Un melodrama barat

Europa, 2003-2015.

Ets programador. Treballes en una empresa de 50 treballadors, fundada el 1998. L'empresa ha anat creixent poc a poc durant la bombolla del 1999 - 2001 gràcies a idees innovadores, bona feina i una gestió prudent, que la salvà pels pèls de la crisi del 2001 - 2003.

El 2003 es legalitzen les patents de programari i demaneu dues patents sobre alguns dels principis que feu servir en molts dels vostres projectes, per assegurar-vos un nínxol al mercat. Tu no ho acabes d'entendre, perquè sempre heu tingut competència i tanmateix us n'heu sortit, gràcies a tenir més experiència en el vostre camp, i a la confiança dels clients. Us heu gastat 65.000 EUR en les patents, i tu has perdut bastant de temps parlant amb el vostre agent de la propietat industrial, que sempre triga en pair idees que els teus companys veuen de seguida, i que acaba escrivint el que li expliques de forma ambigua i gairebé incomprensible.

Mentre dura el tràmit de la patent us comuniquen que algunes de les coses que heu estat fent des de sempre, estan patentades, i que haurieu de mirar de no fer-les servir. La direcció no insisteix massa, perquè sap que moltes de les patents no són vàlides, però si que exigeix que un parell de decisions que s'havien pres per un nou projecte es canvïin.

Ja comences a estar una mica tip de que els advocats et diguin com has de fer la feina, cobrin i no semblin fer res, però finalment, el 2007 us concedeixen les dues patents. L'empresa ha anat perdent clients durant l'últim any perquè IBM ha entrat en el vostre sector i ha guanyat els projectes més grans. Curiosament ells si que fan servir aquelles coses que a tu et van obligar a evitar perquè estaven patentades. No només això, acaben de treure una oferta de serveis que infringeix descaradament les vostres patents.

La teva companyia els vol denunciar. Però contesten que vosaltres esteu infrigint 15 o 20 de les seves 10.000 patents i que si ho voleu arreglar sense judici només cal que els pagueu les llicències. Acabeu pagant un 3% dels beneficis a IBM, un 2% a Microsoft, un 2% a Siemens, etc. L'empresa s'ha d'estrènyer el cinturó i pujar preus però no acaba de fer fallida perquè alguns dels clients de sempre no gosen abandonar-la.

Et puja la mosca al nas i canvies d'empresa. Vas a una empresa que va començar petita com la teva però no s'ha posat en totes aquestes històries de patents, que tu ni entens ni vols entendre, i ha tingut sort. Ara és una consultora respectable. Les condicions no són tan bones, el treball és menys creatiu i més rutinari, però els companys són agradables i t'alegres de tenir menys mals de cap.

Al cap d'un any et sembla que et promocionaran perquè t'ha anat tot molt bé i la teva experiència és molt apreciada. Però llavors la teva nova empresa, que ja s'ha fet prou gran com per ser un bon partit, rep una carta de Microsoft. Volen 100.000 EUR perquè diuen que heu violat 5 patents seves. Tu no entens perquè la direcció t'ha cridat a tu per explicar-t'ho. T'ensenyen les patents que, com totes, costen d'entendre. 3 són absolutament trivials, 1 no té gaire a veure amb el que feu, i l'altra t'és molt familiar. De fet vas ajudar a escriure-la.

És una idea que vas tenir un dia i va resultar funcionar. No és res de l'altre món, però la teva primera companyia ho va patentar, i ara t'adones que també s'aplica al que has estat fent a la segona companyia, malgrat que el sector de negoci de les dues companyies no té res a veure. De cop entens que aquell agent de la propietat industrial que tan ho tergiversava tot no era tonto. Tu, sense ni adonar-te'n, has anat fent les coses com havies après a la primera companyia. I aquesta experiència que tan valoraven els teus superiors ara no els agrada gens. T'expliquen que la teva primera companyia (de la que no havies volgut sentir a parlar més), va ser venuda per quatre rals a Microsoft, després d'arruinar-se pagant a una empresa especialitzada en patents que no va programar mai res però escrivia patents de programari amb molta traça. Per això ara Microsoft poseeix la "teva" idea.

No passa res. Pots trobar material previ a la "teva" patent que la invalidi. Al cap i a la fi, ja ho deies, tu que no era res de l'altre món. Et fa la impressió que la teva ajuda t'ha lliurat de l'acomiadament. Però tot i així els advocats us expliquen que anar a judici pot costar 1 milió d'euros i es pot allargar 10 anys. Pagueu el que us demanen.

Després d'aquesta carta n'arriba una altra, i una altra, i la història es repeteix. Tens la impressió que t'has equivocat de carrera. Ja no tens esma de canviar d'empresa, tot i que saps que mai no progressaràs a la que estàs. Finalment l'empresa té problemes financers i l'acaben venent a IBM. Continues un parell d'anys treballant per IBM, amb un sistema de treball molt diferent, amb molts recursos però moltes restriccions, i amb la sensació que qui controla l'empresa és el departament de patents.

Finalment IBM fa una restructració i decideix traspassar el desenvolupament a un altre continent i tancar la seu on treballes. Ni tan sols et donen opció a mudar-te a EUA. T'acomiaden generosament i decideixes que ja en tens prou. Amb la indemnització obres un bar i no tornes a tocar un ordinador. Prefereixes no pensar en quina part de la quota de subscripció a la televisió digital va a parar al posseïdor de la patent de l'algorisme de compressió de video, mentre serveixes la darrera copa a una advocada de prop de cinquanta anys que es lamenta de la corrupció del sistema i recorda la il·lusió que tenia quan va estudiar la carrera.


CaliuCampanya contra les patents de programari

camorra.html,v 1.7 2004/05/28 09:29:47 xdrudis Exp