CaliuCampanya contra les patents de programari


Hola. Envio només algunes notícies per si no estaveu al cas: De fet les notícies van cap al final (veure "negociacions opaques al Consell"), el principi és rotllo que ja potser sabeu.

Vot del Parlament Europeu (set 2003).

Com sabeu el setembre passat el Parlament Europeu va aprovar unes esmenes[1] a la directiva de patents de programari que va proposar la Comissió[2]. Moltes de les esmenes defineixen conceptes bàsics per a limitar correctament l'àmbit patentable (tècnica, invenció, indústria, requeriments exigibles a la invenció i no a les reivindicacions...) i introdueixen el dret a la publicació i a la interoperabilitat. Altres són menys afortunades en la redacció, o contradictories (per fixar-se en el problema i no en la solució, en els efectes i no en la contribució al coneixement tècnic, barrejar requeriments o no entendre què és el programari). Per això gran part del Parlament va valorar la díficil feina que va caldre fer en el plenari per aturar les patents de programari i va aprovar la directiva esmenada i part la va rebutjar per no considerar-la prou clara contra les patents de programari per millorar la llei actual.

En qualsevol cas el resultat va ser l'aprovació d'una directiva molt esmenada, que era la millor de les directives sobre la taula (la de la Comissió, la que va avançar la presidència danesa del Consell, i les de comités parlamentaris) i que hauria estat difícil d'imaginar si els eurodiputats no haguessin escoltat els ciutadans que seguien els debats preocupats per les seves llibertats, el progrés informàtic i econòmic i la coherència jurídica. Això sol és motiu per anar a votar el 13 de juny.

Independentment de si les esmenes t'agraden molt o poc, o si les trobes prou millors que la llei actual per aprovar o rebutjar la directiva, és el que van votar els representants directes del poble, i el poble va ser capaç de seguir el debat i contribuir-hi. Malhauradament aquesta normalitat democràtica no és l'únic mecanisme de decisió a la Unió Europea. La diplomàcia és encara molt forta i per això fins i tot per a les directives com aquesta, en què el Parlament Europeu codecideix, cal l'acord amb el Consell de Ministres de la UE.

Consell de ministres de la UE (2003 -2004)

Els governs dels estats membres representats al Consell van delegar en un grup de treball format per representants de les oficines de patents (que com més patents concedeixen més ingressos reben i menys feina tenen en justificar denegacions de sol·licituds). El resultat va ser una proposta presentada per l'actual presidència irlandesa del Consell[3], que és semblant a la de la presidència danesa de 2002[4] i no té en compte el vot del Parlament Europeu més enllà de retocs cosmètics i de poca importància. Consisteix en facilitar al màxim patentar programari i elimina qualsevol garantia de lliure mercat informàtic, deixant si de cas els remeis a la legislació anti-monopolis. Després d'anys d'investigacions, el cas de la multa a Microsoft[5] (un 1% del que tenen al banc i potencialment pendent de recurs) ja ilustra que la legislació anti-monopolis no atura les pràctiques monopolístiques (han de facilitar informació a competidors sobre com interactuar amb alguns dels seus productes, però poden exigir les quotes per patents que vulguin a qui distribueixi programes que hi interactuin, condició suficient per descartar el seu principal competidor: el programari lliure).

Protestes contra patents de programari (abril 2004)

La reacció a aquesta proposta va ser una setmana llarga de protestes a la web, conferències i una manifestació a Brussel·les.

2846 webs[6] s'haurien adherit d'una manera o altra a les protestes. Entre les que vaig poder comprovar en el seu dia que participaven hi ha: la del grup parlamentari dels Verds/Aliança Lliure Europea, l'Institut d'Investigació en Intel·ligència Artificial del CSIC, la de CCOO i la seva sectorial de finances i consultores, Comfia, la Asociación de Ingenieros en Informática de Aragón, associacions i grups com FSF Europe, FFII, Aful, April, Ansol, Hellug, Hispalinux, escomposlinux, Asociación de Internautas, Bulma, Sofcatalà, Caliu, webs de comunicació participativa com Barrapunto o molts nodes d'Indymedia, grans projectes informàtics com Apache (el servidor web més usat a internet), Debian (una distribució molt popular de GNU/linux amb milers de programes), GNU, Gimp, KDE, PostgreSQL i entitats amb altres preocupacions però que no volen perdre les infraestructures informàtiques com ara la Facultat d'Història de la Universitat d'Oviedo, la Plataforma Ciutadana per a la Defensa de Collserola,Associació Cerdanyola Via Verda, rugbycatala.org ... i a la llista[7] encara n'hi ha més que no vaig poder mirar en el seu dia: la xarxa científica estatal Red Iris, la Facultat d'Ecologia i el labmedia de Belles Arts de la UB, per exemple.

A la manifestació a Brussel·les[8] del 14 d'abril hi assistiren segons les fonts entre 500 i més de 1000 persones, amb samarretes contraries a les patents de programari i reivindicant més poder per al Parlament Europeu.

A la conferència[11] del mateix dia hi van parlar empresaris informàtics, juristes, economistes, eurodiputats, càrrecs institucionals i investigadors.

Negociacions opaques al Consell (Abril 2004)

Després de comprovar que l'oposició a les patents de programari es manté, el Consell va prendre l'actitud oposada al Parlament Europeu, per comptes d'escoltar els ciutadans acaba de denegar la sol·licitud dels documents sobre la proposta en què treballa actualment[12]. Argumenta que l'interés públic no compensa l'interés de mantenir les negociacions en un clima còmode i confidencial. Per això és impossible avaluar l'impacte del que poguin aprovar en la reunió del Consell de Ministres de Competitivitat del 17 de maig. És lamentable que en un moment en què es debat una constitució europea que hauria de donar més legitimitat a la Unió, es mantigui el poder d'una institució més diplomàtica que democràtica com el Consell.

Mentre als passadissos de Brussel·les els interessos favorables a les patents es blinden de l'escrutini públic, les patents de programari segueixen perjudicant els usuaris, empreses i professionals informàtics:

Litigis de patents al món

L'empresa Forgent ha començat accions legals contra 31 empreses que utilizen el format d'imatge JPEG[13], acusant-los d'infringir una patent nordamericana com la patent europea de la que Caliu avisava el Juliol de 2002[10].

De fet a Estats Units d'Amèrica sembla que la tònica actual és la de crear empreses que per comptes d'oferir productes als consumidors i utilitzar les patents per rendibilitzar les inversions necessàries per produir, acumulen patents en l'espera de poder aturar o extorsionar legalment empreses que ofereixen productes als consumidors[9]. Ni els gegants s'escapen d'aquesta mena de paràsits[14]. Malgrat que els problemes que allà es fan evidents per concedir patents en camps on ni la naturalesa de la innovació ni l'escala d'inversions necessàries les fa necessàries, ni suportables, ells semblen més concentrats en solucions superficials [15] a problemes secundaris com l'efectivitat de la oficina de patents, que a replantejaments més fonamentals sobre quin sentit té patentar, en paraules d'un cert jutge seu "tot el que hi ha sota la capa del sol, fet per l'home".

Amb l'ajuda del Consell de Ministres de la UE, però, i si el nou Parlament no ho atura, és possible que els europeus no tinguem gaire millor legislació de patents en un futur i ens posem a competir en litigis per comptes de fer-ho en progrés.

Referències:

[1] Directiva esmenada pel Parlament Europeu (setembre 2003) http://www3.europarl.eu.int/omk/omnsapir.so/pv2?PRG=CALDOC&FILE=20030924&LANGUE=EN&TPV=DEF&LASTCHAP=31&SDOCTA=2&TXTLST=2&Type_Doc=ANNEX&POS=1

[2] Proposta de directiva de la Comissió (2002) http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92en.pdf

[3] Proposta de directiva del la presidència irlandesa del Consell (març 2004) http://register.consilium.eu.int/pdf/en/04/st07/st07230.en04.pdf

[4] Sobre la proposta de la presidencia danesa del Consell (2002) http://swpat.ffii.org/papers/eubsa-swpat0202/dkpto0209/

[5] La UE multa a Microsoft i imposa solucions insuficients http://swpat.ffii.org/news/04/cecms0326/

[6] Convocatòria de protestes a la web, fins al passat 15 d'abril http://demo.ffii.org/online.php

[7] Llista de webs que van protestar contra les patents de programari http://demo.ffii.org/inserturl.php

[8] Manifestació a Brussel·les del 14 d'abril de 2004 Fotos, algun video, etc:
http://wiki.ael.be/index.php/Demo14and15aprilPictures Premsa:
http://wiki.ael.be/index.php/Demo14and15aprilPressEcho

[9] Article de Reuters sobre la generalització de paràsits de patents als EUA http://www.reuters.com/newsArticle.jhtml;jsessionid=5ZEKNVWZVSVOQCRBAEOCFEY?type=technologyNews&storyID=4798775&pageNumber=0

[10] Nota de Caliu sobre la patent de JPEG (Juliol 2002) http://patents.caliu.info/nota180702.html

[11] Programa de la Conferència del 14 d'abril de 2004 a Brussel·les http://plone.ffii.org/events/2004/bxl04/prep/ (als enllaços "wiki" de cada panel hi ha les aportacions dels conferenciants)

[12] Denegació del Consell d'accés als documents actuals sobre la directiva
http://elis.ugent.be/~jmaebe/swpat/council20040423.html

[13] Nota de premsa de Forgent sobre l'acusació a 31 empreses d'infringir una patent sobre JPEG
http://home.businesswire.com/portal/site/google/index.jsp?ndmViewId=news_view&newsId=20040422006084&newsLang=en

[14] Un altre acord sobre patents contra MS que li ha costat 400 milions de dolars http://biz.yahoo.com/ap/040412/microsoft_intertrust_22.html

[15] Explicacions de reformes proposades al sistema de patents d'EUA
http://www.researchoninnovation.org/tiip/index.htm

$Id: nota20040426.html,v 1.3 2004/05/28 09:28:29 xdrudis Exp $