CaliuCampanya contra les patents de programari - English


Valoració de l'informe del comité JURI del Parlament Europeu

El comité d'Afers Legals i Mercat Intern (JURI)1 del Parlament Europeuva votar el dimarts, 17 de juny de 2002 sobre el seu informe respecte a la directiva COM(2002) 922proposada per la Comissió Europea. Aquesta directiva legalitzaria les patents de programari a Europa, amb greus conseqüències.

La Fundació per a la Infraestructura Informaciónal Lliure va publicar l'informe del comité3 que valorem aquí, i un seguit de declaracions de polítics, empresaris, professionals i juristes condemnant-lo4. Hi ha informació més detallada sobre les esmenes presentades5 i el que podria haver resultat de la votació, i també un intent de debat sobre les posicions de la ponent6.

Altres formats d'aquest document

Aquest document està disponible en diferents formats a

Punts positius

Algunes de les aportacions que han sortít del comité d'Afers Legals i mercat intern poden aportar mesures positives per a Europa:

Tribunals europeus per harmonitzar interpretacions

Com que les lleis estatals ja estan unificades respecte a què es pot patentar i què no, sembla que la pròpia existència d'una directiva sigui innecessària. L'aportació de la directiva és principalment, posar el sistema jurídic comunitari com a tribunal d'última instància per tota la UE i per tant mirar d'unificar així interpretacions divergents de la llei unificada, que segueix la Convenció de la Patent Europea (CPE7), que per altra banda ja tindria responsabilitat gràcies a la Patent Comunitària de proper establiment. Això pot ser un avantatge només si el contingut de la directiva aporta claretat i continguts beneficiosos per a l'economia i valors de la UE.

Interoperabilitat

L'esmena 20, incorporada de l'opinió del comité d'Indústria8, podria evitar que s'utilitzin les patents de programari per acaparar protocols de comunicació i formats de dades. Això evitaria alguns dels efectes negatius de les patents de programari en la societat de la informació, com ara el bloqueig d'estàndards i els monopolis basats en prohibir programari compatible amb patents, que podrien provocar exclusió en l'accés a la societat de la informació. Encara queden efectes negatius de les patents de programari sobre la llibertat d'expressió dels programadors, la seguretat jurídica dels emprenedors i desenvolupadors, les trabes a la innovació i els efectes econòmics dels monopolis creats, però és una esmena necesària i important.

Bones intencions

L'esmena 7 incorpora un considerant que diu que ``Si la contribució a l'estat de la tècnica té a veure només amb matèries no patentables, no hi pot haver invenció patentable, es presenti com es presenti la matèria en les reivindicacions''. Aquesta és una intenció necessària per evitar que s'ignorin els límits a matèries patentables a base de circumloquis al redactar les sol·licituds. També es parla d'evitar la patentabilitat de mètodes de negoci, i de clarificar la llei actual sense canviar-la. Malhauradament, la resta de l'informe de JURI no ajuda a satisfer aquestes intencions.

Punts negatius

Malgrat tot, aquests punts positius semblen superats per decisions polítiques equivocades, que porten a la patentabilitat ilimitada, i la manca de claretat, malgrat algunes declaracions de bones intencions.

Indefinició en què és tècnic

Tota la directiva es basa en el la paraula ``tècnic''. Es parla d'efectes tècnics, de contribucions tècniques i de problemes tècnics, però enlloc es defineix què es considera ``tècnic'' i què no. Aquest terme és molt ambigu si no es precisa, i es pot aplicar tant a técniques comptables, com a tècnica literària, com a tècniques de mercat. L'esmena 12 del comité de Cultura9 contenia una defiinició útil de contribució tèncica, i les esmenes 41, 43, 45 i 4610 delimitaven clarament que a efectes de la directiva la ``tècnica'' era l'ús de forces controlables de la natura per a resultats predibles, i el processament de dades no ho era. Malhauradament aquestes esmenes no han rebut prou suport al comité JURI.

Supressió de la comprovació de que la matèria sigui patentable.

En la CPE es defineixen innovacions que no són invencions, i per tant no es poden patentar. Per exemple els programes d'ordinador, les presentacions d'informació, els mètodes de negoci o els mètodes matemàtics. Per comprovar si alguna cosa es pot patentar cal comprovar que la innovació sigui en alguna matèria sigui patentable, que sigui nova, amb pas d'inventiva (és a dir, no òbvia) i amb aplicació industrial. L'informe del comité JURI només exigeix novetat, inventiva i aplicació industrial, no pas màteria patentable. De fet en definir una ``invenció implementada en ordinador'', que és un terme contradictori amb la CPE, diu que una invenció podrà tenir característiques constituïdes totalment per programes d'ordinador. En el pas d'inventiva inclou una comprovació de tecnicitat que no suposa cap limitació pràctica.

La contribució tècnica no cal que sigui tècnica

L'article 4 diu que la contribució tècnica ``s'avaluarà considerant l'estat de la tècnica i l'abast de la reivindicació de la patent, considerada com un tot, que ha de incloure característiques tècniques, independentment de que aquestes característiques estiguin acompanyades per característiques no técniques''. És a dir cal que la reivindicació inclogui alguna cosa que no se sabia abans, i cal que inclogui coses tècniques. Però no cal que el nou coneixement aportat sigui tècnic, perquè el que es compara amb el que ja es coneix és ``la reivindicació com un tot'', i aquest tot pot incloure coses no tècniques, on podria estar el pas inventiu. En altres paraules, encara que un programa d'ordinador es considerés no tècnic, es podria monopolitzar l'ús d'un programa reivindicant un ordinador qualsevol (que és tècnic, però no és nou) programat amb el programa (que és nou, però no és tècnic), perquè no s'està demanant que la contribució sigui tècnica, sinó que en la reivindicació aparegui una contribució i apareguin coses tècniques. és una manera d'eliminar el requeriment de matèria patentable fent veure que es trasllada a un altre de les comprovacions.

Reivindicacions de programa

L'esmena 18 permet reivindicar programes d'ordinador sols, en un suport o en un senyal. Això no amplia el programari patentable, però agreuja les responsabilitats de qui distribueixi programes. La Comissió plantejava permetre reivindicar ordinadors programats o programes en execució, cosa prou greu per als usuaris dels programes i els venedors d'ordinadors amb programari incorporat. Però afegir les reivindicaciosn de programes fa que els distribuidors de programes i les webs que ofereixin programari per descarregar passin de contribuir a la infracció a infrigir directament la patent. Per tant agreugen la incertesa jurídica de proveïdors d'internet i distribuïdors de programari, que en la proposta de la comissió ``només'' veien el seu mercat minat pels problemes dels seus usuaris i les garanties contractuals que els poguessin exigir. Conceptualment i simbòlica és clarament anunciar que a partir d'ara els programes d'ordinadors seran patentables com a tals.

Contradiccions

A més de mesures encertades i equivocades, hi ha disposicions que es contrdiuen entre sí o amb la resta de legislació:

Modifica les regles veladament

Diu que ``l'objectiu de la Directiva no és esmenar la Convenció de la Patent Europea'' (esmena 3, que és coherent amb la intenció de clarificar i hamonitzar, no canviar les regles encobertament), però en canvi l'esmena 25 demana a la Comissió Europea que al cap de tres anys informi de ``en quins aspectes pot ser necessari preparar-se per a una conferència diplomàtica per revisar la Convenció de la Patent Europea''.

És evident que el contingut de la directiva contradiu la CPE, diu que els programes d'ordinador no són invencions, i per tant no es poden patentar com a tals, i en canvi, a l'esmena 18 es permeten ``reivindicacions per un programa d'ordinador, tot sol, en un suport o en un senyal''. Això contradiu l'article 52 de la CPE perquè elimina la comprovació de si el que es patenta és una invenció o no. La justificació de l'esmena deixa clar que un ``programa d'ordinador és una forma preferida de la invenció protegida'', com si la llista de no invencions de la CPE no existís.

Els programes són tecnologia i no ho són

S'ha eliminat l'article 3, que deia que les ``invencions implementeades en ordinador es considerarà que pertanyen a un camp de tecnologia'' (que per l'acord TRIPs voldria dir que són patentables). Però al mateix temps s'ha incorporat al considerant 12 la frase ``una invenció implementada per ordinador pertany per la seva pròpia naturalesa a un camp de tecnologia''. És a dir no s'ha eliminat realment l'error, només s'ha traslladat.

Menys competència a Europa ajuda a competir amb l'estranger

Incorpora afirmacions gratuïtes, com ara al considerant 16 on defensa un fals proteccionisme: `` Amb la tendència actual de la industria de fabricació tradicional per desviar les seves operacions a economies de costs baixos fora de l'Unió Europea, la importància de la protecció de la propietat intel·lectual i en particular protecció de patents és evident''. Permetre a les empreses d'altres continents, que ja controlen la majoria de patents de programari incorrectament concedides per l'OEP, que a més de competir en costos puguin adquirir patents a la UE per excloure les nostres empreses del nostre mercat és el contrari del que necessiten les empreses europees. Les patents europees no evitaran el desenvolupament de programari fora d'Europa, on no tenen vigor. El que faran és augmentar els costos legals en el mercat europeu, que és mala manera d'evitar la competència de països de costs baixos. Des que hi ha patents de programari a la EUA i no a la UE ha baixat la inversió un 10 o 15%11 la recerca i desenvolupament a EUA i la OECD12 ha invertit més en R+D que els EUA, en programari. Aquest informe traslladaria aquest avantatge competitiu europeu a països en desenvolupament sense patents de programari, que és una forma de solidaritat força destructiva per a Europa.

Conclusions

L'informe és massa contradictori per qualsevol de les possibles posicions polítiques i fracassa en els seus objectius d'harmonitzar i clarificar, deixant al plenari gairebé tota la feina d'esmenar la directiva per obtenir-ne una de clara i útil. Atès que passa per alt les opinions dels comités parlamentaris de Cultura i el d'Indústria, i del Comité Econòmic i Social Europeu, així com tots els estudis econòmics, una petició de científics informàtics eminents europeus, una altra de 148000 persones i 400 organistzaciosn i empreses, i molta altra oposició, només podem esperar que tingui poc èxit al plenari.

Si el plenari seguís l'informe de JURI, les conseqüències per a Europa serien greus13:

About this document ...

Valoració de l'informe del comité JURI del Parlament Europeu

This document was generated using the LaTeX2HTML">http://www-texdev.mpce.mq.edu.au/l2h/docs/manual/">LaTeX2HTMLtranslator Version 2K.1beta (1.48)

Copyright © 1993, 1994, 1995, 1996, Nikos">http://cbl.leeds.ac.uk/nikos/personal.html">Nikos Drakos, Computer Based Learning Unit, University of Leeds.
Copyright © 1997, 1998, 1999, Ross">http://www.maths.mq.edu.au/~ross/">Ross Moore, Mathematics Department, Macquarie University, Sydney.

The command line arguments were:
latex2html -no_subdir -split 0 -show_section_numbers /tmp/lyx_tmpdir31577o301ak/lyx_tmpbuf31577NeWrVu/informejuri.tex

The translation was initiated by Xavi Drudis on 2003-06-20


Footnotes

...1
Comité JURI
http://www.europarl.eu.int/committees/juri_home.htm
... 922
Proposta de directiva de la comissió
http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92en.pdf
...3
Informe de JURI. Disponible de la FFII a http://swpat.ffii.org/news/03/juri0617/juri030617.pdf
l'URL oficial hauria d'estar a
http://www2.europarl.eu.int/omk/OM-Europarl?PROG=REPORT&L=EN&REF_A=A5-2003-0238&F_REF_A=A5-0238/03
... condemnant-lo4
Delcracions valorant la directiva i l'informe de JURI
http://swpat.ffii.org/news/03/juri0617/
... presentades5
Anàlisi de les esmenes que es presentaven a JURI
http://swpat.ffii.org/papers/eubsa-swpat0202/juri0304/juri0304.en.pdf
... ponent6
Comentari a un document de la ponent
http://patents.caliu.info/aboutMcCarthyConsiderations.html
... (CPE7
Conveni de la Patent Europea (tractat de Munich)
http://www.european-patent-office.org/legal/epc/
... d'Indústria8
Opinió del comitè d'Indústria del Parlament Europeu
http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030317/490455en.pdf
... Cultura9
Opinió del comitè de Cultura del Parlament Europeu
http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030219/487019en.pdf
... 4610
Esmenes d'altres membres de JURI (sense els de la ponent)
http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030422/495297en.pdf
...11
An Empirical Look at Software Patents. James Bessen (Research on Innovation and MIT), Robert M. Hunt (Federal Reserve Bank of Philadelphia) Maig 2003
http://www.researchoninnovation.org/swpat.pdf
... OECD12
Philippe Aigrain, fins fa poc cap del programa de recerca en programari de la Comissió Europea, escriu:''In 1999, cumulated granted software patents in Europe were 10 times less frequent in proportion of total patents than in the US. The overall technology venture capital investment was close to 4 times bigger in the US, but the share going to software was greater in Europe (30% to 48% 9, 34 in the US)''.
http://cip.umd.edu/Aigrain.htm
... greus13

veure també
http://patents.caliu.info/explicacio.html

$Id: juri.html,v 1.4 2004/05/28 09:28:29 xdrudis Exp $