Caliu Campanya contra les patents de programari | English


Treball en curs al Parlament Europeu (Comité d'Afers legals i mercat intern - JURI

)

Document de qüestions de la ponent Arlene McCarthy

El document de treball del comitè JURI [1] sobre l'interès per la directiva de patentabilitat de programari COM(02) 92, necessitat i qüestions a discutir, de n'Arlene McCarthy, presenta alguns dubtes que intentarem redreçar aquí. El document de treball és part de la feina del comitè d'Afers Legals i Mercat Intern del Parlament Europeu, que és qui s'encarrega de la directiva de patentabilitat de programari COM(02) 92. Hem enviat aquests comentaris sobre l'estudi al fòrum web del comitè [12], obert a tothom per tal de discutir la directiva.

L'FFII té comentaris més elaborats al document McCarthy, en la mateixa línia.


A la secció "Per què la Comissió pensa que és necessària una directiva" s'explica molt bé que hi ha una seriosa incertesa legal, però l'atribueix a les divergències entre les decisions del tribunals nacionals, per comptes de la divergència entre la pràctica de la Oficina Europea de Patents i la seva pròpia llei estatutària. Veieu [2] per a una explicació detallada per al cas suec. Veieu també sindicat de treballadors de la Oficina Europea de Patents denunciant la seva administració per no permetre'ls de servir l'interès públic[5].

A la secció "alguns arguments", pregunta pels efectes de la patentabilitat del programari en la creativitat i la vitalitat, i el programari lliure. Aquí [3] hi ha una petita bibliografia. El programari amb un "efecte tècnic" tal com l'Oficina Europea de Patents el jutja, vol dir qualsevol programari. L'"efecte tècnic" és només un requisit a l'explicació de les reivindicacions. Això també queda clar a l'estudi encarregat pel Parlament Europeu a Bakels. És per això que només es troben referències als perill de les patents de programari, no de les patents de "programari amb efectes tècnics". L'únic criteri que coneixem, que funcioni, per separar el patentable del que no ho és, és el criteri tècnic tradicional, que requereix un ensenyament en usos de forces de la natura per a aconseguir efectes predictibles, per tal d'aconseguir una patent [4].

Hi ha diferències entre programari i invents materials que afecten el seu balanç econòmic i la seva patentabilitat. La contradicció bàsica surgeix del fet que el programari és només informació:

Les patents són monopolis en l'ús d'alguna màquina a canvi de la publicació de la informació de la màquina. Quan la màquina esdevé programari, i per tant màquina=informació, les patents col·lapsen en "monopolis en l'ús d'alguna informació a canvi de la publicació de la informació". Així que es permet que es monopolitzi la informació a canvi de publicar una informació que no es pot fer servir perquè està monopolitzada. El fet que la publicació equivalgui a la fabricació en el programari (i d'altres creacions lògiques) fa absurd el patentar el programari (i totes els altres avenços lògics).

Aquesta contradicció etimològica mena a contradiccions econòmiques:

Així, quan el document diu:

      Els arguments contra les patents de programari que satisfà les proves de l'EPC (European Patent Convention, Conveni Europeu de Patents) es poden traslladar molt bé a les patents en general. Totes les patents concedeixen un monopoli limitat com a premi per l'invent.

això no és exacte. Hi ha arguments específics que afecten el programari i no els invents. Les mateixes regles per a jutjar el valor del sistema de patents poden donar diferents resultats quan s'apliquen a diferents subjectes. Si encara no ho teniu clar, podeu trobar una explicació més detallada a [9].

Però fins i tot si no hi haguessin arguments específics per a creacions lògiques, el document reconeix que hi ha arguments que introdueixen dubtes sobre la inutilitat de tot el sistema de patents. Així que encara seria ilògic expandir-ho cap a una àrea nova.

El tros::

      A més, el programari de codi obert ha crescut apart del règim existent de patents durant els últims anys. També, sota l' actual règim de patents, moltes firmes han invertit bilions d'euros en R+D  -inversions fonamentades, entre altres coses, en la disponibilitat de les patents. S'argumenta que seria molt poc intel·ligent de posar en perill aquestes inversions reduint la patentabilitat del programari.

també és inexacte. El programari no s'ha patentat enlloc durant la major part del temps en què ha crescut, i les patents s'han fet servir poc, quan i on han existit, exceptuant alguns grans actors. Tant el programari lliure com el no-lliure han crescut sense la protecció de les patents. Hi ha casos documentats [6] d'amenaces al programari lliure per part de les patents de programari. I a Europa, els efectes de patentar programari han estat menors del que podrien ser si s'aprova la directiva, perquè les patents de programari encara són ilegals sota l'EPC i les lleis dels estats membres, i les patents publicades no són tan fàcils de defendre en un tribunal com les faria la direciva. Espereu encara més entrebancs si s'aprova la directiva. De fet, l'estudi d'en Bakels explica com les patents bé poden aparéixer per l'èxit del programari i no a l'inrevés.

La resta del document és bastant assenyada i la celebrem. S'ha de restaurar la certesa legal i el pes de les proves és per aquells qui volen extendre el sistema de patents (no s'han presentat gaires arguments en favor d'aquest moviment). Fixeu-vos que la directiva només introdueix més incertesa legal. Requerir una "contribució tècnica" sense definir "tècnica", i abandonar la definició útil tradicional de caràcter tècnic declarant que el programari és part de la tècnica, deixa les decisions arbitràriament a l'Oficina Europea de Patents, i evita qualsevol contrapes per jutjats estatals o algú altre.

De fet, els documents de preguntes més freqüents [7] publicats per la DG Mercat Intern mateixa, proposen alguns exemples i no són capaços de decidir la patentabilitat del seu propi exemple basat en la directiva proposada (diu que seria altament probable, però no cert, que la patent "un clic" d'Amazon seria refusada, i que no volen interferir en el procés de sol·licitud a l'Oficina Europea de Patents, i així neguen qualsevol intenció real de portar l'Oficina Europea de Patents sota control legislatiu democràtic). És sorprenent que defensin la més mínima engruna de certesa legal a la seva directiva.

Llavors, hi ha uns poques qüestions obertes que ens agradaria redreçar:

1. És necessària una directiva com aquesta o podem deixar simplement els assumptes a les cambres d'apel·lació i els jutjats estatals de patents?

La directiva és innecessària i nociva. Però no es pot deixar a la Junta d'Apel·lacions de l'Oficina Europea de Patents, perquè ha demostrat jurisprudència erràtica i arbitrària amb una interpretació decebedora per part de l'EPC.

Deixar-ho als jutjats de cada estat és més o menys la situació actual, i manca una desitjable certesa legal, així que l'opció més bona seria d'esborrar el punt 3 de l'article 53 de l'EPC (la frase "com a tal"), per a fer més clar que el programari no és patentable. El punt només clarifica el que ja queda ímplicit en la resta del Conveni.

De fet, el problema rau en el control democràtic i la conducció egoista de l'Oficina Europea de Patents, i la solució no estaria tant en harmonitzar les lleis dels estats, que ja ho estan, com en executar mesures per a tenir l'Oficina Europea de Patents sota control, o reemplaçar-la per una nova institució de la UE. Una llista de mesures per a restaurar el seny al sistema de patents i evitar la sobre-inflació de patents és a [8].

 

2. La directiva aconseguirà els seus fins, particularment sense efectes secundaris indesitjats?

No aconseguiria els objectius establerts. Els únics objectius que aconseguiria serien tenir un control del mercat més gran per part d'unes poques corporacions internacionals, menys innovació i, sobretot, més poder i menys responsabilitat/auditabilitat per a l'Oficina Europea de Patents. Hi hauria molts efectes colaterals (o frontals) en innovació de programari, vitalitat, qualitat, competició i llibertat.

      

3. L'art. 5 contradiu el TRIPS (Trade-Related aspects of Intellectual Property rights, aspectes relatius als drets de la propietat intelectual) imposant restriccions artificials en la mena de reivindicacions permissibles en aquest camp? Tenen la intenció que sigui retroactiva? Si és així, amb quins efectes?

No ho crec. Com diu l'estudi d'en Bakels, el TRIPS no autoritza continguts. Això ens permet de retornar a l'assenyada doctrina de tecnicitat dels anys 70.

4. La proposta és legalment impermeable (certesa legal)?

En absolut. No poden ni tan sols decidir sobre el seu propi exemple. Faria el sistema encara més incert, de manera que les oficines de patents i els professionals de les patents podrien recaptar més beneficis i poder, esdevenint indispensables per navegar pels requeriments retòrics i formalistes però sense sentit.

      

5. Hi ha algun mèrit en seguir les passes dels Estats Units (patentabilitat de mètodes de negoci) o la patentabilitat dels mètodes de negoci han de ser clarament i específicament tancades per endavant?

Això ho rebutja tothom, i seria d'esperar que els Estats Units corregissin aquest abús algun dia. De tota manera, la patentabilitat dels mètodes de negoci no és un problema separat. Quan es permet de patentar creacions lògiques (com el programari), llavors qualsevol creació lògica, incloent-hi els mètodes de negoci, es poden reivindicar vestint-los de reivindicacions de programari. Les patents de mètodes de negoci ja les accepta l'Oficina Europea de Patents sense que el legislador li hagi dit mai de fer-ho. Això s'ha d'aturar.

      

6. S'hauria de revisar el sistema de llicències (obligatòries) per tal de prevenir l'abús del sistema de patents?

Possiblement sí, però aquest és un problema independent. No es pot construir un sistema de patents inconsistent i esperar arreglar-ho cas per cas amb mesures d'últim recurs com les llicències obligatòries. Les llicències obligatòries s'haurien probablement d'usar més del que ho són ara, però no per norma, perquè introduïrien encara més incertesa legal.

      

7. És un problema el fluxe de patents trivials? Si ho és, com s'ha de reconduir?

Sí, ho és. I és molt difícil de redreçar, però el requeriment de tecnicitat de la novetat reduïria una mica la inflació de patents. La millor manera de redreçar les patents trivials, seria canviar el balanç dels incentius per a l'Oficina Europea de Patents, que ara aconsegueix diners quan concedeix una patent i no quan la refusa. No s'hauria de provar de redreçar-la donant més recursos a una incompetent Oficina Europea de Patents. Un sistema s'ha de regular amb balances correctes col·locades a lloc, de manera que els participants es regulin per ells mateixos. S'han proposat jocs socials on el patentador paga algú que pot demostrar la trivialitat de les seves patents de manera que als patentadors s'els encoratja perquè no patentin idees trivials, i s'encoratja el públic a exposar-les per tal de ridiculitzar-les.

      

8. A quin risc, si n'hi ha, s'exposa el programari de codi obert? Si n'hi ha, com és que el programari de codi obert i el propietari semblen coexistir en el present?

El risc ja hi és [6] i s'incrementaria si les 30 000 patents de programari de l'Oficina Europea de Patents esdevinguessin defensables. Espereu més problemes si la resta del món accepta les patents de programari. Actualment, no està clar el què diran els tribunals estatals, així que els riscos són menors d'alguna manera perquè els patentadors s'abstenen d'anar als tribunals. Les cartes de cessament i renúncia i d'altres amenaces privades ja provoquen danys, però no són fàcils de detectar. Però no és només el programari lliure que està en perill. Qualsevol desenvolupador de programari es veuria seriosament restringit en la seva professió.

      

9. És possible argumentar que les patents poden ofegar la innovació? Com?

S'argumenta en molts estudis [3], i una mica més a dalt. Les patents farien escassos els ingredients bàsics de la innovació en el programari i criminalitzarien la creativitat . Els innovadors de programari estarien més ocupats intentant trobar si infringeixen alguna patent o no que innovant. Mireu també [9] i [10]. Les barreres per a entrar serien més altes, així que menys individus creatius i empreses de nous negocis serien capaços de trobar ingressos de la seva creativitat.

      

10. És possible quantificar en termes econòmics i d'ocupació els beneficis/perjudicis de la patentabilitat del programari?

No exactament, segons que tinc entés. Però els arguments són prou convincents com per mostrar que els perjudicis sobrepassen els (inexistents) beneficis. Per exemple, està clar que malmetria les petites i mitjanes empreses i 2/3 dels treballadors en tecnologies de la informació i la comunicació a Catalunya en empreses de més de 10 treballadors estan en empreses de menys de 200 treballadors [11]. Es necessitarien més estadístiques que no tinc, i per a tot Europa, però l'impacte seria gran.

Altres negocis (no programari) també quedarien afectats per programari més car, menys innovador y de menys qualitat, degut al reforçament dels monopolis. Però no ho puc quantificar.

      

11. Quin impacte tindrà, si n'hi haurà algun, acció en aquesta àrea, d'una manera o una altra, en les petites i mitjanes empreses?

La patentabilitat de programari perjudicaria les petites i mitjanes empreses, incrementrant les seves despeses, reduint la seva capacitat d'innovació i competència i incrementant les barreres per a entrar i la burocràcia. Reafirmar el programari com a no patentable les permetria treballar en un escenari més equitatiu.

12. Quin és l'impacte dels TRIPS?

No ho sé. Diria que cap en matèries patentables.

      

13. L'EPC no està limitada als països de la UE. Quines són les implicacions d'això en cas que s'adopti la directiva?

La incertesa legal s'incrementaria a la UE però no necessàriament en d'altres països de l'EPC. L'Oficina Europea de Patents es veuria reforçada i potser tindria més facilitats per a establir la política a seguir per a tots ells. De fet, molts candidats a entrar a la UE no hi són a la EPC. Aquesta és una raó més per a reemplaçar l'Oficina Europea de Patents per una oficina de patents depenet de la UE sota control parlamentari.

      

14. Cal reescriure la relació 18 i l'article 6 de la proposta de directiva per tal de permetre la descompilació de programes per als propòsits d'interoperatibilitat com es permet sota la Directiva 91/250?

Crec que no, però no ho sé del cert. De tota manera, les patents no han d'afectar el programari, així que això no és importat, crec.

Referències

[1] JURI Committee Working Document by Arlene McCarthy
http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20020619/471443EN.pdf

[2] CEC & BSA trying to impose unlimited patentability on Sweden
http://swpat.ffii.org/papers/eubsa-swpat0202/sslug0205/index.en.html

[3] Bibliography on software patents

http://swpat.ffii.org/vreji/prina/index.en.html
http://swpat.ffii.org/vreji/minra/sisku.en.html
http://swpat.ffii.org/vreji/papri/index.en.html

També sobre els efectes de les patents en el programari (i en català):
http://swpat.ffii.org/patents/effects/index.ca.html

[4] Technicity criteria
http://swpat.ffii.org/analysis/invention/
http://swpat.ffii.org/analysis/
Dispositionsprogramm decision by the German Federal Court
http://swpat.ffii.org/papers/bgh-dispo76/

[5] EPO workers union dennounces EPO out of democratic control and not serving public interest
http://www.usoeb.org/Suepo/kontrol.htm

[6] Efectes de les patents de programari.
http://swpat.ffii.org/patents/effects/index.ca.html

[7] DG Internal MArket FAQ on the directive and press release
English http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/02-32.htm
German http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/de/indprop/02-32.htm
French http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/fr/indprop/02-32.htm

English http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/02-277.htm
German http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/de/indprop/02-277.htm
French http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/fr/indprop/02-277.htm

[8] Peticions d'acció d'Eurolinux
En català:
http://swpat.ffii.org/papers/eubsa-swpat0202/demands/index.ca.html

[9] Posició de Caliu sobre les patents de programari. Resum contextual i problemes. Data: 30 de setembre de 2002.
Català http://patents.caliu.info/explicacio.html
Versió de Proinnova del document.
En castellà http://salazarmora.freezope.org/caliu

[10] One reply to the Comission Consultation
http://petition.eurolinux.org/consultation/sqlGetMail/1043/viewMail?NO_COOKIE=true

[11] Estadístiques sobre economia del coneixement i societat de la informació a Catalunya.
http://dursi.gencat.es/generados/catala/recerca/noticia/1041_12_6480.html

[12] WEB forum of the Legal Affairs and Internal Market committee of the European Parliament.
Topic number 6 starts the discussion on software patentability and the proposed directive.
http://www1.europarl.eu.int/forum/mi/dispatch.cgi/opendisc



$Id: mcCarthy-opinion.ca.html,v 1.6 2004/05/28 09:28:29 xdrudis Exp $