CaliuCampanya contra les patents de programari


El Consell de ministres de la UE aprova la legalització de les patents de programari i l'estat Espanyol s'hi oposa

Al Consell de ministres de la UE de Competitivitat d'avui s'hauria acordat aprovar la proposta de directiva irlandesa que permet patentar programari sense límits, pendent de l'aprovació formal. Finalment hi ha un text provisional de la UE amb el resultat, però encara no em trobat el text exacte de la proposta de directiva aprovada.

Basant-nos en el text provisional, les transcripcions d'enregistraments i apunts de part de la sessió i roda de premsa, cap de les esmenes útils del Parlament Europeu haurien sobreviscut, i només haurien aprofitat les menys importants o més favorables a les patents de programari. Les altres les haurien ignorat completament o haurien pretés incorporar-les amb modificacions que n'eliminessin l'efecte. Aquesta burla dels representants directes de la ciutadania de la UE fa molt díficil esperar que el Parlament Europeu que surti de les eleccions del juny vulgui avenir-se a aprovar aquest text, sigui quina sigui la seva composició. Un possible objectiu dels promotors de les patents de programari al Consell podria ser provar sort amb un Parlament Europeu diferent i l'altre podria ser provocar el rebuig a la directiva per imposar les patents de programari des de negociacions internacionals fora de la UE (com ara a l'Organització de la Patent Europea, on va fracassar l'intent de l'any 2000). El comissari Bolkestein va amenaçar el Parlament Europeu amb fer-ho però encara no ho ha fet, i ha aconseguit maniobrar el Consell en ruta de colisió frontal amb el Parlament Europeu.

La proposta la va presentar la presidència irlandesa (paradís fiscal per a patents patrocinat per Microsoft) i va rebre lleus objeccions d'Alemanya, Bèlgica, Dinamarca, Luxemburg, Eslovàquia i Itàlia a Coreper. Però malgrat les declaracions de destacats membres dels respectius governs, en el debat final es van conformar amb paraules boniques que guardaven poca relació amb el contingut del text, seguint la pràctica "inventada" per l'oficina de patents europea de dir coses que el lector poc avesat interpreta pel què vol sentir i la seva pròpia jurisprudència interpreta a l'inrevés.

El cas és que Alemanya, Eslovàquia, Dinamarca i Luxemburg, malgrat el que havien dit abans al Consell i en públic, haurien votat a favor de la directiva després que s'haguessin incorporat esmenes "de compromís" absolutament insignificants en el resultat final. Bèlgica, Itàlia i Àustria s'haurien abstingut, que ja servia per aturar la proposta, però no s'entén perquè van fer veure que s'havien acostat posicions, o es van excusar amb no voler-ho allargar. Tots els altres estats haurien acceptat les patents de programari, sempre i quan vagin acompanyades amb retòrica suficient per fer veure que no n'hi ha.

Tots menys l'estat espanyol, que va ser l'únic estat que va ser coherent amb el Parlament Europeu i va votar en contra de la proposta irlandesa. A vegades acostar-se a Europa no vol dir votar el mateix que els altres ministres, sinó saber defensar els representants del poble europeu davant dels diplomàtics manipulats o manipuladors de la resta d'estats. El vot espanyol va ser també coherent amb la nota de premsa enviada el mateix matí, amb els compromisos electorals sobre societat de la informació i amb les posicions de polítics, càrrecs institucionals, investigadors, empresaris, programadors, usuaris i sindicats. Cal aplaudir el Secretari d'Estat per a la Unió Europea, Alberto Navarro, que no es va deixar entabanar, el govern de l'estat amb qui va consultar la decisió sobre la marxa i els eurodiputats que van votar contra les patents de programari al Parlament Europeu al setembre (i la gent que els va explicar els problemes).

Els "compromisos" que es van introduir a la sessió d'ahir serien, aparentment:


German "compromise":

Art 2b. A technical contribution means a contribution to the state of the art in a field of technology which is new and not obvious to a person skilled in the art. The technical contribution shall be assessed by consideration of the difference between the state of the art and the scope of the patent claim considered as a whole, which must comprise technical features, irrespective of whether these are accompanied by non-technical features.

Aquest text només afegiria "new" a l'esmena alemana inicial, condició que ja apareix a altres llocs i no aporta res de nou. En canvi les versions d'Alemanya i d'Irlanda permetrien que característiques no tècniques fossin avaluades com a part de la contribució tècnica, si el sol·licitant de la patent reivindica (sol·licita monopolitzar) coses que incloguin parts tècniques que no cal que siugin noves. És a dir un ordinador conegut (técnic, no nou) amb un programa nou (però no tècnic) podria ser patentat. Tampoc és que la proposta irlandesa definís què vol dir tècnic, però amb aquest text, fins i tot definint-ho bé es podria patentar programari.

Other amendments (all by the Commission/Bolkestein, afaik):

* recital 13 deleted

* recital 13a: "however" deleted

Està bé, però això sol és insuficient per solucionar res.

* art 4a(1)(new) A computer program as such cannot constitute a patentable invention

El "as such" és l'excusa que fa servir actualment l'Oficina de laPatent Europea per admetre patents sobre qualsevol programa, argumentant que no és un programa "com a tal" (perquè permet fer una feina més eficientment que sense el programa, o perquè programar-lo requereix consideracions "tècniques" sobre un ordinador, o qualsevol altra condició que qualsevol programa compleix) .

* art 4a (= original 4a + part in CAPITALS added) A computer-implemented invention shall not be regarded as making a technical contribution merely because it involves the use of a computer, network or other programmable apparatus. Accordingly, inventions involving computer programs, WHETHER EXPRESSED AS SOURCE CODE, OBJECT CODE OR ANY OTHER FORM, which implement business, mathematical or other methods and do not produce any technical effects beyond the normal physical interactions between a program and the computer, network or other programmable apparatus in which it is run shall not be patentable.

La part nova seria la que hi ha ne majúscules, que no modifica res perquè el problema està en suposar que un programa que és nomes informació pugui provocar efectes paranormals "més enllà de les interaccions físiques normals entre un programa i l'ordinador". El programes no interactuen físicament amb res, igual com un mapa de Barcelona no interactua físicament amb un taxi groc i negre per molt que contingui certa informació sobre el moviment del taxi.

La resta de la proposta irlandesa quedaria tal i com s'havia filtrat.


Estem segurs que els ciutadans i les ciutadanes europees sabran destriar els candidats que defensin la prevalència del Parlament Europeu, el progrés de la informàtica, la llibertat de publicació, la interoperabilitat, la seguretat jurídica dels informàtics i informàtiques, i els drets d'autor i dels consumidors votant el 13 de juny un Parlament Europeu que rebutgi les patents de programari. Ens afegim a més als actes de rebuig de les patents de programari convocats a Barcelona el 29 de maig.

Aquesta nota apareixerà a http://patents.caliu.info/nota20040518.html i és possible que s'hi afegeixen enllaços a més informació quan en disposem. Veure també les notes anteriors i la nota de Proinnova o la de la Mesa Galega Contra as Patentes de Programación

$Id: nota20040518.html,v 1.6 2004/05/28 09:28:29 xdrudis Exp $