Caliu Campanya contra les patents de programari


Benvolgut/da advocat,

1- Probablement, et deus preguntar que si les patents de programació són dolentes, què passa a EUA ?

Podríem dir que la UE no és EUA, que encara que allí anés bé aquí no tindria per què, que si legalitzéssim les patents, ells sortirien amb avantatge perquè es validarien les concedides fins ara i la majoria són seves (i del Japó), etc. Però encara que fos veritat, seria fugir una mica d'estudi. Així que intentaré donar algunes dades sobre la situació a EUA. Tingues en compte que EUA és un país que conec molt poc, de manera que em podria equivocar en algunes coses.
A EUA, fa poc que admeten patents de programari, i tot i que ja hi ha força exemples de problemes que causen, encara no s'ha montat un caos tan gran com per obligar-los a rectificar. A més, pel que he vist, ells les tenen com una fatalitat judicial molt assumida. Funcionen per jurisprudència, i si un jutge ha dit que el programari es pot patentar, ni es plantegen que això es pugui canviar. Molta gent pensa que la llei és dolenta, però que no aconseguiran canviar-la, i llavors es decanten per reivindicacions que troben més assequibles. A més, en general els costa basar lleis en principis filosófics sòlids, i van més cas per cas. Per exemple, quan surt un cas escandalós de patent de programari, tothom corre a buscar publicacions prèvies que invalidin la patent per falta de novetat, però ningú es para a pensar que potser el problema és que ja no s'haurien de donar patents per programes. Però no hi ha gaire gent a EUA que defensi el seu sistema de patents.
De fet, el malestar general ha estat tan gran que recentment s'ha reformat l'oficina de patents per intentar evitar patents trivials (el problema de fons no és la trivialitat, sinó que, quan deixes patentar creacions lògiques com el programari, és normal que resulti que les patents no aportin coneixement nou, sinó que són només aplicacions del que ja se sabia del món, i per tant, tothom les troba trivials) [13].
De totes maneres, els estic pintant com si fossin tontos, i hi ha de tot. Hi ha molta gent que s'oposa a les patents de programari. De fet l'estudi economic més citat contra les patents de programari és del Massachusets Institute of Technology (Bessen & Maskin) [1]. I hi ha empreses molt grans d'informàtica d'EUA que s'han pronunciat contra les patents de programari:
L'opinió d'Oracle [2] (primer proveidor de sistemes gestors de bases de dades) és contrària a la patentabilitat del programari.
I per exemple Adobe (els que defineixen el format Postcript i PDF), Autodesk (els del programa d'arquitectura/disseny AutoCAD) o Borland (famosa per les seves eines de programació) també hi estaven en contra el 1994 (trobaràs enllaços a la mateixa plana des de [2]).
Més recentment, Cisco (que fabrica la majoria d'enrutadors i infraestructura de xarxa d'internet) va declarar [3] que les patents no han estat una força positiva a l'hora d'estimular la innovació a la seva empresa.
I fins i tot Bill Gates sembla ser que va reconéixer que les patents no són la panacea per a la innovació [4] (tot i que Microsoft està a favor de les patents de programari perquè els interessa).
I per això a EUA no s'han carregat les patents de programari, perquè quan les empreses que s'han fet grans sense patents ja són grans, els interessa que hi hagi patents per impedir crèixer a la competència.
Si a més d'opinions voleu fets, exemples d'impactes negatius, hi ha algunes notícies [12] (a banda de la d'ebay [6]).
I podria posar mes exemples, però difícilment més absurds. El que passa és que els judicis sobre patents són molt cars i les companyies sovint es posen d'acord fora de tribunals, amb clàusules de secretisme.
Tot i així hi ha un article famós a Forbes [7] d'un advocat de Sun Microsystems que explica la seva experiència amb patents. En vaig traduir un extracte, pero la versió sencera esta molt bé.

Gary Reback, advocat, Forbes 2002

Em vaig introduir a la realitat del sistema de patents els anys 80, quan el meu client, Sun Microsystems - una petita companyia aleshores - va ser acusat d'infringir patents per IBM. IBM va amenaçar amb una querella colossal i va exigir una reunió per presentar les seves demandes. Catorze advocats d'IBM i els seus ajudants, tots vestits preceptivament de blau fosc, van omplir la sala de reunions més gran de Sun.
El cap dels blaus va dirigir la presentació de set patents que IBM deia que havíem infringit, la més notable la patent de "linies grosses" d'IBM: Per transformar una línia prima en una gruixuda, tires la mateixa distància amunt i avall dels extrems de la línia prima, i uneixes els quatre punts. Segurament vau aprendre aquesta tècnica per tranformar una recta en un rectangle a classe de geometria de seté de bàsica, i segur que us penseu que s'ho va inventar Euclides o qui sigui fa 3000 anys. Doncs no segons els examinadors de la USPTO, que li van concendir una patent sobre aquest procés a IBM.
Després de la presentació d'IBM, ens va tocar el torn a nosaltres. Mentre els de Big Blue miraven (sense parpellejar), els meus col·legues -tots amb dues carreres, d'enginyeria i dret - van passar a la pissarra amb retoladors. Van Il·lustrar metòdicament, disseccionar i enderrocar les reivindicacions d'IBM. Vam fer servir frases com "Deveu estar de broma" i "Us haria de fer vergonya". Però l'equip d'IBM no va mostrar cap emoció, tret d'absoluta indiferència. Confiats, vam proclamar la nostra conclusió: Només una de les set patents d'IBM seria acceptada per un tribunal, i cap tribunal racional consideraria que la tecnologia de Sun l'infringís.
Es va fer un silenci estrany a continuació. Els de blau ni tan sols van discutir entre ells. Només seien, com estàtues. Finalment, el cap dels blaus va respondre. "Bé", digué, " potser no infringiu aquestes 7 patents. Però en tenim 10 000, de patents. De debó voleu que ens en tornem a Armonk [quarter general d'IBM a New York] i trobem set patents que sí que infringiu? O voleu fer-ho fàcil, ens pagueu 20 milions de dòlars i llestos?". Després d'una curta negociació, Sun va fer un taló a IBM i els de blau se'n van anar cap a la següent companyia a la seva llista d'objectius.

A les empreses nordamericanes, aquesta mena d'enrenou es repeteix cada setmana. Fa temps que la patent com a estímul d'invenció ha deixat lloc a la patent com a instrument groller per establir un segrest sobre la innovació.
Als EUA també hi ha grups que fan campanya contra les patents de programari: la League For Programming Freedom [8], la campanya contra els GIFs [9] i un portal més general a O'Reilly [10] (una bona editorial informàtica) hi dedica certa atenció.

2. Qui vol patents de programari?

La segona pregunta que es fa ve a dir que perquè hi ha patents de programari, i qui té interés en que n'hi hagi. La pregunta és molt interessant, perquè no es veuen gaires partidaris de les patents de programari discutint obertament en públic. Com que no donen molt la cara ni expliquen els seus interessos, només podem especular, però vaja.
Possiblement, s'ajunten uns quants factors:
D'una banda, a una multinacional com IBM, Microsoft, Casio o Siemens l'interessa acumular moltes patents de programari, per evitar que altres companyies puguin competir amb elles i consolidar els monopolis que van aconseguir sense patents. Per exemple, la competència que més preocupa a Microsoft és el programari lliure. Doncs bé, l'última especificació de CIFS (un protocol per poder compatir arxius i impressores entre ordinadors) requereix coses que Microsoft té patentades, i que ha dit que donaria permís a tothom perquè ho faci servir, menys al programari lliure [11]. Així intenta evitar que es puguin compartir arxius i impressores entre ordinadors amb GNU/linux i ordinadors amb Windows en una mateixa xarxa i evitar la migració gradual de Windows a GNU/Linux.
A Europa, ho tenien molt més difícil, perquè patentar programari està prohibit per totes les lleis. I el que han anat fent és pressionar les oficines de patents a base de sol·licitar patents i reclamar quan els les deneguen, una vegada rera una altra, fins sobrecarregar de tal manera l'oficina de patents que aquesta acabava concedint la patent per no haver de justificar que la denegava.
Això no és així per casualitat, sinó que l'Oficina Europea de Patents també té interessos creats per acceptar més patents de les que convé a l'interés públic, perquè, com més patents concedeix, més diners ingressa en taxes de concessió i renovacions anuals (l'Oficina s'autofiancia i té un superhàbit del 20%, cosa que li permet anar creixent i acumulant ingressos, personal i, d'alguna manera, poder). Quan rebutja una patent, té més feina (perquè ho ha de justificar) i menys ingressos que quan l'accepta.
De fet, el propi sindicat de treballadors de l'oficina europea de patents s'ha queixat que no els deixen treballar pel bé públic i a això també hi ajuda una construcció particular de l'oficina, que fa que no estigui sotmesa a control democràtic gairebé.
Hom es pot preguntar si l'Oficina Europea de Patents vol patents de programari per treballar més. Jo penso que les vol per treballar menys (no haver de justificar el rebuig) i cobrar més. El cas és que l'Oficina no pot controlar quines patents són demanades, només quines són concedides i li surt comparativament molt car rebutjar-les. Aquest desequilibri d'incentius ha fet que poc a poc, des de fa 10 o quinze anys hagi anat concedint patents per casos que estaven en el llindar del patentable, i així successivament ha anat enxamplant el que concedeix fins arribar a una situació en la que el seu reglament d'avaluació contradeix el conveni europeu de patents.
Ara té pressa per encobrir aquesta situació fent que la llei li permeti fer el que ja fa.
Amb aquest panorama, només falta el gremi d'avocats i especialistes de patents, que tenen un interés a curt termini a augmentar la quantitat de coses patentables per fer més negoci, i també que el sistema de patents sigui tan incomprensible com sigui possible perquè els seus serveis siguin necessaris. No tots són tan mesquins, és clar, n'hi ha que entenen que, si estiren massa la corda, aquesta es trencarà i al final la crisi del sistema de patents serà tan evident que un dia l'acabaran abolint sencer. Però als que no els preocupa això van fent propaganda del bo que és patentar-ho tot i normalment aprofiten que són experts per parlar en nom de la seva empresa o del seu govern.
De totes aquestes coses, hi trobaràs més informació a aquestes adreces:

http://patents.caliu.info/porc.html
http://patents.caliu.info/usoeb/index.html
http://swpat.ffii.org/players/
http://swpat.ffii.org/players/epo/index.en.html
http://swpat.ffii.org/players/microsoft/index.en.html
http://swpat.ffii.org/players/ibm/index.en.html
http://swpat.ffii.org/players/siemens/index.en.html
http://cip.umd.edu/Aigrain.htm

Referències

[1] Un dels estudis econòmics que desaconsellen les patents de programari James Bessen & Eric Maskin
Sequential Innovation, Patents and Imitation,
Working Paper, Department of economics MIT, Cambridge, Massachusets.
Anglès http://www.researchoninnovation.org/patent.pdf

[2] posició d'Oracle sobre patents de programari
http://www.jamesshuggins.com/h/tek1/software_patent_oracle.htm
http://www.base.com/software-patents/statements/oracle.html

[3] Cisco
http://swpat.ffii.org/papers/ftc02/cisco/index.en.html

[4] Bill Gates
http://www.oreillynet.com/pub/a/policy/2002/08/15/lessig.html?page=2

[5] Reforma (poc encertada) del sistema de patents d'EUA
http://www.nytimes.com/2002/09/23/technology/23PATE.html?ex=1034047283&ei=1&en=9b0edf8e76352e5f

[6] Problemes de patents a eBay
http://news.com.com/2100-1017-956638.html?tag=rn

[7] Sun i les patents d'IBM
http://www.forbes.com/asap/2002/0624/044.html

[8] LPF
http://lpf.ai.mit.edu/Patents/papers/corporate

[9] Burn all GIFs
http://burnallgifs.org/

[10] PI i patents a O'Reilly
http://www.oreillynet.com/policy/

[11] Microsoft ataca el programari lliure amb patents
http://patents.caliu.info/nota08042002.html

[12] Notícies d'impactes negatius sobre patents de programari
http://www.theregister.co.uk/content/7/26627.html

[13] Are patent methods patently absurd?
http://news.com.com/2100-1023-962182.html
By Declan McCullagh
Staff Writer, CNET News.com
October 15, 2002, 4:58 PM PT $Id: advocat.html,v 1.3 2004/05/28 09:29:34 xdrudis Exp $