Les patents de programari són inconsistents


Patentar el programari és contradictori: una patent és un monopoli sobre una màquina a canvi de la difusió d'informació (no disponible anteriorment) sobre la màquina. Si la màquina és programari (és a dir, informació), la patent és un monopoli sobre informació a canvi de difondre aquesta informació. Aquest contrasentit és irrealitzable.


Legalitzar les patents de programari a la UE també és inconsistent amb l'estratègia e-Europe i la voluntat de ser capdavanters en el món en economia del coneixement la propera dècada. Difícilment guanyarem els nostres competidors copiant els seus errors (admesos per les seves autoritats: FTC, NRC...). Seria millor que les nostres empreses poguessin innovar mentre les d'EUA s'entretenen als tribunals (com Eolas contra Microsoft, Overture contra Google, PanIP contra dotzenes de botiguetes a la web, Trading Tecnologies contra mercats de futurs, etc.).


Les patents de programari són incompatibles amb el programari lliure, perquè el programari afectat per patents no és ben bé lliure, i els autors de programari lliure no poden pagar llicències per còpia perquè ni tan sols intenten saber quantes còpies del seu programa hi ha pel món (ídem per al shareware). El programari lliure com Linux, o Samba o molts altres projectes ja té problemes actualment per això. Per tant, legalitzar les patents de programari es contradiria amb la tendència recent d'usar i promoure el programari lliure a l'administració pública europea, com proposa un informe d'Unisys per al programa europeu intercanvi de dades entre administracions (ja ho va proposar una comissió temporal del Parlament Europeu el 2001 per raons de seguretat). Hi ha més accions a les administracions públiques en favor del programari lliure que serien incompatibles amb les patents de programari: UK, Alemanya, França, Espanya, Extremadura, Andalusia, València, Catalunya...



© Caliu 2002-2005

Podeu imprimir i distribuir còpies d'aquest fulletó (o traduir-lo).

Disponible a: http://patents.caliu.info/fulleto



Més informació (en català), adhesions o col·laboracions:

http://patents.caliu.info

http://swpat.ffii.org

Campanya contra les

PATENTS DE PROGRAMARI

CALIU http://caliu.info


Exemples de patents europees sobre una botiga web



Per interessos de multinacionals i intermediaris, l'Oficina Europea de Patents s'ha anat desviant de la llei. Ara, la Comissió ha proposat la directiva COM(2002)92, en contra dels professionals i dels estudis econòmics, per encobrir aquestes irregularitats.

La directiva vol permetre que els programes d'ordinador es puguin patentar, en contra del conveni de la patent europea (el qual no modifica). Aquesta directiva és il·legítima, contraproduent, perillosa i inconsistent.


Les conseqüències de la directiva són:


1. Més monopolis i oligopolis en informàtica. Programari de menys qualitat, més car.

2. Discriminació de PIMEs respecte grans empreses i d'uns models de negoci respecte uns altres.

3. Pèrdua de competitivitat respecte EUA i Japó.

4. Ineficiència per desviament d'esforços/recursos de feina informàtica a legal. Greus traves i incertesa jurídica en la feina informàtica.

5. Drets de l'individu (d'expressió i informació dels ciutadans, laborals dels informàtics).

6. Les polítiques en societat de la informació, programari lliure i desenvolupament tecnològic queden compromeses.

ARGUMENTS


Aquesta directiva és il·legítima

La Comissió i el Consell desinformen quan diuen que no volen patents de programari, però proposen un text que les permet:

Han ignorat estudis, consultes i els 2/3 d'esmenes del Parlament Europeu (P.E.) que evitaven patentar programari. Mai donen cap exemple de programa no afectat per patents, amb els seus criteris.

El text va ser adoptat al Consell amb 1 vot en contra, 3 abstencions, 8 de­claracions unilaterals crítiques i s'hauria d'haver acceptat la petició de 3 estats de tornar-ho a votar. Aleshores no hauria sortit majoria qualificada.

De res van servir les resolucions unànimes en contra al Bundestag alemany o al Senat espanyol, ni les instruccions del parlament da­nès i holandès, o la unànime sol·licitud de reinici legislatiu del nou P.E. Ara el P.E. haurà de tornar a defensar els usuaris, PiMEs, sindicats, investigadors, programadors i l'economia en general en una segona lectura que requereix més majoria en menys temps.


Les patents de programari són innecessàries

Les patents en general es justifiquen teòricament perquè suposen un incentiu a la innovació i a la publicació d'innovacions que sense aquest incentiu potser no tindríem o romandrien com a secrets industrials.

Però la innovació és inherent en el programari, perquè és l'única manera de competir. La fabricació i distribució (fer arribar còpies de programes als usuaris) i les matèries primeres són igual de barates per a tots els competidors.

El programari lliure demostra que hi ha prou incentiu no només per innovar sinó per revelar creacions en programari, sense l'incentiu de les patents.

Les patents no protegeixen programes complets, com els drets d'autor, sinó conceptes, pràctiques més generals. Els drets d'autor sobre un processador de textos prohibirien a tothom distribuir el processador de textos sense permís de l'autor, però la patent sobre processament de textos (si s'hagués obtingut quan era una idea nova) prohibiria que ningú programés un processador de textos pel seu compte, per tant protegiria el concepte de processador de textos.

En informàtica, el que és car no són els conceptes (potser en farmàcia o química sí que ho són), perquè ja sabem d'entrada el que pot i no pot fer un ordinador. El que és car és portar els conceptes a la pràctica, i això ja està protegit pels drets d'autor. Per tant, les patents protegirien la part barata i erosionarien la protecció de la cara.


Les patents de programari són contraproduents


El programari té molta tendència natural a la monopolització, per culpa dels efectes de xarxa (un programa és més útil quan el fa servir molta gent) i per altres causes. Atorgar monopolis de 20 anys per idees en programari només faria que reforçar els oligopolis actuals, perjudicar els consumidors, la qualitat i la innovació.

Per a un programador o una PIME és impossible comprovar que no violi cap patent. El programari és molt incremental i cada programa utilitza molts conceptes, cadascun dels quals podria estar patentat. Sovint les grans companyies ni tan sols es veuen capaces de buscar entre només les patents pròpies per assegurar que no afectin als estàndards en què participen, i moltes organitzacions d'estandarització renuncien a exigir-ho.


Les patents de programari són perilloses


La possibilitat de patentar algorismes i estructures de dades donaria a les companyies privades control sobre massa recursos de la societat de la informació. Gràcies a patents sobre formats de dades (o programari per llegir i escriure aquests formats) les multinacionals podrien impedir als autors crear o distribuir art digital de tota mena. A hores dara, ja hi ha patents que afecten els dos formats d'imatges més usats a la web (JPEG i GIF), de manera que les fotos a la web dels nostres eurodiputats segurament infringeixen alguna patent. El mateix passa amb àudio (MP3) o vídeo (MPEG, ASF). Aquests i altres posseïdors de patents poden censurar o posar peatges a gran part del contingut multimèdia en el món.

Com que l'Oficina Europea de Patents ja ha atorgat il·legalment unes 30000 patents per programari, la majoria a empreses d'EUA o el Japó, la directiva les legalitzaria i aquestes empreses forasteres sortirien amb un avantatge monopolístic molt important sobre les empreses europees.

Com que el programari és informació, una restricció en el comerç de programari també és una restricció en la llibertat d'expressió. Mentre que un enginyer mecànic sempre podrà publicar plànols de motors patentats, un expert en programari no podria publicar plànols de programari patentat, perquè el programari és el seu propi plànol i publicar-lo infringiria la patent.