CaliuCampanya contra les patents de programari

(explicació detallada)

Resum

Malgrat que la Convenció Europea de Patents prohibeix patentar programes d'ordinador (que resten sota la protecció dels drets d'autor), la Oficina Europea de Patents ha anat interpretant creativament la llei fins a ignorar-la. Sota la pressió dels USA i Japó, i amb l'incentiu d'obtenir ingressos econòmics per concedir patents i no per rebutjar-les, no només ha otorgat milers de patents de programari, i moltes per aportacions trivials, sinó que fins i tot ha publicat un reglament que obliga als seus examinadors a concedir-les.

La Comissió Europea no només veu amb bons ulls aquesta extralimitació sinó que fins i tot pretén augmentar les competències de l'Oficina Europea de Patents amb la nova patent comunitària. La Direcció General de Mercat Intern ha proposat en diferents ocasions canviar la llei per acceptar el comportament irregular de l'EPO (per comptes de canviar l'EPO per assegurar que obeeix la llei).

En tots els casos ha topat amb l'oposició de totes les anàl·lisis econòmiques serioses, dels professionals i pimes de la informàtica i de la societat en general (com ara el Comité de les Regions d'Europa, el partit socialista francès, el laborista holandès, associacions de branques junvenils de partits de centre-dreta, sindicats, associacions, empreses, mésp de 107000 signatures, etc.). La pròpia consulta de la Comissió resultà en 9 de cada 10 respostes en contra de les patents de programari. Només té el recolzament d'oficines de patents, alguns professionals que viuen de les patents i d'algunes multinacionals d'USA i Japó (per qui suposaria un avantatge competitiu perquè tenen moltes més patents que les empreses europees).

La Comissió Europea, per comptes de rectificar i mirar de redreçar l'Oficina Europea de Patents, va presentar una proposta de directiva (COM(2002) 92 2002/0047) el 20 de febrer de 2002, que segons alguns indicis, va ser redactada per la Bussiness Software Alliance, una associació de grans multinacionals americanes controlada per Microsoft. Aquesta directiva reforçaria els actuals monopolis i oligopolis de corporacions d'USA i eliminaria el competidor que més preocupa a Microsoft, el programari lliure.

La Comissió ha maquillat la proposta amb un lleguatge ambigu i declaracions com que només determinat programari seria patentable i altres ficcions. Malgrat la desinformació escampada, el text de la directiva permet patentar tota mena de programari i no posa cap límit pràctic a la patentabilitat, de manera que ben segur que la oficina de patents acabaria concedint patents de mètodes de negoci, jocs, i qualsevol activitat humana susceptible d'utilitzar un ordinador.

Els monopolis temporals que creen les patents en altres caps poden estar justificats perquè ofereixen un incentiu a la innovació que altrament no hi hauria. En informàtica l'incentiu ja existeix per la pròpia naturalesa del mercat, que fa necessària la innovació per competir, excepte quan es gaudeix d'un monopoli. Per això les patents de programari són innecessàries i contraproduents. El fet que els programes siguin informació provoca moltes contradiccions quan es preten augmentar la difusió de la invenció però limitar-ne la comercialització, i posa en conflicte les patents i algunes llibertats fonamentals que no es veuen pertorbades per patents en altres àrees. El racionament del conèixement en informàtica que suposen les patents dificulta la creativitat, perquè el programari es construeix incrementalment combinant moltes aportacions anteriors.

La legalització de les patents de programari comportaria greus perjudicis a la societat de la informació i a l'economia en general. Les empreses europees perdrien competitivitat davant les dels USA i Japó, es veurien discriminades segons si el seu plà de negoci és compatible amb el pagament de llicències o no, i haurien d'assumir costos molt més alts. Els consumidors pagarien preus més alts per productes menys innovadors i de pitjor qualitat. Les llibertats individuals recularien i la cultura informàtica quedaria marginalitzada.

El programari lliure és incompatible amb les patents de programari, perquè no controla el número de còpies distribuïdes, és més fàcil de buscar-hi violacions de patents, es construeix descentralitzadament i combinatòria i és més difícil establir les responsabilitats i avaluar els riscos legals de les moltes contribucions. El GNU/Linux, que és programari lliure, desapareixeria o quedaria marginalitzat si s'aprovessin les patents de programari, i com a associació d'usuaris de GNU/Linux ens hi hem d'oposar, encara que el programari lliure no sigui ni molt menys la única víctima. La resta de programari, tot el mercat de la informàtica, també entraria en un camp de mines legal on el progés tècnic es veuria substituït pels litigis, i la creativitat pels monopolis.

La Comissió només s'escolta les parts interessades en la inflació de patents (oficina de patents, intermediaris i algunes multinacionals), i no fa cas a les nombroses, reiterades i raonades critiques que desperta la idea, com ara les del Comité de Regions de la UE, el cap del programa de recerca en programari de la UE, el partit socialista francès, el laborista holandès, branques juvenils de partits de dretes europeus, sindicats, associacions, empreses, més de 100000 firmants i 300 organitzacions, més del 90% de les respostes a la consulta organitzada per la pròpia Comissió i tots els estudis econòmics sobre el tema.

Per això considerem de vital importància el posicionament inmediat de les institucions i les forces polítiques, per tal que al Consell de Ministres de la UE i al Parlament Europeu es rebutgi aquesta proposta de directiva, es prenguin mesures per un control efectiu de l'Oficina Europea de Patents per part dels 20 estats membres, i no se li donin més competències (com la nova Patent Comunitària) fins que hagi demostrat capacitat d'actuar menys creativament pel que fa a reinterpretar la llei.

Per qualsevol consulta i per arranjar una reunió us podeu posar en contacte amb CALIU a :

CALIU
seu social:
Passeig de Fabra i Puig, 376, 2-2
08031 Barcelona

Inscrita en el registre oficial d'associacions de la Generalitat de Catalunya amb el número 25400.

Persones de contacte:

Xavi Drudis Ferran <xdrudis@tinet.org>

Francesc Genové <sly@grn.es>

Eduard Fabra i Bori <edufabra@teleline.es>

Josep Maria Fabrega Sanchez <jah@ant.eupvg.upc.es>

Emili Masnou <emasnou@cruzverde.com> o emasnou@netscape.net

$Id: resum.html,v 1.7 2004/05/28 09:28:29 xdrudis Exp $