CaliuCampanya contra les patents de programari | English


Feina en marxa al Parlament Europeu (Comitè d'Afers Legals i Mercat Intern - JURI)

Document de fets de la ponent Arlene McCarthy

El document de treball del comitè JURI [1] sobre la directiva de patentabilitat de programari COM(02) 92 de n'Arlene McCarthy s'hauria de millorar. Aquí hi ha unes suggerències. El document és part de la feina del comitè d'Afers Legals i Mercat Intern del Parlament Europeu, que està al càrrec de la directiva de patentabilitat de programari COM(02) 92. Hem enviat aquests comentaris a l'estudi al fòrum web del comitè [12], que és obert a tothom per tal de discutir la directiva.

L'FFII té comentaris més elaborats als documents McCarthy, en la mateixa línia.


A la consulta de la Comissió, es dóna massa crèdit a un estudi esbiaixat de les rèpliques. Quan diu:

      De tota manera, les respostes rebudes van ser dominades per recolçadors del programari de codi obert, que creuen que no hi ha d'haver patents per a programari en absolut o patents de programari funcionant en ordinadors de propòsit general.

repeteix l'error de l'estudi de la rèplica quan assigna tota l'oposició a les patents de programari als defensors del programari lliure. Molta oposició ve d'empreses de programari no-lliure i es reflecteix en les rèpliques a la consulta. Seria millor de dir:

      De tota manera, més del 90 % de les respostes volien mantenir el programari impatentable. Estaven a favor els professionals de la propietat industrials i càrrecs governamentals. En contra hi eren els usuaris, desenvolupadors, acadèmics i estudiants (aquells que probablement han d'innovar en programari). El 95% de les PIMEs estaven en contra i el 81% de les grans empreses també [2]. 

També podria mencionar les 120 000 signatures, 300 espònsors, etc. de la petició d'Eurolinux [3], una de les peticions més gran que s'han fet mai en línia, o l'opinió del Comitè de les Regions de la UE [4], o els punts de vista dissidents a la Comissió, com el cap del sector "Tecnologies del Programari", Philippe Aigrain [5].

Encara més, la frase "patents de programari funcionant per propòsits generals als ordinadors" va desencaminada. El criteri hauria de ser on recau la innovació, en descobriments lògics o materials. Els descobriments materials (nous usos de forces físiques per tal d'aconseguir efectes predictibles) s'han de poder patentar, mentre que els assoliments lògics, no. No és exactament una qüestió que el maquinari sigui de propòsit general o no.


La secció tilulada "estat actual de la llei" s'hauria de titular millor "pràctica actual de l'Oficina Europea de Patents". L'Oficina Europea de Patents no segueix la llei (la Convenció Europea de Patents [6]) que clarament exclou el programari. La solia seguir, com a les línies d'actuació de 1978 [7], però va canviar la seva pràctica i les seves línies d'actuació sense cap canvi a la llei que ho justifiqués. L'Oficina Europea de Patents interpreta la clàusula "com a tal" a l'EPC com si no cobrís cap mena de programari, i concedeix o denega patents bassant-se en en l'explicació de la reivindicació per comptes de la substància de la sol·licitud i si és matèria patentable. Hi ha guies de com obtenir patents europees per a qualsevol programari [9]. Clarament, l'EPC no hauria inclòs una exclusió de "programari com a tal" si volgués dir que el "programari com a tal" no és cap programari, així que la interpretació de l'Oficina Europea de Patents és equivalent a ignorar la llei.

La interpretació correcta de la clàusula "com a tal" hauria de ser que cap programari és patentable, però fer servir programari en un invent que, altrament, és patentable, no el deixa impatentable. La novetat ha de recaure en terrenys tècnics, no n'hi ha prou de fer servir mitjans tècnics per a aconseguir nous efectes si la novetat és lògica. Per exemple, un procés d'enginyeria química que necessita certs canvis en pressió i temperatures control·lades per ordinador, quan no es coneix prèviament que aquests canvis obtinguin els efectes desitjats. El fet que un programa control·li el procés no significa que el procés no sigui patentable. No patentaríem programari com a tal, sinó una invenció tècnica que fa servir un programa. Tothom seria lliure de fer servir els mateixos conceptes del programa (respectant els drets d'autor si n'hi ha) per altres propòsits (com ara una simulació virtual del procés), però infringiríem si féssim el procés químic amb màquines i substàncies reals. Aquest és el sentit útil de la clàusula "com a tal" a l'EPC art 52: no es pot patentar programari com a tal, però es poden patentar invents que incloguin programari quan la innovació no rau en la informació sinó en el món material. Així, un programa sol, en un paquet, en transmissió, treballant en un ordinador convencional o de qualsevol altra manera no infringeix. No n'hi ha prou d'agafar un ordinador convencional, alegar que usa corrents elèctrics o aparells coneguts de forma coneguda i fer veure que això permet patentar qualsevol programa quan la sol·licitud està ben redactada.


Hi ha una peça que és molt difícil d'entendre per a un enginyer de programari:

Per posar un exemple, un programa que, quan funciona, fa més eficient l'ús de la memòria i això permet que l'ordinador vagi més ràpid, s'ha de reivindicar en el context d'una patent que cobreixi el procés, per l'efecte tècnic que té l'operació a l'ordinador. En contrast, un joc d'ordinador nou no seria patentable en el present perquè no té efecte tècnic (s'hauria de protegir, de tota manera, pels drets d'autor).

Ús de memòria més eficient, o un algoritme de tria més ràpid o qualsevol altre assoliment semblant, són regles lògiques d'organització dels recursos de, i tasques per a realitzar amb, maquinari conegut. Per tant, no hauria de ser patentable, igual com el procediment de co-decisió no és patentable fins i tot quan condueix a un millor resultat, menys consumidor de recursos i més ràpid que altres alternatives (per exemple, agafar propostes a l'atzar fins que s'assoleixi la unanimitat, o un sistema assembleari on tota la població europea es troba cada dilluns). Per altra banda, els nous jocs d'ordinador, tradicionalment, han fet mans i mànigues a tenir més bon ús de la memòria, per així poder desar més informació en memòria i aconseguir temps de reacció més curts, i sovint passa que un joc d'ordinador triomfa perquè fa servir la memòria de manera més eficient, i usa aquesta eficiència incrementada per a millorar l'experiència de l'usuari (gràfics o só més detallats i/o més ràpids). Dir que una optimització de la memòria és patentable i que un joc de d'ordinador no ho és, sona absolutament arbitrari per a un programador.


El concepte d'algorisme també és confós:

    De tota manera, un programa d'ordinador dissenyat per a obtenir l'efecte tècnic de l'invent patentat i que fa servir característiques tècniques reivindicades a la patent podria caure de fet a l'abast d'una reivindicació vàlida.[...]  A més a més, una reivindicació de patent d'un invent basat en un algoritme particular no es podria extendre a d'altres aplicacions d'aquest algoritme.

Com s'aguanten juntes aquestes dues frases? Si les reivindicacions cobreixen només l'algorisme (de resultes d'una redacció amb referències a recursos de computació abstracta en argot de maquinari, per a passar el test de tecnicitat de l'Oficina Europea de Patents), llavors segurament qualsevol intent d'aplicar l'algorisme a un altre problema infringiria la patent. El cas presentat només seria possible amb redactats d'aplicacions deficients, que escolleixin no cobrir tot el que es podria concedir. Potser el malentés és no veure que el programari és exclusivament algorismes. No hi ha res més. Algorismes aplicats a una classe particular de maquinari de computació.


El fet que la pràctica de l'Oficina Europea de Patents sigui compatible amb els TRIPS no és una raó per donar-li suport. El criteri de tecnicitat de l'antiga pràctica de l'Oficina Europea de Patents [11] i el CEP actual també és compatible amb TRIPS, com l'estudi Balkers [10] (i d'altres) expliquen.

El document no explica la distinció tradicional entre drets d'autor i patents. No estan pensats per solapar-se. Certament, pots establir un sistema com el dels EUA, on pel programari hom pot obtenir patents i drets d'autor, però llavors el programari seria l'única obra coberta per les dues formes de propietat i com que les patents són una propietat més forta, erosionarien la protecció oferida pels drets d'autor. L'estudi d'en Balker reconeix implícitament el potencial d'aquests danys (les PIMEs prefereixen els drets d'autor i es veurien amenaçades per patents que podrien infringir sense adonar-se'n i llavors serien incapaces d'explotar les seves obres originals protegides pels drets d'autor).

Referències

[1] JURI Committee Working Document by Arlene McCarthy
http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20020619/468231EN.pdf

[2] Analysis of the Commission's consultation.
http://swpat.ffii.org/vreji/papri/eukonsult00/

[3] Eurolinux petition
http://petition.eurolinux.org

[4] Opinion of the Committee of the Regions of the EU
English http://swpat.ffii.org/vreji/cusku/indexen.html#cor
French http://swpat.ffii.org/vreji/cusku/indexfr.html#cor
German http://swpat.ffii.org/vreji/cusku/indexde.html#cor

[5] Philippe Aigrain,
Head of Sector "Software Technologies" in the unit "Technologies and Engineering for Software, Systems and Services" of the European Commission Information Society Technologies R&D Programme,
http://cip.umd.edu/Aigrain.htm

[6] European Patent Convention
English http://www.european-patent-office.org/legal/epc/
German http://www.european-patent-office.org/legal/epc/index_d.html
French http://www.european-patent-office.org/legal/epc/index_f.html

[7] 1978 EPO Guidelines
http://swpat.ffii.org/vreji/papri/epo-gl78/

[8] 2001 EPO Guideline
http://www.epo.co.at/news/pressrel/2001_10_05_e.htm

[9] Guide on how to patent software
The Bakels study commissioned by the European Parliament [10] cites
Keith Beresford. Patenting Software under the Euorpean Patent Convention, London: Sweet & Maskell 2000.

[10] Bakels' study commissioned by the European Parliament
http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20020619/SoftwarePatent.pub.pdf

[11] Technicity criteria
http://swpat.ffii.org/analysis/invention/ http://swpat.ffii.org/analysis/
Dispositionsprogramm decision by the German Federal Court
http://swpat.ffii.org/papers/bgh-dispo76/

[12] WEB forum of the Legal Affairs and Internal Market committee of the European Parliament.
Topic number 6 starts the discussion on software patentability and the proposed directive.
http://www1.europarl.eu.int/forum/mi/dispatch.cgi/opendisc

$Id: mcCarthy-facts.ca.html,v 1.5 2004/05/28 09:28:29 xdrudis Exp $