CaliuCampanya contra les patents de programari


Patents que frenen la innovació


Article de Josep Monés i Teixidor al número d'octubre de 2003 de la revista Unidiversitat

27 de setembre del 2003

Us imagineu que algú patentés l'escala i que cap arquitecte en pogués utilitzar el concepte? O que algun músic cobrés royalties cada vegada que algú utilitzés un arpegi? Què hauria passat si els matemàtics haguessin hagut de pagar a Descartes per utilitzar les seves coordenades cartesianes?
Les patents són un artifici legal inventat al segle XIX per tal d'incentivar la innovació: es concedeix vint anys de monopoli sobre una invenció, que ha de ser aplicable industrialment, a canvi que fer-la pública perquè tothom en pugui aprendre. Això feia rentables les inversions necessàries per innovar, en camps on això costa molts diners, sabent que, un cop aconseguit l'objectiu, tenien vint anys per amortitzar-lo.
Però quina diferència hi ha entre inventar una bombeta i inventar un gir lingüístic en el teu darrer llibre? La diferència és que per crear la bombeta es necessiten experiments, laboratoris i molts diners; existeix la possibilitat de que ningú vulgui córrer el risc d'inventar-la si no s'assegura a l'innovador que en podrà treure benefici. La literatura, que pertany a l'àmbit de les idees, funciona de manera diferent, tothom té els mitjans d'arribar a aquella solució, es tracta de posar-se a pensar. La censura, que és en el que es convertirien les patents en la literatura, no fomenta la creativitat. L'activitat del programador és, des d'aquest punt de vista, semblant a la de l'escriptor, el matemàtic o el músic. En el programari, les idees bàsiques són conegudes, hi ha unes paraules, unes gramàtiques i uns principis fonamentals. El difícil no és tenir les idees, sinó dur-les a la pràctica. Fer-ho. I si a sobre es patenten les idees, unes idees a les que arriben independentment milers de programadors de tot el món, la feina del programador es torna impossible. Com a mostra un botó: el carro de la compra electrònica, baixar música o vídeos d'un servidor, el control remot d'un ordinador i la compra amb un sol clic d'Amazon estan patentats.
L'Oficina Europea de Patents és un desgavell. Malgrat estar prohibides, ha concedit més de 30.000 patents de programari de forma encoberta. Per solucionar-ho, el comissari europeu Frits Bolkestein, en comptes de sancionar-la, va proposar una directiva europea per legalitzar les patents de programari. I no ens ha d'estranyar: en un món on el país més ric del món, els EUA, el que més exporta són drets sobre propietat intel·lectual, industrial i patents, els legisladors sempre estan apunt per fer patentable el que no és patentable - el DNA biològic, per exemple - tot posant totes les traves possibles a impedir la lliure difusió del saber.
A favor hi ha les grans multinacionals del sector, amb els recursos per crear multitud de patents i extorsionar a tothom qui les incompleixin. I d'entre elles, sobretot les dels EUA i el Japó, on les patents de programari ja són legals i ja en tenen un munt de preparades per presentar tant bon punt siguin legals. En contra hi ha els grans perjudicats: la indústria europea, el gruix de la petita i mitjana empresa informàtica, centenars de milers de professionals del sector, els consumidors i el programari lliure que, pel seu mateix concepte, hi entra en plena contradicció. El comissari Bolkestein opina que hi ha una ``majoria econòmica'' a favor.
El passat 24 de setembre, el dia de la Mercè, es votava la qüestió al Parlament Europeu. Finalment, anys de feina de gent de tot Europa, de campanyes, de parlar amb els europarlamentaris, de xerrades a tort i a dret, de revisar textos legals, de recollir al·legacions, de tancar milers de webs com a protesta, de recollir 300.000 signatures, aconsegueixen esmenar tant el text de la directiva que es pot dir que, en comptes de legalitzar les patents de programari, el que fa és prohibir-les. I tots els que estaven en contra de la directiva, ara hi estan a favor, i viceversa. La votació es va aprovar per 361 vots a favor, 135 en contra i 28 abstencions. Una gran victòria que hem d'agrair a tots aquells que han estat tots aquests anys al peu del canó. Però la guerra no s'ha acabat. El mecanisme de codecisió europeu per aprovar la directiva és un procés llarg i complicat; i és previsible que el Consell Europeu, composat pels governs de la Unió i més predisposats a cedir als interessos de les multinacionals, provi d'eliminar algunes esmenes.
Per saber-ne més:

$Id: unidiversitat.html,v 1.2 2004/05/28 09:28:29 xdrudis Exp $