CaliuCampanya contra les patents de programari


Ja no es pot transmetre vídeo ni àudio comprimit

Heu publicat mai un enregistrament de so o imatge a internet?. Heu triat i baixat mai música o vídeos d'un servidor?. Doncs potser abans de tornar-ho a fer hauríeu de parlar amb un advocat, encara que tingueu els drets d'autor de la música o pel·lícula.

Ha aparegut una notícia[1] sobre la companyia Acacia Media Technologies que exigeix a webs pornogràfiques, ràdios en línia i altres empreses d'EUA que els paguin part dels beneficis en concepte de llicències de patents. Pel que sembla a una radio petita a internet li han demanat un 0.75% dels beneficis, mentre que a les webs pornogràfiques la comissió ronda el 2%.

La companyia també disposa de la patent europea equivalent[2] EP566662, concedida per a molts estats europeus (inclòs l'espanyol, el francès, l'italià i potencialment l'andorrà[3]). Aquesta patent acapara la pràctica de mantenir en un ordinador fitxers de so o vídeo i permetre a un usuari des d'un altre ordinador triar-ne un i baixar-se'l en qualsevol format comprimit (si el format fos MP3 o MPEG, per exemple, hi hauria a més a més altres patents[4] d'altres empreses involucrades).

Qualsevol persona que vulgui fer aquesta transferència de so o imatge comprimit entre dos ordinadors hauria de demanar permís a Acacia i pagar-los el que demanin. Altrament Acacia podria enviar-la a la presó entre mig i dos anys més el que li toqui pagar. Només cal que demostrin que l'infractor sabia que existia la patent (n'hi ha prou amb que li enviïn una carta certificada) i malgrat saber-ho va continuar fent-ho.

Amb patents de programari com aquestes queda clar que als EUA han privatitzat la censura en xarxa. Acacia pot decidir qui pot o no pot publicar multimèdia a internet, i pels qui puguin, quin peatge li paga cadascú. De fet fins i tot és arriscat denunciar la situació en un mitjà de comunicació que ofereixi àudio o vídeo per descarregar a internet, perquè en fer-ho ja s'evidencia que el mitjà coneix les patents que infringeix i les actuacions contra ell són més fàcils per Acàcia (tot i que ara mateix segurament li interessa la publicitat).

El motiu últim no és la negligència de l'Oficina de Patents i Marques d'EUA (USPTO), sinó una legislació de patents que no posa límits a què es pot patentar. Quan cap els anys 80 es van començar a patentar programes d'ordinador i altres creacions intel·lectuals[7], ja no hi va haver manera d'evitar el bloqueig de qualsevol activitat humana on intervinguin ordinadors (que no són poques). Ara les crítiques es multipliquen[16], tot i que pocs encara veuen l'arrel del problema, i es pensen que tot s'arreglaria si no es patentessin coses òbvies o ja conegudes (com si fos tan fàcil trobar criteris per això). En aquest sentit va la recent reforma de la USPTO[9], que no resol el problema evident de que patents com les d'Acacia no serien menys perjudicials encara que el 1991, quan les van demanar, fos veritat que ningú hagués pensat encara en transmetre fitxers d'àudio i vídeo comprimit entre dos ordinadors.

En efecte a EUA, en temps de vaques magres a la "nova economia", abunden els exemples d'atacs amb patents de programari. La companyia nordamericana Divine va atacar la britànica Thompson and Morgan (que té una filial a EUA) amb una patent sobre comerç electrònic[8]. L'empresa de telecomunicacions SBC diu haver patentat els marcs HTML i qualsevol pàgina web amb un menú que es manté a una banda i una part de contingut que va va canviant a l'altra[10]. News.com també informa de casos sobre venda de música per internet[11] (SightSound contra CDNow, part de Bertelsmann), de patents sobre permetre escoltar mostres de cançons abans de comprar[12] (Intouch Group contra Amazon i molts altres). Casos més sonats van ser els de Pangea Intellectual Property [13](àlias PanIP) contra petits comerciants a internet, Intertrust contra Microsoft per sistemes de gestió de drets digitals[15] (DRM, tecnologia anticòpia), AOL i la patent sobre missatgeria instantània[17], o MercExchange contra eBay[14] (la companyia amb més èxit de la "nova economia" declarava que "ens podrien fer pagar danys significatius i fins i tot prohibir-nos practicar bona part dels nostres negocis a EUA" i que eren incapaços de determinar les pèrdues que podrien patir si perdien el cas).

Les bones notícies són que Europa, fins ara, té una legislació força diferent. En el Conveni de la patent Europea[5] (art 52) programes d'ordinador, mètodes de negocis, presentacions d'informació i altres creacions purament intel·lectuals, no es consideren invencions, i no es poden patentar com a tals (això no vol dir que un aparell o procés material que es pugui patentar deixi de poder-se patentar simplement perquè utilitzi un programa).

Per això patents com les d'aquestes notícies, encara que hagin estat concedides per una Oficina Europea de Patents[6] que interpreta la llei de manera massa laxa, són difícils de fer prevaldre en un tribunal europeu. Entre això i que aquí qui perd un judici en paga les despeses, hom pot explicar perquè a EUA fins i tot companyies grans com Virgin cedeixen a aquestes extorsions legals, i a Europa els casos no són tan escandalosos (malgrat que sí que hi ha problemes[18]).

Malauradament la Comissió Europea ha proposat una directiva[19] per permetre patentar programari que acostaria Europa a la legislació de patents ilimitades dels EUA[20], sense fer cas als estudis econòmics[21], el 90% de respostes a la seva consulta pública[22], les empreses, els professionals ni els acadèmics en informàtica. El Parlament Europeu està actualment debatent la directiva (el comitè de Cultura[23] ja va votar i en pocs dies votarà el d'Indústria, Comerç Exterior, Recerca i Energia[24]), i que els problemes que ara veiem a EUA afectin a Europa d'aquí uns anys depèn de les decisions que prenguin els polítics europeus d'avui i la pressió que facin els ciutadans europeus. D'aquí les campanyes contra les patents de programari de diferents organitzacions europees[25].

Xavi Drudis Ferran
xdrudis@tinet.org
Campanya contra les patents de programari http://patents.caliu.info

Referències

(aquesta nota està a http://patents.caliu.info/nota080203.html )

[1] Notícia a webs de premsa
http://www.informationweek.com/story/IWK20021212S0010
http://yro.slashdot.org/article.pl?sid=03/02/06/184213&mode=nested&tid=155
http://news.com.com/2100-1023-983552.html?tag=fd_lede2_hed

[2] Patent de 1991 de Greenwich Information Technologies, companyia adquirida per Acacia. Les patents que cita InformationWeek són la US5132992 i la US6144702. La US5132992 té una patent europea equivalent, la EP566662. La part que defineix el monopoli d'Acacia són les reivindicacions (Claims).

EP566662, còpia en formats còmodes
http://swpat.ffii.org/patents/txt/ep/0566/662/

EP566662, original a l'Oficina Europea de Patents (un fitxer PDF per pàgina) http://l2.espacenet.com/espacenet/bnsviewer?CY=ep&LG=en&DB=EPD&PN=EP0566662&ID=EP+++0566662B1+I+

[3] Llei de patents andorrana (Andorra, encara que no sigui membre de l'Oficina Europea de Patents reconeix les patents europees amb els tràmits corresponents).
http://www.ompa.ad/catala/patents/Lleipat.PDF

[4] Problemes amb patents que afecten MP3 i MPEG http://swpat.ffii.org/pikta/xrani/mpeg/index.en.html
http://petition.eurolinux.org/pr/pr18.html

[5] Conveni de la Patent Europea
http://www.european-patent-office.org/legal/epc/

[6] Galeria dels horrors de les patents de programari europees. http://swpat.ffii.org/pikta/mupli/index.ca.html

[7] Evolució de les patents de programari a EUA. US National Research Council (cap al final)
http://books.nap.edu/html/digital_dilemma/ch5.html

[8] Companyia britànica atacada a EUA per Divine. http://www.aful.org/wws/arc/patents/2003-01/msg00060.html

[9] Reforma superficial a la USPTO
http://news.com.com/2100-1023-962182.html

[10] Patent sobre marcs html
http://www.museumtour.com/sbclawsuit.html

[11] SightSound contra CDNow, patenten la venda de música http://news.com.com/2100-1023-837901.html

[12] Intouch Group contra Amazon, tastets de cançons patentats http://news.com.com/2100-1023-820008.html

[13] PanIP contra tothom. Comerç electrònic patentat. http://patents.caliu.info/nota281002.html

[14] MercExchange contra eBay. Funcionari de patents patenta les subhastes http://news.com.com/2100-1017-956638.html?tag=fd_top

[15] Intertrust contra Microsoft. DRM patentat. http://www.fortune.com/fortune/print/0,15935,400412,00.html

[16] Una de les moltes crítiques al sistema de patents d'EUA http://www.ftc.gov/os/comments/intelpropertycomments/youcanpatentthat.pdf

[17] Amercia OnLine patenta la llista d'amics de la missatgeria instantània http://bulmalug.net/body.phtml?nIdNoticia=1635

[18] Alguns efectes de les patents de programari http://swpat.ffii.org/patents/effects/index.ca.html

[19] Documentació sobre la directiva europea proposada http://swpat.ffii.org/events/2002/europarl11/cfa-en.pdf

Alemany http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92de.pdf
Anglès http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92en.pdf
Francès http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92fr.pdf
Castellà http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92es.pdf
Danès http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92da.pdf
Italià http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92it.pdf
Neerlandès http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92nl.pdf
Portuguès http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92pt.pdf
Finès http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92fi.pdf
Suec http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92sv.pdf
Grec http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92el.pdf

[20] Europe's 'me-too' patent law
Ressenya d'un llibre de Lawrence Lessig http://news.ft.com/ft/gx.cgi/ftc?pagename=View&c=Article&cid=FT36QMGXJAC&live=true

[21] Estudis econòmics sobre patents de programari James Bessen & Eric Maskin
Sequential Innovation, Patents and Imitation, Working Paper, Department of economics MIT, Cambridge, Massachusets.
http://www.researchoninnovation.org/patent.pdf

El Comitè Econòmic i Social de la UE
http://europa.eu.int/eur-lex/pri/en/oj/dat/2003/c_061/c_06120030314en01540163.pdf

Més bibliografia
http://swpat.ffii.org/vreji/prina/index.en.html
http://swpat.ffii.org/vreji/minra/sisku.en.html
http://swpat.ffii.org/vreji/papri/index.en.html

[22] Anàlisi de les respostes a la consulta de la Comissió Europea http://swpat.ffii.org/vreji/papri/eukonsult00/

[23] Organitzacions europees en lluita contra les patents de programari:

Caliu (associació d'usuaris i usuàries de gnu/linux en llengua catalana)
http://patents.caliu.info/

Proinnova (grup de treball de l'associació d'usuaris i usuàries de GNU/linux hispalinux, i de l'Associació de Tècnics en Informàtica, ATI)
http://proinnova.hispalinux.es

Altres
http://patents.caliu.info/organitzacions.html

--
Xavi Drudis Ferran
xdrudis@tinet.org

$Id: nota080203.html,v 1.4 2004/05/28 09:28:29 xdrudis Exp $