CaliuCampanya contra les patents de programari


Esmenes a JURI

Aquesta setmana acabava el termini per presentar esmenes sobre la directiva de patents de programari al comité D'Afers jurídics del Parlament Europeu[4]. Encara no han aparegut les esmenes presentades a la web del Parlament Europeu, però pel que ha transcendit se n'haurien presentat força[1], moltes per tal d'evitar la patentabilitat del programari i afavorir la lliure competència en informàtica, i altres de menys afortunades o presumiblement més orientades a patentar programari.

Tanmateix la posició comuna[2] (que té tant de comuna com té un vaixell d'animal aquàtic[3]) que va enviar el Consell és difícil fer-la més favorable a les patents de programari, per tant podem suposar que la majoria d'esmenes seran per evitar les patents de programari, i el que cal es que apleguin prou vots.

Seminari sobre patents de programari

Precisament per parlar d'esmenes, criteris, argumentari i possibilitats per evitar les patents de programari la Regidoria de Ciutat del Coneixement de l'Ajuntament de Barcelona organitza un seminari sobre la directiva, amb la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació (DURSI, Generalitat de Catalunya), el Col·legi Oficial d'Enginyeria en Informàtica de Catalunya (COEIC), la Fundació UPC, CatPL i Caliu [5].

Lloc : Palau de Mar, pl. de Pau Vila 3, Museu d'Història de Catalunya Dia: dimecres, 18 de maig 2005.
Hora: de 16:30 a 19:30

Observacions sobre el debat del COEIC a la UB

En el debat del divendres 29.4.2005, organitzat pel COEIC a la Universitat de Barcelona, es va fer palès precisament la necessitat de debatre sobre quins criteris exactes necessitem establir per evitar les patents de programari. El que pensàvem que seria un debat entre un petit empresari partidari de les patents de programari i un informàtic contrari, va resultar ser un informàtic contrari i un director que va dir no ser empresari ni voler patents de programari.

En Xavier Castillo va dir que no era empresari sinó empleat (director general) d'una petita empresa que no era seva sinó a parts desiguals d'Ericsson, Teléfonica Móbiles, HP i un 5% del CIDEM[6]. Les PiMEs independents, que no són propietat de grans multinacionals amb grans carteres de patents ni poden accedir a les llicències creuades entre grans oligopolistes , semblen pensar diferent. Al menys les associacions de PiMEs es van queixar de la campanya d'EICTA, i alguns petits empresaris també han fet l'esforç de contactar els seus eurodiputats per informar-los del perill a què els exposa el text del Consell. Malhauradament encara que les PiMEs aportin més del 70% de llocs de treball i activitat del sector informàtic [7], si no s'espavilen poden perdre el mercat o haver-se de vendre el negoci per litigis amb patents de programari, per deixar que altres parlin per ells (com ara patronals controlades per uns pocs oligopolistes, però que presumeixen d'incloure 10 000 PiMEs del sector) . La FFII está aplegant suport de PiMEs informàtiques a una nova iniciativa, www.economic-majority.com [8], que fa referència a la cínica expressió que va fer servir l'informe de la Comissió sobre la consulta prèvia a aquesta directiva, en el que va considerar que malgrat només un 4% de respostes favorables, aquestes representaven una "majoria económica"[9]. Les PiMEs informàtiques farien bé de fer un cop d'ull i participar en aquesta iniciativa.

Però és que el convidat favorable a les patents de programari també va dir que no volia patents de programari, que és exactament el discurs de patronals com EICTA, AETIC, multinacionals com Ericsson i la pràctica totalitat dels qui fan pressió per imposar patents de programari. És tan evident que patentar programari atempta contra l'economia, l'innovació i les llibertats, que els partidaris utilitzen eufemismes com demanar patents per "invencions implementades en ordinador" (com si un ordinador pogués implementar res que no sigui programari[9]) o exigeixen criteris que permeten concedir patents per innovacions purament intel·lectuals que no aporten res de nou tret de programari[2]. Accepten aparentment la prohibició de patentar programes d'ordinador, però la restringeixen a tipus de patents que ningú vol (les que afecten un únic programa, per comptes de les que monopolitzen conceptes utilitzats en multitud de programes).

Les explicacions de la intervenció favorable a les patents de programari, van seguir la línia típica d'AETIC i EICTA, potser tret de la motivació inicial en què Xavier Castillo va explicar que el seu interès per les patents de programari comença quan li va ser impossible el 2004 trobar finançament per a la seva empresa en inversors de capital risc, bancs o altres recursos externs i van ser les multinacionals copropietàries les que van haver-hi d'ingressar capital, després de la recessió del mercat, que no va pas complir les espectatives generades en l'época de fundació de l'empresa el 2002 amb la bombolla del UMTS. Va donar la impressió que defensava que el mercat necessita empreses fortes, com els seus inversors. També va lamentar la dificultat que havia tingut en trobar finançament, sense tenir en compte el desincentiu a la inversió que suposa l'amenaça dels litigis per patents de programari, i el fré a l'expansió del mercat que suposa que els nous protocols i estàndards estiguin controlats per oligopolistes mitjançant patents de programari[11].

Alguns altres dels arguments a favor de les patents en general (és típic dels partidaris de patents de programari d'usar arguments que justifiquen patents en altres camps i aplicar-los analògicament al programari sense veure si serveixen per a un sector diferent):

En el debat vam explicar alguns d'aquests punts però no tots. I també vam presentar la meitat de la presentació que havíem preparat[22].

Conferència a Brussel·les.

Aquests temes i d'altres també es tractaran en una conferència sobre patents de programari a Brussel·les l'1 de juny. [10]

Referències


[1] Algunes de les esmenes presentades a JURI
http://swpat.ffii.org/papers/europarl0309/amends05/

[2] Posició "comuna" del Consell de la UE
http://register.consilium.eu.int/pdf/en/04/st09/st09713.en04.pdf
Diferències entre les versions del Consell i del Parlament Europeu
http://swpat.ffii.org/papers/europarl0309/cons0401/tab/index.en.html

http://swpat.ffii.org/papers/europarl0309/cons0401/index.en.html

http://swpat.ffii.org/letters/cons0406/text/index.en.html

http://patents.caliu.info/nota20040518.html

[3] La posició comuna només és posició comuna oficialment perquè qui ho havia de discutir va decidir fer la vista grossa, igual com els vaixells van ser animals aquàtics en aquell anunci perquè "aceptamos barco".


http://www.softcatala.org/articles/article55.htm

http://www.zdnet.com.au/news/software/0,2000061733,39186729,00.htm

http://www.heise.de/english/newsticker/news/58240

[4] Aquí hi ha una llista de dates sobre l"evolució al Parlament
http://kwiki.ffii.org/SwpatFuturEn

i aquí el calendari d'activitats

http://wiki.ffii.org/Europarl05En


http://www.europarl.eu.int/plenary/cal2005_en.pdf

[5] Seminari sobre la directiva de patents de programari
http://w3.bcn.es/ab/asia/agenda/controller/0,2314,1653_71861_1,00.html?accio=fitxa_ag&idActe=99400110031

[6] Presentació de l'empresa, Tempos 21
http://www.tempos21.com/home/pdfs/ppt_engl_Tempos21oct04.pdf

http://www.tempos21.com/home/pdfs/PRESENTACION_CORPORATIVA_dic04_3_pdf.zip

[7] Segons l'equesta sobre ocupació TIC a l'empresa, Octubre 2000, de la Secretaria per a la Societat de la Informació i l'INDESCAT, del DURSI de la Generalitat de Catalunya, la distribució de treballadors en empreses de més de 10 treballadors era l'any 2000 a Catalunya: Empreses d'entre 10 i 20 treballadors: 18.9 % llocs de treball Empreses d'entre 21 i 200 treballadors: 49,2 % llocs de treball Empreses de més de 200 treballadors: 31.9 % llocs de treball L'informe va estar a

http://www.gencat.es/csi/pdf/cat/estadistiques/Oferta_TIC_2001/2_Situacio_actual.pdf
però ja no hi és.

A Alemanya, és més aviat un 80% dels llocs de treball:
http://swpat.ffii.org/analysis/sektor/

EICTA fa servir més PiMEs per fer lobby a favor de les multinacionals, però aquí n'estudien algunes altres:

http://swpat.ffii.org/log/05/eictasme04/

Aquí UEA-PME (associació de 11 000 000 de PiMEs europees) critica la maniobra d'EICTA i s'oposa a les patents de programari
http://www.ueapme.org/docs/press_releases/pr_2005/050427_CIIcampaign.pdf

I aquí hi ha dos estudis a Alemanya i Eslovenia que mostren oposició de les PiMEs

http://wiki.ffii.org/Ifis050404En


http://wiki.ffii.org/SiEconom0503En

[8] Portal per a empreses contràries a les patents de programari
http://www.economic-majority.com

[9] Oposició de 9 de cada 10 respostes a la consulta de la pròpia comissió En concret, segons els càlculs de Jozef Halbersztadt a partir de l'informe sobre la consulta encarregat per la Comissió:

A favor de patents de programari 85 respostes de 1447 - 6%

En contra de patents de programari - 94%

En contra per grups:

Individuals                                - 98,5%
PIMEs                                      - 95%
Grans empreses                             - 81%
Associacions                               - 45%

Usuaris                                    - 99,6%
Estudiants                                 - 99,5%
Acadèmics                                  - 98,0%
Desenvolupadors de programari              - 95,8%
Professionals de la propietat industrial   - 33%
Governs                                    - 22%

Veure

http://swpat.ffii.org/vreji/papri/eukonsult00/

[9] Sobre l'expressió contradictòria "invenció implementada en ordinador"

http://elis.ugent.be/~jmaebe/swpat/cii.html

[10] Conferència a Brussel·les sobre patents de programari
http://swpat.ffii.org/events/2005/bxl0601/

[11] Opinió d'una inversora de capital risc sobre les PiMEs
http://www.vrijschrift.org/swpat/030508_1/

[12] Estudis econòmics

http://www.researchoninnovation.org

(en particular Bessen i Hunt demostren empíricament que a EUA les empreses han substituit inversió en R+D per despesa en patents i Bessen i Maskin donen un model econòmic que explica perquè la innvoació incremental com la del programari es veu perjudicada per patents).

Aquí hi ha més estudis:

http://swpat.ffii.org/papers/index.en.html#text

Però potser acabareu abans llegint la carta que 30 economistes van escriure
http://www.researchineurope.org/policy/patentdirltr.htm

[13] Carta de 30 científics destacats en informàtica contra les patents de programari

http://www.upgrade-cepis.org/issues/2003/3/up4-3Petition.pdf

Convocats de les mobilitzacions universitàries contra patents de programari
http://lucha.proinnova.org/

Universitats contràries a les patents de programari
http://www.libroblanco.com/html/modules.php?op=modload&name=News&file=article&sid=312&mode=thread&order=0&thold=0

http://www.uji.es/com/noticies/mpatenta.html

http://www.upc.es/catala/noticies/arxiu/arxiu2004/manifestpatentabilitat.php

http://softwarelibre.uca.es/articulos/manifiesto_patentes

Altres rebutjos (una mica desactualitzat)
http://patents.caliu.info/explicacio.html#L118

[14] Informes de la Federal Trade Commission a EUA i el National Research Council


http://www.ffii.org.uk/swpat/ftc/ftc.html

http://swpat.ffii.org/papers/ftc03/index.en.html

http://swpat.ffii.org/papers/ftc02/index.en.html


http://swpat.ffii.org/papri/digidilem00/index.en.html

[15] Patents de programari concedides per l'EPO (en algun cas estan finsi tot marcades com equivalents a patents d'EUA que allà classifiquen com a programari sense vergonya, i en altres n'hi ha prou amb llegir-les per veure que només cobreixen programari).
http://gauss.ffii.org


http://swpat.ffii.org/pikta/mupli/index.ca.html

[16] Alguns exemples dels efectes de les patents de programari
http://swpat.ffii.org/patents/effects/index.ca.html
Algunes de les notícies sobre patents de programari
http://wiki.ffii.org/SwpikxraniEn

[17] Esmenes del parlament Europeu

http://www2.europarl.eu.int/omk/sipade2?PROG=TA&L=EN&REF_P=P5_TA-2003-0402

http://www2.europarl.eu.int/oeil/file.jsp?id=219592
Comentari i comparació amb Consell, veure nota 2

[18] Testimoni d'una empresa britànica
Jeffrey Lake - Tertio Telecoms Ltd

http://protectinnovation.ffii.org.uk/read_testimony

[19] "The U.S. Court of Appeals for the Federal Circuit ruled March 2 that Microsoft's software on computers sold overseas was covered by a U.S. patent because it had been copied from a master program developed in the U.S."


http://seattletimes.nwsource.com/html/businesstechnology/2002261972_microsoft04.html

[20] "Correcting some common misconceptions about patents:
A patent is not a stamp of technical excellence. A patent does not give its owner the right to make use of his invention.
A patent is not a guarantee of commercial success."


http://www.european-patent-office.org/epo/facts_figures/facts2000/e/5_e.htm

[21] Animatic contra Operación Triunfo

http://www.gsmspain.com/noticias/noticias.php?id=1187

[22] Presentació per al debat del COEIC
http://patents.caliu.info/debatcoeic/

$Id: nota20050509.html,v 1.1 2005/05/09 11:20:13 xdrudis Exp $