Caliu Campanya contra les patents de programari


Benvolgut/da treballador/a informàtic/a,

Caliu, una associació d'usuaris de GNU/linux en llengua catalana, porta a terme una campanya contra les patents de programari que vol legalitzar la Comissió Europea amb la directiva COM(2002)92 [2].

Considerem que aquesta directiva seria molt negativa per a l'economia en general, els drets dels ciutadans, la societat de la informació i la situació laboral dels informàtics i els consumidors.

Per això ens agradaria que poguéssiu estudiar la informació que us enviem, sobre un afer que pot tenir greus repercussions per als professionals informàtics, i que en canvi molts ignoren. Encara que sembli una qüestió per a especialistes en propietat industrial, i que s'hauria de deixar als advocats, el cert és que si s'aprova els advocats seran qui ens diran als informàtics què podem o no podem programar o quant hem de pagar per crear els nostres propis programes. Per això seria bo que fessim sentir el nostre parer justament ara, que és quan està a punt d'aprovar-se la directiva, perquè no passi com amb altres lleis en les que un cop fet la directiva era molt més difícil aturar-les.

Per això ens agradaria saber la vostra opinió sobre l'afer. Us convidem a signar les reivindicacions [28] i engegar la vostra pròpia campanya. Us pot ser útil el nostre fulletó [32] per deixar en llocs accesibles a altres professionals (empreses, parcs tecnològics, fires, universitats).

Trobeu tot seguit un petit resum dels aspectes més interessants per als professionals de la informàtica, i mireu també una explicació més detallada [25] de la situació. Trobareu més material a la nostra web [24].

Situació

Una patent és un monopoli sobre l'ús comercial d'una invenció que una empresa compra a l'estat a canvi de que l'empresa publiqui la invenció de manera que tothom la sàpiga reproduir. En la indústria manufacturera tradicional, se suposa que les patents incentiven les empreses a fer recerca experimental cara i bastir laboratoris i altra infraestructura que sense aquest incentiu no sortiria rentable, i a publicar-la per comptes de mantenir-la en secret.

Però fa uns anys que l'Oficina Europea de Patents (OEP) concedeix patents per creacions lògiques[1], com programes d'ordinador, formes de presentar informació, mètodes de negoci, etc. que la llei[3] diu que no es poden patentar[4]. La Direcció General de Mercat Intern de la Comissió Europea ha intentat altres vegades canviar la llei per encobrir el comportament irregular de l'OEP i no se n'ha sortit, i el 20 de febrer de 2002 va presentar una proposició de directiva[2] per obligar els tribunals a acceptar la interpretació interessada de la llei que fa l'OEP.

Tots els estudis econòmics[5] són contraris a la patentabilitat del programari, i la consulta organitzada per la Comissió[6] va donar més del 90% d'oposició, però això no els ha aturat pas.

Aquest hivern pot ser decisiu. Al Parlament Europeu, el comité jurídic va rebre experts el 7 de novembre, i el partit dels Verds/Aliança Lliure Europea va organitzar unes jornades el 26 de novembre. El comité de Cultura va publicar un esborrany de la seva opinió[34] amb esmenes en la bona direcció però encara insuficients, i es votarà al plè al març segurament. Abans s'han d'haver pronunciat 3 comités parlamentaris. El Consell Europeu per ara sembla controlat per oficines de patents i partidari de facilitar encara més patentar el programari[33]. A la nostra web, trobareu més detalls del procediment[7] i l'agenda [8].

Conseqüències

Si s'aprova la directiva, es legalitzarien les prop de 30 000 patents que l'OEP ha concedit il·legalment[1] (la majoria a multinacionals d'EUA o el Japó [9]). Aquestes empreses podrien denunciar les empreses europees per fer servir tècniques patentades com ara un carret de compra a la web o un cgi, o la famosa patent d'enllaços a pàgines web de Bristish Telecom. No importa que l'empresa denunciada hagi fet tot el desenvolupament des de zero i sense ni saber que existia la patent. Qui tingui una patent et pot enviar una carta i si no abandones la teva activitat enviar-te a la presó (de mig a dos anys per patent ).

Les patents funcionen com una mena de cursa armamentista en la que qui en té moltes, com ara IBM, no està en perill si infringeix les d'una empresa petita (o no tant petita, perquè cada patent costa uns 30 000 EUR i triguen 3 o més anys en concedir-la), perquè segur que l'empresa petita n'infringeix moltes d'IBM i l'obligaran a arribar a un acord [10]. Per tant, els monopolis que ja abunden de manera natural en el mercat informàtic es veurien encara més reforçats i les pimes en pagarien les conseqüències. I és precisament a empreses petites, no a les grans, on hi ha més llocs de treball en tecnologies de la informacíó i comunicació (segons estadístiques de la Generalitat [11], 2/3 dels treballadors d'empreses amb més de 10 treballadors estan en empreses de menys de 200). Com si no haguèssim tingut prou crisi al sector.

A més a més, els treballadors hi sortirien perdent en carrera professional, perquè sovint una empresa amb unes quantes patents bloqueja tot un camp d'aplicacions, de manera que les opcions per canviar d'empresa i aprofitar l'experiència acumulada disminueixen. Per exemple, Altavista té unes trenta patents sobre cercadors a internet i han declarat que creuen que és molt difícil fer un cercador sense infringir-les [12]. Si fos així, i un treballador d'Altavista volgués canviar d'empresa tindria pocs llocs on escollir en els que la seva experència en cercadors pogués ser apreciada, i establir-se pel seu compte seria encara més difícil, perquè les patents posen fortes barreres d'entrada a les empreses incipients. Semblantment, les possibilitats d'algú de ser contractat per un client de l'empresa on estava quedarien molt reduïdes si una patent afectés la feina que estava fent.

En l'economia basada en el coneixement, els informàtics hauríem de ser professionals lliures d'utilitzar el nostre coneixement, més que no pas obrers de fàbriques de codi. En canvi, observem una certa tendència a l'expropiació intel·lectual del treballador. Les empreses, en veure que el principal actiu és el coneixement dels seus treballadors i treballadores, i com que no poden posseir els seus empleats i empleades ni el seu coneixement, a vegades intenten obtenir títols de propietat sobre les seves idees [13]. Una cosa és que els drets d'autor de la feina que et paguen per fer quedin per l'empresa que t'ha pagat, i si mai ho necessites fora d'aquesta empresa, ho hagis de tornar a fer. I una cosa molt diferent és que les teves innovacions quedin com propietat industrial de l'empresa on estàs i si mai les fas servir fora d'aquesta empresa no només les hagis de tornar a fer sinó que hagis de pagar llicència a la primera empresa per tornar-les a fer.

Aquest perill per a la carrera professional és semblant en altres sectors amb tradició de patents (indústria mecànica, química, farmacèutica, etc), però allà la pròpia infraestructura necessària (laboratoris i plantes de producció) fa que ja hi hagi dificultats naturals per a establir-se per un mateix o entrar en camps diferents. A més a més, en aquestes indústries el percentatge de treballadors fent innovació és més petit (precisament perquè la recerca i els experiments són molt cars), perquè a més de desenvolupar nous productes cal una plantilla considerable per a produir els productes físicament. En informàtica, la feina habitual és innovar, no reinventar la roda (ningú t'encarrega que facis un programa per resoldre un problema que ja resolen bé altres programes existents), tot i que la innovació és molt més incremental i sempre es fan servir moltes més coses conegudes que noves, de manera que la escassetat artificial de matèries primeres (tècniques i conceptes) que provoquen les patents fa la innovació molt més difícil. El perjudici que suposen les patents per a la carrera professional és molt més generalitzat que en altres negocis, afecta a la majoria de la plantilla d'una empresa informàtica.

La qualitat de la feina feta i la satisfacció amb ella també es veu reduïda si has d'intentar controlar les possibles infraccions i llicències de patents per cada cosa que fas. Respectar els drets d'autor és fàcil (només cal no copiar codi que no hagis comprovat que pots copiar). Respectar patents és molt difícil. Tan difícil que la base de dades pública de l'oficina de patents ni tan sols serveix per estar segur de si una sol·licitud de patent ha estat concedida o no [14]. I de fet hi ha empreses que no volen que les organitzacions d'estàndars els exigeixin declarar quines patents tenen que afectin els estàndards en què participen, perquè consideren que haver de buscar entre les seves pròpies patents és molt car i pot desincentivar la participació en l'estàndar [15]. Buscar en les patents dels altres per veure si n'infringiràs alguna és encara més complicat. Les poques empreses que ho intenten, com ara IBM, HP, etc, necessiten plantilles d'advocats especialitzats. Aquests especialistes en propietat industrial acaben prenent tant pes dintre de l'empresa que per exemple IBM és de les que més pressiona per legalitzar les patents de programari a Europa, en contra de l'opinió dels seus propis tècnics [16]. Si hi ha gent que es queixa d'intrusisme professional, com no s'han de queixar que el departament jurídic dirigeixi una empresa informàtica?.

Aquesta inseguretat jurídica, provocada pel fet de no saber mai si la teva feina haurà de ser retirada perquè algú t'acusi d'infringir patents, també ens afecta als informàtics perquè redueix les eines disponibles, per exemple l'última versió del Java Media Framework API de Sun va excloure el suport de MP3 per culpa de problemes amb patents de programari [30]. I és que Sun ja fa temps que sap els efectes de les patents en el mercat informàtic [31].

La resta de la societat, els consumidors (individuals o empreses) d'informàtica, és a dir, pràcticament tothom, també es veuria perjudicada perquè pagaria més per programari de pitjor qualitat i perdria opcions (per exemple el programari lliure i el shareware serien inviables). Al document adjunt [25] expliquem millor les conseqüències per al gruix de la societat.

Sindicats i organitzacions professionals i d'usuaris

A altres llocs d'Europa ja hi ha sindicats i associacions professionals que s'han oposat a les patents de programari. Prosa.dk [17] a Dinamarca i Specis [18] a França han signat les nostres reivindicacions (cosa que convidem altres grups professionals i sindicals a fer), a més de molts grups d'usuaris de programari lliure. L'Associació de tècnics d'informàtica ATI (5000 membres) i la d'usuaris de GNU/Linux Hispalinux (3000) també s'hi han afegit [29].

Capítol apart mereix l'únic sindicat dels 4000 o més funcionaris de l'Oficina Europea de Patents, Union Syndicale de l'Office Européen des Brevets (USOEB/SUEPO/IGEPA segons la llengua), que sense entrar que jo sàpiga en la patentabilitat del programari, ha denunciat que la direcció de l'OEP força el personal a treballar de pressa i malament per concedir més patents que les que justificaria l'interés públic [20].

Creiem que el paper dels sindicats i associacions professionals i d'usuaris pot ser molt important (a més de pressionar el ministeri de Ciència i Tecnologia i el parlament europeu, és clar) per consicienciar a treballadors/es i empreses d'un problema que els perjudica a ambdós i que fins ara ha estat ignorat en el sector.

Una altra manera d'ajudar seria animar els companys a signar la petitició electrònica d'Eurolinux [22] i a col·laborar en la campanya [23].

A la web de la nostra campanya [24] trobareu materials que podeu reutilitzar si voleu i enllaços a més informació. En particular hi ha una explicació [25] més detallada de la poblemàtica, que us adjuntem, un model de carta per enviar a empreses [26] i un petit fulletó que explica la vida d'un hipotètic informàtic europeu després de l'aprovació de la directiva [27].

Xavi Drudis Ferran

xdrudis@tinet.org

Referències:

[1] European Software Patents Horror Gallery

Anglès http://swpat.ffii.org/vreji/pikta/index.en.html

Alemany http://swpat.ffii.org/vreji/pikta/index.de.html

Francès http://swpat.ffii.org/vreji/pikta/index.fr.html

[2] Anàlisi de la directiva COM(2002)92

Anglès http://swpat.ffii.org/vreji/papri/eubsa-swpat0202/

Text de la directiva proposada

Alemany http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92de.pdf

Anglès http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92en.pdf

Francès http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92fr.pdf

Castellà http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92es.pdf

Danès http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92da.pdf

Italià http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92it.pdf

Neerlandès http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92nl.pdf

Portuguès http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92pt.pdf

Finès http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92fi.pdf

Suec http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92sv.pdf

Grec http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92el.pdf

[3] Convenció Europea de Patents

Anglès http://www.european-patent-office.org/legal/epc/

Alemany http://www.european-patent-office.org/legal/epc/index_d.html

Francès http://www.european-patent-office.org/legal/epc/index_f.html

[4] Art 52 de la Convenció Europea de Patents, que diu que el programari no es pot patentar

Anglès http://www.european-patent-office.org/legal/epc/e/ar52.html

(en alemany i francès hauria d'estar per allà a prop)

[5] Estudis econòmics sobre patents de programari

El més citat:

Sequential Innovation, Patents and Imitation,

Working Paper, Department of economics MIT, Cambridge, Massachusets.

Anglès http://www.researchoninnovation.org/patent.pdf

Bibliografia:

Anglès:

http://swpat.ffii.org/vreji/prina/index.en.html

http://swpat.ffii.org/vreji/minra/sisku.en.html

http://swpat.ffii.org/vreji/papri/index.en.html

Alemany:

http://swpat.ffii.org/vreji/prina/index.de.html

http://swpat.ffii.org/vreji/minra/sisku.de.html

http://swpat.ffii.org/vreji/papri/index.de.html

Francès:

http://swpat.ffii.org/vreji/prina/index.fr.html

http://swpat.ffii.org/vreji/minra/sisku.fr.html

http://swpat.ffii.org/vreji/papri/index.fr.html

[6] Anàl*lisi de la consulta de la comissió

Anglès http://swpat.ffii.org/vreji/papri/eukonsult00/

[7] Procediment de codecisió (utilitzat per a la directiva de patentabilitat de programari)

Català http://patents.caliu.info/codecisio.html

[8] Agenda d'esdeveniments sobre patents de programari a Europa

Català http://patents.caliu.info/agenda.html

[9] Estadístiques estimades de número de patents

Per empresa

http://swpat.ffii.org/patents/perled/app_stat.html

Per país

http://swpat.ffii.org/patents/perled/country_stat.en.html

[10] Un advocat d'EUA explica com s'usen les patents de programari allà

Anglès http://www.forbes.com/asap/2002/0624/044.html

[11] Estadístiques del Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació.

http://dursi.gencat.es/generados/catala/recerca/noticia/1041_12_6480.html

[12] Les patents d'altavista bloquegen el camp dels cercadors

http://swpat.ffii.org/patents/effects/altavista/index.en.html

[13] Un tribunal de Texas dóna la raó a una empresa que preten posseir les idees (pensaments) d'un treballador.

http://www.theregister.co.uk/content/7/26627.html

http://www.unixguru.com/

http://www.unixguru.com/background.html

http://www.unixguru.com/biography.html

[14] Missatge d'un directiu de l'Oficina de Patents britànica en la que explica que la base de dades pública de patents està muntada per facilitar trobar "prior art" (antecedents d'invencions) i no per saber quina patent ha estat concedida i quina no. Per això pot ser que el document publicat sigui la versió que es va demanar (més general), no la que es va concedir (a vegades més restrictiva perquè s'ha trobat que alguna part ja es coneixia).

http://aful.org/wws/arc/patents/2000-10/msg00272.html

Així, si trobes un document concedit saps que la patent està concedida, però si trobes una sol·licitud no saps si està concedida però no accessible, està rebutjada o està en tràmit. És a dir, no saps si l'estàs infringint o no. De fet si està en tramit no ho pots saber ni amb bases de dades més completes de pagament. L'únic que pots fer és no usar-la per si finalment la concedeixen o arriscar-te a usar-la i infringir-la quan la concedeixin

[15] l'IEEE (per exemple) s'oposa a que les empreses hagin de declarar les patents que afecten els estàndards en què participen

Anglès http://www.ftc.gov/os/comments/intelpropertycomments/ieee.pdf

Algun especialista de patents de Texas Instruments també s'oposa a l'obligació d'esbrinar quines patents té la propia empresa

Anglès http://www.ftc.gov/os/comments/intelpropertycomments/teleckyjr.pdf

[16] Un tècnic d'IBM entrevistat per l'SSLUG Anglès http://swpat.ffii.org/players/ibm/index.en.html#sslug0202

[17] Oposició de Prosa.dk a les patents de programari

Anglès http://www.prosa.dk/Nyheder/softwarepatenter/statement.shtml

Danès http://www.prosa.dk/Nyheder/df/softwarepatenter.shtml

[18] Specis contra les patents de programari

Francès http://www.specis.org/actualites/INFO-GENERALE/Les_brevets_logiciels-11122001.html

[19] una nota de premsa del sindicat de l'OEP que va estar al seu servidor web i ja no és accessible, tot i que el Google encara la té a la memòria

Anglès http://www.google.com/search?q=cache:www.usoeb.org/Suepo/kontrol.htm

[20] Opinions emanades del sindicat de treballadors de l'Oficina Europea de Patents, crítics amb l'estructura i la direcció de l'Organització

Francès http://patents.caliu.info/usoeb/index.html

[21] Presentació del perill de les patents de programari per a la UE a les Jornades de programari lliure de la UPC (26 transparències).

Català http://patents.caliu.info/presentacio/

Presentació del perill de les patents de programari per a la UE a l'IIIA (15 transparències).

Català http://patents.caliu.info/presentacioneta/

[22] 130 000 signatures contra les patents de programari

Multilingüe http://petition.eurolinux.org

[23] Feina pendent a la campanya de Caliu contra les patents de programari

Català http://patents.caliu.info/feina.html

[24] Campanya contra les patents de programari de Caliu

Català http://patents.caliu.info

[25] Explicació de la problemàtica amb les patents de programari a Europa.

Català http://patents.caliu.info/explicacio.html

[26] Model de carta per a enviar a empreses

Català http://patents.caliu.info/empreses.html

[27] Serial sobre la vida d'un informàtic si s'aprova la directiva.

Català http://patents.caliu.info/presentacio/camorra.html

[28] Reivindicacions consensuades entre Caliu, FFII, Proinnova, etc.

http://swpat.ffii.org/papers/eubsa-swpat0202/demands/index.ca.html

[29] Hispalinux i ATI contra les patents de programari

http://proinnova.hispalinux.es/notas-prensa/nota-011.html

[30] Sun retira el suport de MP3 del JMF

http://java.sun.com/products/java-media/jmf/index.html

[31] L'advocat Gary Reback explica el seu "bateig de patents" quan treballava a sun

http://www.forbes.com/asap/2002/0624/044.html

[32] Fulletó informatiu sobre patents de programari de Caliu.

http://patents.caliu.info/fulleto

[33] Comentari de les esmenes del Consell de la UE.

http://swpat.ffii.org/papers/eubsa-swpat0202/dkpto0209/

[34] Anàlisi de les esmenes proposades al Comité de Cultura del Parlament Europeu

http://swpat.ffii.org/papers/eubsa-swpat0202/cult0212/

Esborrany del comité

http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/cult/20021209/483467en.pdf



$Id: informatic.html,v 1.5 2004/05/28 09:29:34 xdrudis Exp $