CaliuCampanya contra les patents de programari



Concentració contra les patents de programari

El 29.5.2004 a les 12:00 h hi ha hagut una concentració a la plaça Llevant, davant de l'entrada del Fòrum, per protestar contra el recent acord al Consell de ministres de la Unió Europea per legalitzar les patents de programari. Una seixantena de persones pel cap baix, de molts col·lectius i associacions, van portar pancartes (amb "NO a les patents de programari" o "les patents protegeixen els monopolis, els drets d'autor protegeixen el programari") i van repartir al públic centenars de fulletons amb exemples i arguments, de protesta contra les patents de programari. Els usuaris, programadors, estudiants i professors van cridar consignes com "volem innovar, volem programar" i van llegir un text introductori. Els nombrosos policies que vigilaven el Fòrum "de bon rotllo" (sic), van estar tota l'estona molt atents al nostre voltant, i fins i tot havien buscat més informació dins la motxilla d'algun manifestant, per tant deduim que devien quedar ben assabentats dels problemes amb la directiva de patents de programari.

Concentració a la plaça Llevant, Barcelona 2004.5.29

(foto de l'Alex Muntada. Més fotos del David de la Cruz)

L'acte és una més de les mobilitzacions que estan produint-se arreu d'Europa aquests dies, per reclamar el dret dels programadors a publicar la seva obra sense interfèrencies de tercers, el dret dels usuaris a escollir els seus proveïdors de programari, i el dret del públic a accedir a la societat de la informació.

És la primera concentració a Barcelona d'ençà que el 2002 la Comissió Europea va proposar una directiva de patents de programari que preten clarificar i harmonitzar les legislacions europees, però que no fa més que donar cobertura legal a la dubtosa pràctica de l'Oficina de la Patent Europea. Malgrat que el comissari de mercat interior Bolkestein, la presidència irlandesa del Consell i la resta de partidaris de les patents de programari insisteixen que no volen que els programes d'ordinador es pugin patentar "com a tals", encara no han donat cap exemple de programa que es veiés lliure de patents segons els seus criteris. El Parlament Europeu, tanmateix, fent-se ressó de la forta oposició del públic, economistes, investigadors, empresaris, sindicats, informàtics i consumidors, va aprovar un seguit d'esmenes que delimitarien l'àmbit del que es pot patentar per excloure'n el processament d'informació (alhora que d'altres esmenes resultaven menys clares) i va aconseguir un compromís que fou ben acceptat entre els opositors a les patents de programari. El vot al Consell de ministres de la UE va despreciar les esmenes més significatives del Parlament Europeu i va proposar reinstaurar les patents de programari sense cap límit efectiu, amb criteris encara més laxes que la proposta original de la Comissió.

Decisió polèmica del Consell

El Consell de ministres de la UE va aprovar el 18.5.2004 un acord polític que legalitzaria les patents de programari. Normalment, la decisió formal es prendria sense més discussió en la següent reunió del Consell. Però aquesta votació fou força polèmica. Al principi de la reunió molts països van mostrar objeccions al text. Després d'un descans, la Comissió va proposar uns canvis insignificants, fent-los passar per canvis importants, o petits retocs al que proposaven els estats disconformes, i va aconseguir el vot d'Alemanya i altres, a vegades en contra del mandat que portaven del seu govern. El representant de Dinamarca sembla que estava absent i se'n va haver d'encarregar un càrrec inferior, que va ser ridiculitzat per la presidència irlandesa fins arrencar-li un "si" gens convençut. La presidència irlandesa va treure una nota de premsa on deia que Espanya (8 vots) havia votat en contra i Itàlia (10), Bèlgica (5) i Àustria (4) s'havien abstingut. Dos dies després el representant de Polònia (8 vots) explicava en una carta que s'havia abstingut però l'havien comptat com a sí. Comptant Polònia n'hi haura hagut prou i de sobres per aturar la decisió si ja estigués en vigor el tractat de Niça, però no entra en vigor fins el novembre, per tant faltaven 2 vots (és a dir un estat qualsevol dels altres 20).

Els lliberals (FDP) han presentat una moció al Parlament alemany per revisar la decisió d'Alemanya abans de la votació formal (el ministre de justícia havia dit abans de la reunió que s'oposarien a les patents de programari). Els comunistes portuguesos han presentat també dues mocions al parlament portugués, una que demana un canvi de la posició de Portugal i una altra que demana explicacions pel comportament de l'oficina de patents portuguesa en aquestes negociacions (gent de les oficines de patents dels estats i de l'oficina de la patent europea van preparar la proposta de la presidència irlandesa, en un grup de treball del consell). El Parlament holandès en parlarà la tarda del 3 de juny (el representant holandès va anunciar al Consell, amb tota la barra, que malgrat les queixes que havien rebut de PiMEs holandeses, al cap i a la fi aprovava la proposta irlandesa), i a Dinamarca també hauran de donar explicacions del comportament del seu representant el 4 de juny.

Si algun d'aquests països, o qualsevol altre, presenta objeccions abans de la reunió següent, el Consell podria no aprovar formalment la directiva en la reunió següent (segurament el juny), malgrat l'acord polític teòricament assolit. Seria una situació poc habitual però sembla que a vegades passa quan no queda clar que l'acord polític reflecteixi realment la posició dels governs.

Opinions dels eurodiputats i candidats

Si la decisió del consell es confirma serà un descrèdit per a la democràcia de la UE, perquè voldrà dir que els representants de les oficines de patents, i els ministres que els haurien de supervisar, posen per davant els seus propis interessos i els de les multinacionals que els dels informàtics, empresaris, sindicats, investigadors, usuaris i consumidors que van protestar i van ser escoltats pel Parlament Europeu. El Parlament Europeu, després de força contactes amb interessats, conferències, debats, estudis i votacions, va aprovar un seguit d'esmenes que eviten que es pugui patentar el programari (amb d'altres de menys clares o contradictòries també). Eurodiputats de tots els grups parlamentaris van denunciar la proposta ja abans de la votació al Consell.

El Consell, però no pot passar per alt el Parlament Europeu si el nou Parlament Europeu que sortirà de les eleccions del 13 de juny es manté ferm en la defensa del progrés de la informàtica, la llibertat de publicació dels programadors, la llibertat d'elecció dels consumidors, l'accès a la societat de la informació i l'eficiència econòmica, en rebutjar novament les patents de programari.

En aquest sentit ja hi comença a haver les primeres reaccions dels candidats a les eleccions europees.

És d'esperar que durant la campanya els partits concretin més les seves posicions. En aquest sentit hi ha engegada una campanya per obtenir respostes més concretes de candidats.

Altres opinions

Fora d'eurodiputats i candidats, les empreses, institucions i personalitats continuen posicionant-se. A favor de les patents de programari hi va haver una carta on a més de les típiques multinacionals de la informàtica, electrònica i telecomunicacions (IBM, Microsoft, Siemens, etc.) s'hi van afegir concentracions mediàtiques com ara Walt Disney, Time Warner o Reuters. Però ObjectWeb, un consorci d'empreses i centres de recerca francès (Bull, France Telecom, INRIA, Thalys...) centrat en el programari corporatiu es va mostrar clarament en contra de les patents de programari i va reivindicar el compromís assolit pel Parlament Europeu. Així s'afegeixen a declaracions del cap d'informàtica de Renault (i del Club Informatique des Grandes Enterprises Françaises) de l'any passat o a les empreses nordamericanes que van declarar en els debats organitzats per la Federal Trade Comission.

De tota manera aquestes grans empreses (a favor o en contra) no produeixen la major part de programari ni concentren la major part de treballadors en informàtica. La majoria de la programació es fa en empreses més petites, que sempre s'han mostrat contràries a les patents de programari, que són massa cares en temps i diners per poder competir amb els grans i massa perilloses per poder-les ignorar. Si l'any passat ja hi va haver posicionaments d'associacions de milions de PiMEs, les enquestes informals més recents segueixen mantenint els elevats índexs d'oposició a les patents de programari.

A aquests actors econòmics s'hi afegeixen tot d'institucions, com Comissions Obreres, l'Associació de Tècnics en informàtica, la Universitat Jaume I, la UPC, l'Institut d'Investigació en Intel·ligència Artificial del CSIC, l'institut de Bioqímica i Biomedicina de la UAB, la conselleria de Ciutat del Coneixement de Barcelona, l'alcalde de Saragossa, el govern valencià, el president d'Extremadura, i el govern de l'estat espanyol que va votar en contra al Consell. No és estrany que els partidaris de les patents de programari parlin d'impedir-les mentre proposen criteris que les permeten, intentant esquivar la pressió en contra.

Per això el debat sobre patents de programari va més enllà de l'especificitat d'un règim de privilegis per innovacions en un sector determinat. No són només els seus efectes sobre la infraestructura d'accés a la societat de la informació, i per tant a la informació i a la democràcia el que preocupa. A més hi ha el propi procès legislatiu en què els intermediaris de patents aprofiten la influència de centres de patents de governs o grans corporacions per empènyer de manera poc transparent, en els òrgans menys directament democràtics de la UE, decisions contràries a la voluntat majoritària de la societat.

Aquesta nota apareixerà a http://patents.caliu.info/nota20040529.html així que em torni a funcionar la connexió a internet :(

$Id: nota20040529.html,v 1.3 2004/06/04 05:51:49 xdrudis Exp $