexen.html
[12] European software patents horror gallery 
Anglès  http://swpat.ffii.org/vreji/pikta/index.en.html 
Alemany http://swpat.ffii.org/vreji/pikta/index.de.html 
Francès http://swpat.ffii.org/vreji/pikta/index.fr.html
[13] Sentècia judicial que delimita què hauria de ser patentable i què no, 
i el significat de "programes d'ordinador com a tals". 
BGH 1976-06-22: Dispositionsprogramm
Alemany http://swpat.ffii.org/vreji/papri/bgh-dispo76/indexde.html Anglès http://swpat.ffii.org/vreji/papri/bgh-dispo76/indexen.html Francès http://swpat.ffii.org/vreji/papri/bgh-dispo76/indexfr.html
[14] Comunicat de premsa de la Direcció General de Mercat Intern 
Anglès  http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/02-277.htm 
Alemany http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/de/indprop/02-277.htm 
Francès http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/fr/indprop/02-277.htm
[15] Llista de preguntes i respostes de la Comissió 
Anglès  http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/02-32.htm 
Alemany http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/de/indprop/02-32.htm 
Francès http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/fr/indprop/02-32.htm
[16] Corrupció moral del sistema de patents. 
Anglès  http://swpat.ffii.org/stidi/tisna/indexen.html
[17] Resolució del parlament Holandés demanant que no s'expandeixi 
la patentabilitat fins que se solucionin els problemes 
de l'actual sistema de patents.
Anglès http://www.linuxjournal.com/article.php?sid=5085
[18] Estudis sobre innovació i patents en programari. 
Anglès  http://swpat.ffii.org/vreji/minra/siskuen.html 
Francès http://swpat.ffii.org/vreji/minra/siskuen.html 
Alemany http://swpat.ffii.org/vreji/minra/siskude.html
[19] Examinadors de patents denuncien que no poden fer bé la feina 
Union Syndicale, Bulletin Agora, Juin 2000, pages 9-10 (ja no està a la web) 

Francès http://home.tvd.be/rc20042/public/
[20] Un estudiant explica com els seus companys van "reinventar" 
en minuts la tècnica de pintar amb XOR patentada. 
Anglès  http://petition.eurolinux.org/consultation/sqlGetMail/170/viewMail?NO_COOKIE=true
[21] BT patenta els enllaços a la web.
Català http://nosaltres.vilaweb.com/vilaweb//cerca_u.noticia?p_idint=100000465074
[22] Biliografia en contra de les patents de programari. 
  Anglès  http://swpat.ffii.org/vreji/prina/index.en.html
          http://swpat.ffii.org/vreji/minra/sisku.en.html
          http://swpat.ffii.org/vreji/papri/index.en.html
  Alemany http://swpat.ffii.org/vreji/prina/index.de.html
          http://swpat.ffii.org/vreji/minra/sisku.de.html
          http://swpat.ffii.org/vreji/papri/index.de.html
  Francès http://swpat.ffii.org/vreji/prina/index.fr.html
          http://swpat.ffii.org/vreji/minra/sisku.fr.html
          http://swpat.ffii.org/vreji/papri/index.fr.html
[23] Problemes amb el format d'imatge GIF. 
Anglès http://lpf.ai.mit.edu/Patents/Gif/lpf_position.html
[24] Posició del Comité de Regions de la Unió Europea 
Anglès  http://swpat.ffii.org/vreji/cusku/indexen.html#cor Francès http://swpat.ffii.org/vreji/cusku/indexfr.html#cor Alemany http://swpat.ffii.org/vreji/cusku/indexde.html#cor
[25] CALIU
Català http://www.caliu.info
[26] Opinió de Philippe Aigrain, 
Head of Sector "Software Technologies" 
in the unit "Technologies and Engineering for Software, Systems and Services" 
of the European Commission Information Society Technologies R&D Programme,
Anglès http://cip.umd.edu/Aigrain.htm
[27] Les patents de programari trivials no es poden evitar 
Anglès http://swpat.ffii.org/stidi/frili/indexen.html

$Id: explicacio_vella.html,v 1.6 2004/05/28 09:28:29 xdrudis Exp $